Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El dia de Nadal La Vanguardia va publicar una extensa entrevista amb l’abat de Montserrat, Josep M. Soler. L’entrevista d’Enric Juliana se centra especialment en la valoració del moment polític i social del país, però també hi ha nombroses valoracions sobre el cristianisme i el paper de l’Església.

En aquest anàlisi social l’abat opina que “no hi ha menys sentiments religiosos que abans, el que passa és que els sentiments religiosos s'expressen ara d'una altra manera. Les grans preguntes continuen estan presents a la vida de les persones, en uns casos amb un major registre intel·lectual, en altres, en una dimensió intensament existencial. Pot ser que moltes persones no expressin aquestes inquietuds anant a missa cada diumenge, però no són pocs els que les manifesten participant en una processó o encenent una espelma en un santuari. Aquest gest senzill d'encendre una espelma és, en si mateix, una vivència religiosa”. Segons l’abat, davant d’aquest situació l'Església ha de moure's en ambdues direccions: “D'una banda, l'Església i els cristians no podem deixar d'anunciar l'Evangeli de Jesús. El que no podem fer és imposar-lo. D'altra banda, crec que l'Església ha de disposar d'un generós espai de diàleg. (...) El que no podem fer és quedar tancats en nosaltres mateixos”.

Sobre el debat de l’avortament, Soler es declara clarament contrari a l’avortament, ”encara que entenc que les lleis d'un país no han de coincidir necessàriament amb tots els criteris de la moral catòlica”. En aquest sentit cita “una encíclica del papa Joan Pau II en la qual es diu el següent: ‘Quan no sigui possible evitar o derogar completament una llei avortista, un parlamentari pot lícitament oferir el seu suport a propostes encaminades a limitar els perjudicis d'aquesta llei i disminuir així els efectes negatius en l'àmbit de la cultura i de la moralitat pública. Fent-ho així no s’ofereix una col·laboració il·lícita a una llei injusta: sinó que es realitza un intent legítim i obligat de limitar-ne aspectes injustos’ (Evangelium vitae. Punt 73).” Sobre la nova llei l’abat de Montserrat afirma que no pot valorar si aquest principi es pot aplicar en la tramitació actual de la reforma de l’avortment: “El president del Congrés dels Diputats sosté que sí i cal tenir en compte la seva opinió. Però alguns bisbes i algun estudi que jo he llegit pensen que no.”. En tot cas, conclou: “crec que els parlamentaris catòlics estaven obligats a votar d'acord amb la seva consciència”.

A preguntes d’Enric Juliana l’abat també nega que al cardenal Rouco se’l pugui qualificar com el Papa d'Espanya: “Aquesta figura no existeix, ni està prevista. Cada bisbe és el màxim responsable de la seva diòcesi i no se’l pot suplir. Aquest és un punt sobre el qual Joseph Ratzinger sempre ha insistit.”

En l’entrevista, Juliana recorda a l’abat Soler que ell es defineix com a admirador de Pau VI (el papa Montini) i planteja que pels montians el pontificat de Benet XVI no ha de ser fàcil.  Soler respon que “Hi ha diferències, per descomptat, entre els papes Montini i Ratzinger. Però hi ha un aspecte molt important del pensament de Benet XVI que és la voluntat de diàleg amb el pensament modern. Aquí hi ha un nexe amb Pau VI. Aquesta voluntat de diàleg amb el món modern penso que és un dels punts forts del pontificat actual. Evidentment, hi ha altres idees i altres actituds que estan lluny del pensament montinià”. Un exemple que cita l’abat és que “segurament Benet XVI accentua molt la tradició i en temps de Pau VI hi havia un desig de deixar-se impactar per les novetats de la modernitat. Segueixo veient possible un equilibri entre ambdues actituds.”

Finalment, l’abat Soler es manifesta sobre el ressò de les intervencions de la benedictina Teresa Forcades sobre la grip A. Sense entrar en el contingut de les intervencions de Forcades, Soler recorda que “una de les característiques primigènies del monaquisme era el de sortir a la plaça pública quan hi havia debats importants. Potser es podria considerar que ha actuat en línia amb aquesta tradició”.

El text íntegre de l’entrevista d’Enric Juliana es pot llegir aquí, i un comentari al bloc d’Oriol Domingo de La Vanguardia.

D’altra banda, tal i com va remarcar l’abat Soler en l’homilia de la Missa del Gall i dels dia de Nadal, aquest any l’Abadia de Montserrat en aquestes dues celebracions ha fet una col·lecta destinada a Càritas. L’abat Soler va recordar la coherència d’aquest gest amb el Nadal “Déu és amb nosaltres. Reprenguem, amb confiança, la tasca de bastir una societat més justa, més pacífica i pacificada, més respectuosa dels drets de les persones particularment de les més indefenses.”