En pocs dies hem demanat la participació de la comunitat educativa, i d’altres persones del seu entorn, en el procés d’al·legacions als decrets. Primer per al de Programació i admissió. Ara pel de Concerts. Sens dubte, les més de 122.00 al·legacions, a les quals s’han de sumar entre 15 i 20.000 al·legacions lliurades directament , han tingut una acollida excepcional en els àmbits polítics, parlamentaris, institucionals i socials. També hem pogut seguir el ressò als mitjans de comunicació.

Seguint la regla no escrita, però absolutament actual, que cada govern central que assumeix les tasques executives ha de modificar la legislació educativa, PSOE i Unides Podem signaven el 31 de desembre de l’any passat el document “Coalición Progresista. Un nuevo acuerdo para España”, un conjunt d’acords de govern per a tota la legislatura que vincularien els Pressupostos Generals de l’Estat i que haurien d’elaborar-se en base a aquests pactes.

«Quan es diu a l'incís segon de l'article 27.1 que es reconeix la llibertat d'ensenyament, la Constitució està afirmant que el dret de tots a l'educació s'ha de fer dins d'un sistema educatiu plural, regit per la llibertat. Es tracta, doncs, d'una norma organitzativa que serveix de cobertura a diverses llibertats concretes, d'un principi que constitueix la projecció en matèria educativa de dos dels valors superiors del nostre ordenament: la llibertat i el pluralisme».

Hem seguit amb molt d’interès les declaracions del Conseller d’Educació de dimecres passat, dia 4, quan declarà als mitjans de comunicació que el Govern preveu aprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió que, segons afirmà, incorporarà com a novetats més destacades que el Departament passarà a programar tota l'oferta de places no només de les escoles públiques, sinó també de les concertades; és a dir, que decidirà quins grups de la concertada s'obren o es tanquen, sense considerar la demanda.

A les darreres assemblees de titulars hem anant reiterant la importància de la unitat del sector. Davant els reptes, que en ocasions superen els centres i les mateixes institucions, és important la participació en les organitzacions que agrupen les escoles cristianes per enfortir el sentit de pertinença i fomentar la col·laboració, la formació, la utilització de serveis comuns i la presència conjunta en la societat civil i davant l'Administració.

Publicàvem al FECC Informa de dilluns passat, un cop celebrades les eleccions generals, que la classe política ha de fer política, ha de resoldre i decidir.

Un estudi que s’ha publicat recentment i que porta per títol “La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català”, de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) -que integra AMPAs dels centres públics-, constata que les famílies d’aquest sector “paguen un total de 148 MEUR cada curs en despeses de funcionament que, per llei, hauria d’assumir el Departament d’Educació.

L’escola concertada representa, per la seva dimensió, trajectòria i compromís social, un valor afegit que genera grans oportunitats per al sistema educatiu en el seu conjunt. I integrada en el Servei d’Educació de Catalunya, contribueix a fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui dur a terme el seu projecte vital en un context de llibertat. Una missió que les escoles concertades i les organitzacions que les representen realitzen amb lleialtat a les institucions del país i, en especial i com a primer referent, amb el Departament d’Educació.