Acabo aquests article sobre el pensament i la vida de Basili consignant el paral·lelisme existent entre la noció de comunió que Basili desenvolupa en la seva teologia trinitària i l’estil de vida comunitària que Macrina havia desenvolupat a la casa-monestir d’Annisa.
 

No infreqüentment foren dones soles les qui van acomplir la transformació de casa seva en una comunitat monàstica o pre-monàstica. Exemples: les mateixes Emília i Macrina després de la mort del pare; i també la vídua Magna d’Ancira; un exemple famós és el d’Anthousa d’Antioquia, que va quedar vídua als vint anys d’edat i, en preferir l’ascesi a un nou matrimoni, va atraure l’admiració del rètor pagà Libani, el qual va escriure referint-se a ella: Quines dones hi ha entre els cristians!; Anthousa va ser la mare de sant Joan Crisòstom.

Acabaré aquestes notes sobre El moviment ascètic domèstic del s. IV. Explica SILVAS, a The Asketikon of St. Basil the Great que “El període de finals de segle IV i inicis del V és ple d’exemples d’esposos que abracen de mutu acord la vida celibatària i poc a poc transformen casa seva [s’entén que es tracta de persones de l’aristocràcia, amb grans propietats, famílies extenses, servents i esclaus] en comunitats que podríem anomenar monàstiques”.

A finals del 357, després d’uns mesos de recerca infructuosa, Basili torna a Annisa i passa a instal·lar-se a l’ermita del seu germà Naucrati, a l’altra riba del riu Iris, des d’on realitza freqüents visites a la casa mare i a Macrina. Les cartes d’aquesta època testimonien el canvi que s’opera en el jove estudiant; en les primeres cartes, Basili parla encara del seu nou estil de vida com a ‘ideal filosòfic’ en termes vagues i revela el seu centrament en si mateix i en l’objectiu de perfeccionament individual típic de l’ideal filosòfic.

El primer pas d’una transformació de vital importància per entendre no només la vida i la teologia de Basili, sinó també les peculiaritats i l’evolució del conjunt del monaquisme cristià, es va produir l’any 346, any en què Basili pare va morir. Va ser aleshores que els dos nois grans, Basili i Naucrati, van marxar a estudiar a casa de la família materna a Cesarea, i Macrina (que aleshores tenia dinou anys) es va convertir en la mà dreta de la seva mare Emília.

Al final d’aquest estudi sobre la teologia trinitària de Basil, entro en alguns aspectes de la seva vida rellevants per aquest tema com la influència de santa Macrina la jove (327-379). En els darrers anys han aparegut diversos estudis que analitzen fins a quin punt la conversió de Basili i el seu amor per l’Escriptura van ser fruit de l’exemple i la influència de la seva germana gran, Macrina, fundadora del monestir dual (dones i barons) d’Annisa i abadessa del mateix fins a la seva mort, i fins a quin punt cal reconèixer l’autoria de sta.

Basili reconeix que entre els homes es donen relacions de senyor-esclau i no les reprova ni rebutja per principi; en alguns casos fins i tot les justifica, entenent aleshores que ‘senyor’ no és aquell que explota el súbdit en benefici propi, sinó aquell que decideix per ell en benefici de tots:
 

No quiero terminar este estudio del tratado Sobre el Espíritu Santo de Basilio sin recoger lo que se dice sobre el concepto de libertad:
 
Afirman que el Espíritu no es esclavo ni señor, sino libre. ¡Oh terrible insensibilidad y lamentable audacia de quienes así hablan! ¿Qué debo llorar más, la estupidez o la blasfemia? (20.51).
 

No vull acabar aquest estudi del tractat Sobre l’Esperit Sant de Basili sense recollir el que s’hi diu sobre el concepte de llibertat:
 
Afirmen que l’Esperit no és esclau ni senyor, sinó lliure. Oh terrible insensibilitat i lamentable audàcia dels qui així parlen! Què he de plorar més, l’estupidesa o la blasfèmia? (20.51).
 

Esta centralidad del bautismo en lo que se refiera a la inauguración de la 'vida nueva' no nos autoriza a separar de forma anacrónica 'la eficacia sacramental' de la conversión. En el texto de Basilio queda claro que el sacramento no es completo sin la conversión del corazón: