×

Mensaje de advertencia

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest dissabte s’ha fet pública la carta de Benet XVI als catòlics d’Irlanda. La resposta pontifícia a la greu crisi de l’Església a Irlanda pels casos d’abusos a menors té una lectura que afecta a totes les esglésies on s’estan coneixent casos similars.

La carta s’adreça als catòlics i a les víctimes, però la màxima contundència l’expressa en el capítol dedicat als capellans i sacerdots que han abusat de menors: “Heu traït la confiança dipositada en vosaltres per joves innocents i pels seus pares. Heu de respondre d'això davant Déu Totpoderós i davant els tribunals degudament constituïts. Heu perdut l'estima de la gent d'Irlanda i llançat vergonya i deshonor sobre els vostres semblants. (...) Juntament amb l'immens dany causat a les víctimes, un mal enorme s'ha fet a l'Església i a la percepció pública del sacerdoci i de la vida religiosa”.

El papa admet que en aquests casos està obert el “perdó de Déu i la gràcia de la veritable esmena” però que cal “admetre obertament la vostra culpa. Sotmeteu-vos a les exigències de la justícia”. Benet XVI elimina així cap ombra de dubte de com s’ha d’afrontar els casos d’abusos de menors. La mateixa carta admet que fins ara “s’han  comés greus errors en la resposta a les acusacions”.

L’amplia carta de Benet XVI ressalta la contribució que els missioners irlandesos van aportar a la civilització d'Europa i a la propagació del cristianisme en tots els continents. Alhora, situa els molts desafiaments a la fe a Irlanda que s'han viscut els darrers anys, a causa d'un ràpid canvi social i a una menor fidelitat a les tradicionals pràctiques devotes i sacramentals.

En aquest context afirma que el problema dels abusos és conseqüència de molts factors: una formació moral i espiritual insuficient en els seminaris i noviciats, una tendència en la societat a privilegiar el clergat i altres figures d'autoritat, una preocupació desmesurada pel bon nom de l'Església i per evitar escàndols. Tot això diu que han portat a la manca d'aplicació, quan era necessari, de les penes canòniques existents i que només examinant acuradament els nombrosos elements que van donar origen a la crisi és possible identificar amb precisió les causes i trobar els remeis eficaços.

El papa també es dirigeix a les víctimes d'abusos i reconeix la terrible traïció que han patit i els assegura que sent molt el que han hagut de suportar. Reconeix que en molts casos ningú estava disposat a escoltar quan van trobar el coratge per explicar el que els havia succeït. Comprèn com es devien sentir els que vivien en internats en no poder escapar del seu sofriment. Si bé reconeix el difícil que ha de resultar per a molts d'ells perdonar o reconciliar-se amb l'Església, els exhorta a no perdre l'esperança i buscar a l'Església l'oportunitat de trobar a Jesucrist.

La carta també s’adreça als pares perquè perseverin en la difícil tasca d'educar els fills i anima als joves a no desanimar-se per les faltes d'alguns sacerdots i religiosos. La carta es tanca amb un àmplia proposta de renovació espiritual i penitència de l’Església d’Irlanda i anuncia una inspecció a les diòcesis i comunitats afectades.