Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

El context sociopolític extraordinari –fora de l’ordinari- que afecta en aquests moments la societat catalana arriba a tots els sectors, també a l’escolar.

Vivim en molta dispersió: vida personal i vida política, vida familiar i vida laboral, vida religiosa i gnosticisme pràctic, nacionals i estrangers... Hi ha certes connexions, evidentment, però massa vegades actuem de forma desconnectada entre els dos elements. A casa som molt seriosos i a la feina simpàtics, resem i no ens importa gaire l’Església, som amables amb alguns i durs amb els altres. De fet, tenim diverses caretes segons el qui, el com i el què. Una excessiva dispersió mostra egocentrisme, inseguretat i dependència excessiva de les situacions externes.

Aquest diumenge, 19 de novembre, una setmana abans de clausurar l’any litúrgic amb la solemnitat de la festa de Crist Rei, se celebra per primera vegada la Jornada Mundial dels Pobres. Instaurada pel papa Francesc en finalitzar l’Any de la Misericòrdia, parteix en la primera edició de les paraules de la primera carta de sant Joan: «No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat» (3,18).

Aquest diumenge, 19 de novembre, una setmana abans de clausurar l’any litúrgic amb la solemnitat de la festa de Crist Rei, se celebra per primera vegada la Jornada Mundial dels Pobres. Instaurada pel papa Francesc en finalitzar l’Any de la Misericòrdia, parteix en la primera edició de les paraules de la primera carta de sant Joan: «No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat» (3,18).

(Míriam Tarruell i Núria Núñez)

1. Context històric 
Aproximar-se a la figura de Sant Basili requereix dibuixar la situació històrica i cultural de la seva època. Fer-ho, ajuda a endinsar-se en el seu pensament però sobretot està al servei de deixar-se captivar per la seva pròpia persona.

Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle A

Barcelona, 19 de novembre de 2017

 

L’actuació del tercer administrador es estranya.

L’únic que se li acudeix és amagar el talent rebut i conservar-lo segur fins al final.

Quan torna el senyor l’hi lliura sencer, pensant que ha respost fidelment als seus desitjos: “Aquí teniu allò que és vostre.”

El senyor el condemna. Aquest administrador dolent i gandul no ha entès res.—Només ha pensat en la seva seguretat.

El gran jurista italià Francesco Carrara (1805-1888), professor de dret penal de notable influència, va publicar un article l’any 1872, titulat justament així: “la immoralitat de la presó provisional”. Carrara, gran opositor contra la pena de mort, afirmava que la pràctica d’empresonar una persona abans que hagi estat condemnada en base a un judici era una greu injustícia. Certament, considerava que es donaven algunes circumstàncies excepcionals que podien fer que aquesta mesura fos necessària.

 

 

El 10 de desembre de l’any 1992 es van signar els Acords de Cooperació entre l’Estat Espanyol i les Minories Religioses considerades de notable arrelament: Protestants, Musulmans i Jueus. L’actual constitució es va aprovar el 6 de desembre de l’any 1978, dos anys més tard, el 5 de juliol de l’any 1980, es va aprovar la Llei de Llibertat Religiosa i 14 anys més tard d’aprovar-se el text constitucional es va arribar a un acord de mínims amb les confessions religioses minoritàries.