Un dels meus fills està acabant un màster en dret a Alemanya. La setmana passada, em comentava, a través de Skype, el tractament dels mitjans alemanys de la crisi espanyola i un cert menys teniment de certs ambients germànics sobre el sud d’Europa. Em va comentar que, a classe, va interpel·lar el seu professor dient-li, no s’adonen que els propers seran vostès, que si no hi ha un canvi de política de Merkel, d’aquí a deu anys vostès hauran d’emigrar a la Xina?
 

Uno de mis hijos está terminando un máster en derecho en Alemania. La semana pasada, me comentaba, a través de Skype, el tratamiento de los medios alemanes de la crisis española y un cierto menosprecio de ciertos ambientes germánicos sobre el sur de Europa. Me comentó que, en clase, interpeló a su profesor diciéndole: ¿no se dan cuenta que los próximos serán ustedes, que si no hay un cambio de política de Merkel, dentro de diez años ustedes tendrán que emigrar a China?
 

Préstec, rescat tou, mercats insaciables, primes de risc, diferencials, ràtings que cauen. Atur que augmenta. Exigència de més retallades. Exigència de més taxes i apujades d’impostos. Economistes que prediquen cada dia. Experts que es contradiuen. Polítics que fan el ridícul anant a veure partits de futbol. Polítics que aixequen la senyera del populisme per captar el vot dels sectors més dèbils. Polítics que amenacen amb convocar eleccions i no s’adonen que podem acabar amb l’emergència –com a Grècia– dels partits més radicals.

La detenció fa quinze dies del majordom del Sant Pare, Paolo Gabrielle, i el seu interrogatori d’ahir al Vaticà ha omplert aquests dies de notícies de tot tipus, de rumors de tota mena escampats a l’empara de l’anonimat de la xarxa, de notícies versemblants que prenien estatus de veraces, complots interessats d’uns i d’altres. El fet s’ha amplificat arreu del món i molts mitjans de comunicació han aprofitat la detenció del majordom per dibuixar un panorama d’intrigues, de lluites de poder i de confrontació en l’interior de l’Església, amb un Sant Pare gran i sol.

La detención hace quince días del mayordomo del Santo Padre, Paolo Gabrielle, y su interrogatorio de ayer en el Vaticano ha llenado estos días de noticias de todo tipo, de rumores de toda clase esparcidos al amparo del anonimato de la red , de noticias verosímiles que tomaban estatus de veraces, complots interesados ​​de unos y otros.

L'Església, les altres esglésies cristianes i les confessions religioses no volem cap privilegi. Darrere del debat sobre el pagament de l’IBI per part de l’Església plana aquesta sospita. La Constitució espanyola estableix que l'Estat mantindrà unes relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses i, de manera especial, amb l'Església catòlica. Som un "estat aconfessional", com altres països del nostre entorn comunitari.

La setmana passada, Barcelona va acollir l'Atri dels Gentils. Segur que, a través de CatalunyaReligió.cat, heu pogut seguir els diferents actes que van omplir la ciutat de Barcelona. Des del MNAC, fins a l'acte final a la Basílica de la Sagrada Família. L'eix de les reflexions i els debats s'ha centrat sobre l'art, la bellesa i la transcendència, que han fet de fil conductor de les quatre sessions.
 

La semana pasada, Barcelona acogió el Atrio de los Gentiles. Seguro que, a través de CatalunyaReligió.cat, habéis podido seguir los diferentes actos que llenaron la ciudad de Barcelona. Desde el MNAC, hasta el acto final en la Basílica de la Sagrada Familia. El eje de las reflexiones y de los debates se ha centrado sobre el arte, la belleza y la trascendencia, que han sido el hilo conductor de las cuatro sesiones.