Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Fundació Claret farà el seu XIIè simposi el dia 20 de març a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. Enguany, el tema principal anirà al voltant de les religions i l’espiritualitat. Els claretians han tingut la iniciativa de posar en reflexió un binomi que pot ser vist de formes oposades: la espiritualitat sense religió i l'espiritualitat viscuda només des d'una religió espiritual. El simposi, que tractarà aquestes dues visions, estarà dividit en dues parts principals. Màxim Muñoz presentarà les tres ponències amb què comptarà el simposi. La primera serà a càrrec d’Antoni Puigverd. L’escriptor, declarat agnòstic però molt respectuós i amb formació cristiana, parlarà sobre “L’obligació de mirar cap a fora ens impedeix mirar cap a dins”.  La segona, a càrrec del teòleg Xavier Melloni tractarà la relació entre espiritualitat i religió. Finalment, la última ponència la donarà el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, que parlarà al voltant de la pregunta “¿Què pot aportar el cristianisme a la recerca de l’espiritualitat?” A la tarda es farà una taula rodona sota el títol “¿Anem cap a una espiritualitat sense religió?” Hi participaran Eloi Aran, teòleg i arquitecte, Laia de Ahumada, escriptora i filòloga i Salvador Juncà, professor del Centre d’Estudis de les Tradicions Religioses.

Ja fa anys que experts en sociologia i fenomenologia de la religió observen la "desinstitucionalització" de la religió, i per altra banda l'interès dels ciutadans "postmoderns" no tant per la religió, associada a ritus, normes, morals, jerarquies i dogmes, sinó per l'espiritualitat, entesa amb certa experiència de la transcendència, el creixement personal…
 
Per la banda cristiana s'insisteix en què el cristianisme ha de re-trobar i posar al centre
l'experiència teologal profunda, que estaria més a la banda de l'espiritualitat, i en tot cas
des d'aquí re-crear els altres aspectes necessaris però "relatius" a aquest centre fonamental: aspectes com el ritus, la moral, la institució, etc.
 
En relació a aquesta qüestió, alguns sostenen que el cristianisme com a "religió", "institució" no té futur i cal abandonar-lo en ares a convertir-lo en una espiritualitat més personal, flexible i oberta.
 
Altres, al contrari, són molt crítics respecte a aquestes "espiritualitats" que apareixen
com molt "líquides", individualistes i poc compromeses, i pensen que fora d'una tradició
i institució religiosa, l'espiritualitat corre el risc de ser, en el millor dels casos, una mena
de "teràpia compensatòria", i en el pitjor dels casos una evasió que més aviat porta a la
immaduresa personal i al des-compromís.
 
El Simposi vol plantejar aquestes qüestions per dilucidar quin tipus d'experiència religiosa
i espiritual realment contribueix al creixement personal i col·lectiu, i en concret el
cristianisme (amb el seu component inel·ludible de tradició més o menys institucionalitzada) se sent interpel·lat per la recerca de valors espirituals i transcendents, redescobreix la seva espiritualitat profunda i por aportar una gran riquesa i saviesa a aquesta recerca.