Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Servei Jesuïta a Refugiats) Sis mesos després del desastre d’Haití, més d’un milió de supervivents continuen vivint en condicions lamentables caracteritzades per sanejaments inadequats, accés limitat als serveis públics, inseguretat i escassetat d’aliments. Ho denuncia una nota del Servei Jesuïta als Refugiats (SJR).

"Ja és hora que el govern haitià, la comunitat internacional i les agències de l’ONU facin passos concrets que responguin a les necessitats de protecció, seguretat alimentària, educació, sanejaments, etc., de les poblacions més vulnerables, incloent les dels qui viuen als campaments no oficials. És essencial que els donants internacionals alliberin, sense restriccions, els fons promesos a Haití i facilitin la participació de la societat civil i política a gestionar la crisi humanitària i la reconstrucció del país", explica dir el director del JRS Haití, el jesuïta Wismith Lazard.

Les condicions a la majoria dels gairebé 1.400 campaments per a interns desplaçats al voltant de la capital, Port-au-Prince, són extremadament preocupants. A tall d’exemple hi ha el cas del campament de desplaçats més gran, Automeca, amb una població d’11.000 persones. Els seus residents continuen vivint en cabanes fetes de draps i pals. No hi ha escoles ni electricitat, el sanejament és precari, l’aigua amb prou feines pot beure’s i els desguassos, quan n’hi ha, són perillosos. Quan cau una tempesta, les escombraries s’escampen per tot el campament.

"He visitat campaments de refugiats i desplaçats arreu del món, però he de dir que em vaig quedar sorprès per les aclaparadores condicions d’Automeca i d’altres campaments. És una desgràcia nacional i internacional. Gairebé totes les persones amb qui he parlat es queixaven de la falta de menjar i d’altres productes bàsics", segons ha declarat el director del JRS USA, el jesuïta Ken Gavin

Mentre moltes agències internacionals diuen que virtualment l’ajuda ha arribat a tots els supervivents, molts han rebut menys de tres subministraments alimentaris. Per exemple, el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU no va distribuir productes alimentaris al campament d’Automeca entre març i juny. El subministrament d’aliments es deté massa aviat sense tenir en compte l’impacte en els grups més vulnerables. Mentre el JRS reconeix la necessitat de posar en marxa l’economia local, cal prendre mesures per a evitar el sofriment innecessari.

Si bé Haití ja sofria alts nivells d’inseguretat abans del sisme, des del gener la situació s’ha deteriorat dràsticament. Ha augmentat la inseguretat especialment als campaments en els quals, sovint, manca l’electricitat durant la nit, posant en risc especialment dones i nens. En l’encontre amb el JRS Haití del 20 de juny, set líders de campaments de desplaçats posaven sobre la taula nombroses preocupacions, incloent-hi l’alta incidència de violència i explotació contra nenes d’entre 11 i 15 anys, obligades a captar menjar per sexe, i el deteriorament de la salut dels residents del campament.

A més, la situació als campaments no oficials és fins i tot pitjor. Per tota la ciutat, els residents dels campaments no oficials reben poca o cap atenció de les grans organitzacions d’ajuda o de les coordinadores d’organismes internacionals; a molts se’ls ha dit que abandonin els campaments, però no els han ofert allotjaments alternatius.

"El JRS aplaudeix la decisió del govern haitià d’establir una moratòria als desallotjaments forçosos. Per desgràcia, les pressions dels propietaris perquè els desplaçats evacuïn els assentaments continua. Per a això els desconnecten intermitentment el subministrament d’aigua, els prohibeixen construir allotjaments més estables o que els arribi la llum. El govern ha d’utilitzar la seva autoritat per a protegir els residents del campament d’aquest tipus de persecució, i esforçar-se més a identificar allotjaments adequats", va afegir el pare Lazard.