Carta al Papa Francisco publicada en Vida Nueva, núm 2.871, dentro de la serie de cartas abiertas al papa.

Estimado Santo Padre:

En los países europeos, solemos pasar de puntillas sobre temas que afectan a los temas delicados de nuestra historia e identidad. En lo que se refiere a nuestra identidad cristiana, también. Preferimos mirar hacia otra dirección, vestirnos con la laicidad omnipotente parcialmente heredera del Siglo de las Luces y seguir el último libro de autoayuda o de religiosidad oriental para superar el malestar huérfano de sentido y de paz.

En els països europeus, acostumem a passar de puntetes sobre temes que afecten els temes delicats de la nostra història i identitat. Pel que fa referència a la nostra identitat cristiana, també. Preferim mirar cap una altra direcció, vestir-nos amb la laïcitat omnipotent parcialment hereva del Segle de les Llums i seguir el darrer llibre d’autoajuda o de religiositat oriental per superar el malestar orfe de sentit i pau.

Només fa un any, el President de la Generalitat governava Catalunya amb el suport implícit del PP. Tot i que va ser investit com a President de la Generalitat gràcies al PSC, amb l’oposició del PP i ERC, Convergència i Unió escolliria prioritàriament el PP per aprovar pressupostos i altres iniciatives legals de gran relleu, cas, per exemple, de la reforma de les lleis audiovisuals.

Sólo hace un año, el Presidente de la Generalidad gobernaba Cataluña con el apoyo implícito del PP. Aunque fue investido como Presidente de la Generalitat gracias al PSC, con la oposición del PP y ERC, CiU escogería prioritariamente el PP para aprobar presupuestos y otras iniciativas legales de gran relieve, caso, por ejemplo, de la reforma de las leyes audiovisuales.

“La cultura del benestar, que ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles al crit dels altres, ens fa viure en bombolles de sabó, que són boniques, però no són res, són la il·lusió d’allò que és fútil, provisional, que porta a la indiferència envers els altres, o millor, porta a la globalització de la indiferència”.

A la detenció d’un alt càrrec vaticà vinculat a l’IOR, monsenyor Nunzio Scarano, relacionat amb el blanqueig de diner, ha seguit, dimarts, la dimissió del director i sotsdirector del “banc Vaticà”, que des de ja fa dècades ha estat identificat en operacions financeres internacionals pròpies de països de “paradisos fiscals”, al marge de l’escassa legalitat internacional que regula el moviment de les finances internacionals.

En un magnífic i lúcid article de Timothy Garton Ash, professor d’estudis europeus a la Universitat d’Òxford i reconegut intel·lectual, al diari britànic The Guardian sobre Erdogan i la revolta de Turquia, en el que –per cert– manifestava un criticisme al líder turc que no acabo de compartir, afirmava que “Arreu del món apareix una espècie de Cinquena internacional de joves, ben formats, majoritàriament urbans, homes i dones, des de Shangai fins a Teheran i de Teheran a Moscú. Una generació com la del 68, aquesta vegada, però, arreu del planeta, que tenen quelcom en comú.