Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Miquel Àngel Codina/Catalunya Cristiana) David Andrés Valencia és doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL). Actualment combina la seva feina d’advocat amb diverses activitats de divulgació del patrimoni cultural eclesiàstic, com ara ponències, cursos, classes i l’elaboració d’informes sobre temes relacionats amb el patrimoni cultural.
 
Del 15 de febrer al 15 de juny tindrà lloc a la Facultat de Filosofia de la URL un curs de postgrau en Patrimoni Cultural. Quins són els objectius d’aquest curs?
Fonamentalment, el propòsit és el desenvolupament teòric i pràctic d’un tema tan important com és la gestió del patrimoni cultural en general, i se centrarà sobretot en el patrimoni cultural eclesiàstic per la seva importància en l’àmbit de la cultura i el desenvolupament turístic. El professorat que impartirà aquest postgrau el formen professionals de diversos àmbits que són plenament conscients de la importància que té aquest tipus de patrimoni en l’àmbit turístic i en el patrimoni cultural en general, i que entenen la necessitat d’un correcte desenvolupament d’aquest mateix patrimoni.
 
A qui va adreçat primordialment aquest curs?
Va dirigit principalment a estudiants i professionals que tinguin especial interès en el tema relatiu al desenvolupament turístic i pel que fa a la gestió cultural i, concretament, en el tractament del patrimoni cultural eclesiàstic. L’accés a aquest curs de patrimoni cultural eclesiàstic pot ser desenvolupat en molts diversos aspectes sense que quedi limitat únicament a estudiants d’Història de l’Art o estudis complementaris; per tant, hi poden accedir estudiants o professionals d’altres àmbits.
 
Quines temàtiques s’hi tractaran?
Durant el curs es tractaran diversos aspectes del patrimoni cultural i del patrimoni cultural eclesiàstic des d’un punt de vista teòric i pràctic, sempre relacionat amb la gestió i explotació del patrimoni cultural. En aquest sentit, es tractaran aspectes tant diversos com ara la normativa jurídica, la simbologia o els elements més pràctics relacionats amb l’àmbit de la museologia i el desenvolupament turístic del patrimoni cultural.
 
En què consistiran específicament les seves classes?
Les classes impartides se centraran en l’anàlisi teòrica de la normativa que afecta el patrimoni cultural en general i el patrimoni cultural eclesiàstic en concret, conjuminant la teoria amb la pràctica aplicada a les problemàtiques que poden sorgir en la gestió del patrimoni cultural.
 
En aquest curs teoria i pràctica són inseparables.
Òbviament. La finalitat del curs és relacionar nocions teòriques relatives a la gestió del patrimoni cultural amb aspectes més pràctics íntimament implicats amb aquest àmbit, amb l’objectiu que l’alumnat aconsegueixi un coneixement ampli teòric de la gestió i desenvolupament del patrimoni cultural connectat directament amb l’àmbit més pràctic relacionat amb l’explotació turística.
 
La seva tesi doctoral va tractar precisament de la legislació del patrimoni cultural de l’Església. Per què va triar aquest tema?
Després de finalitzar la carrera de Dret vaig voler unir dos aspectes que considerava molt interessants, directament relacionats i que han estat molt poc estudiats pels professionals, com és la regulació jurídica del patrimoni cultural eclesiàstic des d’un punt de vista canònic conjuminant-ho amb un àmbit més civil. Tenint un interès especial cap al patrimoni cultural eclesiàstic, he volgut aprofundir en l’estudi sobre la normativa que incideix sobre aquest patrimoni, ja sigui de l’Església o de l’Estat, des del punt de vista més general de patrimoni cultural i, a la vegada, considerant-lo com una «especialitat».
 
El patrimoni cultural eclesiàstic tindrà una atenció especial.
Efectivament, perquè és una especialitat de patrimoni cultural que actualment està molt poc desenvolupat des del punt de vista cultural i turístic. En aquest sentit, el professorat del curs considera que estem davant d’un tipus de patrimoni que, per la seva singularitat, ha de ser analitzat i explotat amb una sèrie d’especificacions que no poden aplicar-se al desenvolupament únicament dels béns culturals.
 
Quins trets específics té el patrimoni eclesiàstic respecte d’altres?
El patrimoni cultural eclesiàstic es compon de tres valors clarament diferenciats de la resta de béns que formen el patrimoni cultural. En primer lloc, un valor cultural (interès històric, artístic, arquitectònic, documental...); en segon lloc, un valor cultual, ja que es tracta de béns que actualment són utilitzats per al culte i la litúrgia (pensem en les esglésies, temples i objectes litúrgics que actualment són utilitzats en el culte) i, finalment, un valor evangèlic (valor pel qual van ser encarregats la majoria d’aquests béns). En aquest sentit, els béns culturals eclesiàstics posseeixen unes característiques o valors propis que els diferencien de qualsevol altre bé cultural, i precisament aquests valors han de ser respectats i tinguts en compte a l’hora de gestionar aquests béns. Ignorar algun d’aquests valors pot significar buidar de significat els béns. És, per tant, essencial en el desenvolupament dels béns culturals eclesiàstics el respecte i desenvolupament d’aquests valors. 
 
Miquel Àngel Codina. Text publicat a Catalunya Cristiana