Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

“Només és una hipòtesi. Però ja que les aparences enganyen, no condemni el Papa abans d’hora, perquè pot acabar sent el bo de la pel·lícula”. Així conclou el sociòleg Manuel Castells un article publicat a La Vanguardia sobre l’escàndol dels abusos a menors provocats per sacerdots catòlics.

Castells es pregunta “per què a aquest Papa, que, en contrast amb els seus antecessors, va ser particularment actiu en la investigació de la pederàstia crònica en el si de l'Església quan, com a cardenal Ratzinger, va estar al capdavant de la Congregació per la Doctrina de la Fe?”. Castells afirma que és precisament pel seu “zel purificador” i basa el seu article en que la polèmica podria ser “una advertència perquè no vagi més lluny en la investigació” de la poderosa organització conservadora catòlica dels Legionaris de Crist i la seva branca laïcal Regnum Christi.

Castells apunta als Legionaris de Crist, actualment pendents de la decisió del papa sobre el seu futur després de la inspecció ordenada per Benet XVI: “la Legió va reconèixer públicament els repetits abusos sexuals a nens dels quals s'acusava des de feia dues dècades al seu fundador i cap [Marcial Maciel], intentant deslligar-se de la seva imatge. Però podria haver molt més”. Castells es pregunta: “I quina manera millor d'evitar-ho que amenaçar amb enfonsar-se tots junts, inclòs el papa i el seu entorn, amb la revelació o fabricació d'abusos i corrupcions de tota mena que es guarden en la discreció de la burocràcia vaticana, a la qual fa dècades que accedeixen els fervents legionaris?”  

El sociòleg Manuel Castells explica com a partir del anys 40 els Legionaris i Maciel “amb el suport de l'elit empresarial mexicana, als quals explicava que eren elegits per Déu per guiar la societat, es va introduir en l'especulació immobiliària, es va aliar al Grup Monterrey i va acomular una considerable fortuna. Es va centrar en el desenvolupament d'escoles per l’elit (com Cimeres i el Col·legi Irlandès a Mèxic), escoles empresarials i universitats, consolidant xarxes de poder a governs i empreses”. També recorda que “com se sabia des de feia temps i va corroborar la recerca vaticana, Maciel va tenir relacions sexuals contínues amb menors, va tenir una filla d'una banda i dos fills per un altre (fills que l'acusen d'haver abusat d'ells també), es vantava de tenir venia papal per rebre massatges de joves monges, era drogoaddicte i va estar implicat en tèrbols manejos financers. No era una figura menor. Era fundador i guia d'una organització jerarquitzada basada en el culte de supersonalitat. El 2004, el cardenal Ratzinger va reobrir la investigació de pederàstia contra Maciel paralitzada diverses vegades des del Vaticà. Maciel va dimitir. Després de ser elegit Papa, Ratzinger va arxivar la investigació el 2006, però va ordenar la retirada de Maciel del sacerdoci perquè visqués en ‘oració i penitència”.

Segons Castells el reconeixement que han fet els Legonaris “intenta carregar exclusivament les culpes sobre la persona. Improbable que fos l'únic pervers després de mig segle d'immoralitat en una congregació totalment dependent d'ell. Volen salvar el que es pugui d'una fortuna de més de 20.000 milions de dòlars i d’una xarxa d'influències que segueix creixent a Mèxic i Amèrica Llatina”.

La polèmica sobre el abusos de menors també ha provocat aquest dies el posicionament d’altres firmes destacades de la premsa de Barcelona com la d'Antoni Puigverd, Josep Cuní, Joan Barril, Antoni Serra Ramoneda, Lluís Foix, Ferran Sáez, o Manuel Milián Mestre.

A l’hemeroteca de La Vanguardia es poden consultar també altres articles sobre la jerarquia catòlica de Manuel Castells, catedràtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califòrnia i expert en la societat de la informació com Déu i el Cèsar i Contrareforma o transició?