Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ramon Llull, malgrat tota la seva extensa obra teològica, la seva profunda experiència religiosa i la fama de santedat que sempre l’ha envoltat, no ha pogut fer mai el salt de beat a sant. Des de fa uns anys, però, des del bisbat de Mallorca se n’ha rellançat la causa de canonització i tot fa pensar que tard o d’hora el Doctor il·luminat serà ascendit als altars. Mn. Gabriel Ramis n’és el postulador des de fa quinze anys i es mostra molt esperançat en la resolució favorable del procés, que es troba força avançat.

Com s’explica que Ramon Llull encara no sigui sant?
El problema durant molts anys va ser que queia sobre ell la sospita d’heterodòxia a causa d’uns passatges dels seus escrits. Fa uns anys, però, el Dr. Josep Perarnau va demostrar que aquests fragments lul·lians havien estat adulterats intencionadament per un inquisidor del segle XIV, Nicolau
Eimeric, que tenia una animadversión especial cap a Ramon Llull. Un cop demostrada, doncs, la manipulación malintencionada, la sospita d’heretgia finalment es va esvair.
 
I això va permetre rellançar la causa de canonització de Ramon Llull.
Efectivament. L’anterior bisbe de Mallorca, Mons. Teodor Úbeda, en va reiniciar la causa a petició de la la Causa Pia Lul·liana, que s’havia reconstituït feia poc. Una de les persones que més va treballar per reobrir-ne la causa va ser Dom Llorenç Pérez. Aleshores van nomenar com a postulador de la causa
el pare Joan Folguera, que era el postulador general dels framenors, i ell em va nomenar a mi vicepostulador. Més tard, l’any 1995, quan el P. Folguera va morir Mons. Úbeda em va nomenar
postulador. Llavors vaig fer una petición formal a la Santa Seu per tornar a activar la causa de canonització, i la resposta va ser bona, perquè em van demanar que presentés degudament autentificada i segellada tota l’obra impresa de Ramon Llull.
 
No deu haver estat fàcil...
Reunir tota l’obra de Llull va ser una tasca francament laboriosa, perquè és molt abundant —més de 200 obres!— i té força textos dispersos. Quan ho vam tenir tot autentificat i segellat, ho vam presentar a la Congregació per a la Causa dels Sants, i aquesta va nominar dos censors teòlegs perquè estudiessin el material. Quan els censors presentin el seu judici, que serà d’aquí a poc temps, haurem d’esperar que la Congregació ens digui quin camí hem de seguir. Possiblement llavors s’optarà per la confirmació de culte, és a dir, que se’l confirmarà com a beat encara que no hi hagi hagut mai beatificació. Aquest pas és important, perquè així Ramon Llull podrà ser patró d’algunes diòcesis, com les del Magrib, que ho havien demanat anys enrere, però que no havia tirat endavant perquè s’estava pendent de la revisió dels escrits. Un cop confirmat el culte se’n podrà concedir el patronatge a les diòcesis que ho demanin. Personalment penso que la causa no ha de tenir entrebancs i espero que el vot dels censors sigui positiu.
 
Quins trets fan que Ramon Llull pugui ser declarat sant?
L’Església reconeix algú com a sant quan ha pogut provar que ha practicat cadascuna de les virtuts cristianes en grau heroic. En el cas de Ramon Llull la conversió, la donació total a l’apostolat, la dèria per la conversió dels infidels i el desig de martiri són fets que demostren que va viure el cristianisme d’una manera no comuna, sinó excepcional.
 
El beat mallorquí, a més, hagaudit de molta devoció populara Mallorca...
I tant! El culte va començar tan sols uns 30 o 40 anys després de la seva mort. A la basílica de Sant Francesc de Ciutat de Mallorca encara es conserva una relíquia del beat Ramon Llull que es portava als malalts, i es té notícia de guaricions, però no estan ben documentades. S’ha de dir que els que hi anaven no eren gent crèdula, sinó molt ben formada. Això diu molt a favor del seu culte. Un altre fet que hi juga a favor és que al segle XVII la Santa Seu va prohibir el culte d’aquells beats no confirmats que tinguessin menys de 100 anys de culte. A Mallorca es van haver de treure imatges del jesuïta Alonso Rodríguez, i de santa Catalina Tomàs, que avui tots dos són sants ben consolidats a l’illa. En canvi les imatges de Ramon Llull es van deixar perquè feia més de cent anys que tenia culte, i la devoció era ben viva. La fama de santedat, doncs, hi és. Al segle XIX, però, arran de les desamortitzacions la devoció popular va baixar força i a partir de llavors se l’ha considerat més des del punt de vista científic i literari.
 
Es pot entendre Ramon Llull sense la dimensió religiosa?
Ramon Llull realment és un científic, no ho podem negar, i ho va demostrar amb la gran quantitat d’obres que va escriure. Però a Ramon Llull se l’ha d’entendre globalment, no parcialment. Crec que avui se’l bidissecciona massa, i se’l considera, per exemple, com un dels antecessors de
la informàtica. Ho pot ser, és clar, però s’oblida que tot el que va fer s’explica únicament per la religió cristiana. En definitiva, si va escriure tant va ser per aconseguir la conversió dels infidels, no per fer ciència, literatura o aconseguir una càtedra. Per tant no podem oblidar que la ciència i la literatura no eren el seu objectiu final, sinó que per a ell sempre van estar al servei de Déu. No veure la dimensió religiosa de Ramon Llull és no entendre’l.
 
Ara toca revifar-ne la devoción entre els fidels...
Sí, a poc a poc volem tornar a fer popular Ramon Llull. Estem preparant un full informatiu on se n’expliqui la vida, fa poc hem tret una novena, i enguany farem un tríduum de preparación per a la festa, el 27 de novembre. Ara tenim la missió de tornar a fer popular Ramon Llull!