Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Carme Munté/Catalunya Cristiana) El diumenge 16 de maig, a les set de la tarda, el Camp Nou es preparava per viure un partit de gran transcendència en què el Barça es jugava el vintè títol de lliga en la història del club.
 
Com en cada dia de partit, Joan Rovira i Andreu va seguir el ritual de condicionar la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’estadi del Futbol Club Barcelona, amb les portes d’entrada obertes de bat a bat; tots els llums centrals, encesos; els vitralls de colors, resplendents, i la Mare de Déu, il·luminada per un raig de llum blanca.
 
Gràcies a la seva ubicació privilegiada en un lateral del passadís que condueix al terreny de joc, davant de la capella van passar com en cada partit els jugadors que s’enfrontaven aquell diumenge a l’estadi del Camp Nou: els jugadors del Barça i del Valladolid, així com l’equip arbitral. Noranta minuts després de l’inici del partit, el silenci de la capella del Futbol Club Barcelona contrastava amb la cridòria perquè el
Barça havia conquerit finalment el seu vintè títol de lliga.
 
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que presideix la capella va entrar al Camp Nou el dia de la inauguración de l’estadi, el 24 de setembre de l’any 1957. L’aleshores arquebisbe de Barcelona, el Dr. Gregorio Modrego, va beneir la imatge que va presidir la cerimònia d’inauguració del Camp Nou i que, en acabar la missa, va ser portada sobre un baiard per tot el terreny de joc, en bona part sobre les espatlles de membres de la històrica Penya Solera, la primera penya oficial del Barça. Després, va ser conduïda i depositada en un petit espai de l’estadi.
 
«Un dia, tornant de Castelldefels, dos dels membres de la Penya Solera que havien portat la Mare de Déu de Montserrat per l’estadi del Barça van tenir un accident de cotxe», recorda Joan Rovira, «i van fer la prometença que si en sortien il·lesos farien un regal a la Mare de Déu». Quan va ser el moment d’anar-li a portar el regal d’acció de gràcies —havien comprat dos canelobres— es van emportar la desagradable sorpresa que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat es trobava enmig de sacs de runa i de tota mena de materials per a la construcció.  Va ser aleshores quan els membres de la Penya Solera van sol·licitar l’autorització del president del Barça, Francesc Miró-Sans, per tal de condicionar una capella digna per a la Mare de Déu de Montserrat i van delegar en Joan Rovira la responsabilitat de tenir-ne cura. Els membres de la Penya Solera van esdevenir així els benefactors d’aquesta capella única al món pel fet de trobar-se ubicada dins d’un estadi de futbol.
 
Quaranta anys després, Joan Rovira continua tenint cura d’aquesta petita capella que té capacitat per a unes quaranta persones assegudes. L’altar és d’una sola peça tallat d’una gran tossa de pedra granítica i a la seva cara frontal hi ha gravats tres escuts: el del FC Barcelona, el de la Ciutat Comtal i el de la Penya Solera.
 
El sagrari està subjectat a la paret, a la dreta de l’altar. Del conjunt de la capella també destaca una gran creu metàl·lica, un escut del FC Barcelona, de coure, i una inscripció dedicada a qui fou gran jugador i tècnic del Barça, Pep Samitier. També hi ha una placa de marbre commemorativa de la missa que el papa Joan Pau II va oficiar al Camp Nou durant la seva visita a Barcelona, així com un gran quadre obra de Salvador Camí que representa una romeria de culers camí de Montserrat. A la capella fins i tot hi
ha una icona ortodoxa regalada per l’Olympiacos de Grècia.
 
La capella només acull una missa l’any que els membres de l’Agrupació Barça Veterans dediquen en sufragio dels companys i socis difunts que normalmente és presidida pel rector de la parròquia barcelonina de Santa Tecla. Però al Camp Nou, concretament a la zona de l’avantllotja de l’estadi, també s’ha recuperat des de fa dos anys una altra missa amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè presidida en aquesta ocasió per Mn. Josep M. Ballarín.
 
Malgrat el procés de secularització que viu la nostra societat, Joan Rovira continua sent ferm defensor de la importància de tenir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, a l’estadi del Futbol Club Barcelona; de tenir-la, però sobretot de tenir-ne cura.
 
Després de més de trenta anys formant part de la junta directiva de l’Agrupació Barça Veterans, Joan Rovira compagina ara la seva responsabilitat de custodi de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a l’estadi del Barça amb la de secretari general de la Fundació Barça Veterans, que treballa per garantir una qualitat de vida digna als exjugadors del club que més ho necessiten, perquè, malgrat el que es pugui pensar, són molts els qui després d’un temps de glòria en el món del futbol cauen en el pou de la misèria, moltes vegades a causa de la droga. Des de l’any 1993 la Fundació Barça Veterans ha ajudat més de 150 exjugadors del FC Barcelona, alguns del primer equip.
 
Carme Munté. Text publicat a Catalunya Cristiana.