La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Aquest dilluns ha fet un mes des que el bisbe Vladika Luka, de Memòria Eterna, descansa en la pau del Senyor (1950-2021).

Monsenyor Luka, bisbe de la diòcesi per l'Europa occidental de l'Església Ortodoxa de Sèrbia, ha estat durant vint-i-cinc anys el bisbe de l'església ortodoxa a l'estat espanyol a més d'altres territoris europeus com França, Bèlgica, Amsterdam, Rotterdam, Estrasburg i Portugal. La seva seu ha estat la Catedral de Sant Sava de París.

Una cita del profeta Isaías ocupa un lugar relevante en el texto del evangelio de Lucas que leemos este domingo (lc 1,1-4; 4,14-21). El evangelista se vale de la versión griega del Antiguo Testamento llamada versión de los LXX. El fragmento citado está extraído de los dos primeros versículos del capítulo 61 con inserción de un trozo del versículo 6 del capítulo 58. De 61,1 omite “a curar los corazones deshechos” ya continuación de “a los ciegos el retorno a la luz” introduce 58,6d “a dejar en libertad a los oprimidos”.

Una cita del profeta Isaïes ocupa un lloc rellevant en el text de l’evangeli de Lluc que llegim aquest diumenge (lc 1,1-4; 4,14-21). L’evangelista es val de la versió grega de l’Antic Testament anomenada versió dels LXX. El fragment citat està extret dels dos primers versets del capítol 61 amb inserció d’un tros del verset 6 del capítol 58. De 61,1 omet “a curar els cors desfets” i a continuació de “als cecs el retorn a la llum” introdueix 58,6d “a deixar en llibertat els oprimits”. El més sorprenent, però, és l’omissió de la segona part de 61,2: “el dia que el nostre Déu farà justícia”.

El segon trimestre ha començat amb la variant òmicron del coronavirus i els nous protocols que obliguen els equips docents i el personal d’administració i serveis de les escoles a dedicar molt de temps i esforços a la gestió de les baixes del professorat a causa del virus.

Em va saber greu, el que va dir el papa Francesc a l’audiència general del passat 5 de gener. Parlava de sant Josep, i va derivar el tema cap a la importància de ser pares i mares, i d’exercir bé la paternitat i la maternitat, i de la possibilitat i el bon servei que comporta també l’adopció de fills i filles.