×

Mensaje de advertencia

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals - CR) La creació d'un Consell Català del Culte Musulmà és una de les propostes estrella del programa electoral de CiU en matèria d'afers religiosos, que va aprovar aquest diumenge el consell nacional de la federació nacionalista.

La proposta de Convergència i Unió és que aquest consell sigui "elegit democràticament per les associacions musulmanes a la base i d'àmplia representativitat associativa i territorial".

D'aquesta manera, CiU pretén donar resposta així al debat que ha sorgit aquests darrers temps en el sí de la comunitat musulmana catalana, arrel del gran nombre d'associacions que han sorgit i que s'autodefineixen com a portaveus de tot el col·lectiu. Un debat similar també existeix a nivell estatal, sobre si és prou representativa la Comissió Islàmica Espanyola (CIE).

"Laïcitat positiva"

CiU assegura que "des de sempre" ha considerat que l'acció política ha de girar al voltant dels diferents àmbits de les persones, "tant en l'ordre material com l'espiritual". Davant del creixent pluralisme religiós de la societat catalana, CiU proposa abordar "partint d'un diàleg fluid i continuat amb les confessions, per tal de facilitar la integració de la diversitat religiosa que conviu a casa nostra".

Creu que aquest tarannà no només ha de guiar l'àrea d'afers religiosos, sinó que cal "un punt de vista interdepartamental, tenint en compte que el fet religiós afecta a molts àmbits de la vida de les persones: salut, benestar social, educació, urbanisme, treball, justícia".

"Defensarem una laïcitat positiva, entesa com a sinònim d'aconfessionalitat, que ha d'assegurar la neutralitat entre els poders públics i les confessions, i una separació orgànica entre ambdues institucions", diu CiU. La federació també es compromet a fomentar "iniciatives adreçades al diàleg interreligiós", citant el Grup de Treball Estable de Religions.

CiU també es compromet a seguir desplegant la Llei de Llocs de Culte, desenvolupar les competències que atorga l'estatut en matèria de Llibertat Religiosa i també els acords amb el Vaticà, jueus, protestants i musulmans i amb altres tradicions religioses com budistes, Testimonis de Jehovà i Mormons, que recentment han obtingut de l'Estat el reconeixement de "notori arrelament".

Aposta també per fomentar la "integració des de les pròpies comunitats religioses", lluitar contra "aquelles pràctiques que sota el paraïgues de la llibertat religiosa atempten contra els drets de les persones, especialment les dones", reconèixer els "interlocutors significatius" de cada tradició i potenciar valors que "són part intrínseca del patrimoni social, cultural i religiós".

Altres partits també tracten l'aspecte religiós en el seu programa electoral.