Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

"Sense democràcia econòmica no hi ha democràcia política", aquesta és la reflexió del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia per tancar el 2010. Aquest centre vinculat als jesuïtes acostuma tancar l'any amb un dels seus Papers que fa una valoració de l’any que acaba. La valoració del 2010 se centra sobretot en el tema de la crisi política i econòmica, i ho fa constatant una certa decepció, perquè allò que s’esperava que podia ser una “oportunitat d’aprenentatge i creixement”, s’està convertint en una extensió de retallades sobre drets socials adquirits que no fan sinó augmentar les desigualtats i la injustícia.

En aquest sentit Cristianisme i Justícia denuncia el poder creixent de mercats i bancs, a l’hora de dictar unes determinades polítiques que suposen a la pràctica un progressiu desmantellament de l’estat de benestar. Davant aquest discurs dels “poders fàctics”, es reivindica de nou el paper d’un Estat que actuï com a “promotor” d’iniciatives que responguin a les necessitats dels més desfavorits. Perquè és aquesta situació creixent d’injustícia la que, segons el text, posa en perill la democràcia entesa com el millor sistema “per a construir una vertadera societat en pau i benestar”.

Dedica també la declaració de Cristianisme i Justícia un apartat a valorar una qüestió que ha sigut en aquest 2010 eclesialment rellevant: la visita a Santiago i Barcelona del papa Benet XVI. El text valora positivament la visita i l’actitud madura que ha demostrat la societat catalana, però lamenta que els viatges papals hagin encara d’anar envoltats de tot el seguici que correspon a un cap d’estat. Això impedeix que aquest tipus de viatges puguin fer-se de manera “més evangèlica”, més senzilla, com “una llavor que és petita però conté una força que la fa créixer per si sola”.

El text, tornant a la situació de crisi general, conclou amb la necessitat de reconèixer la “malaltia” per “poder guarir-la”, i es mostra esperançat davant l’actitud de moltes persones, creients i no creients, que actuen arreu com a forces de “la vida, la salut i el saber”.

Aquí podeu llegir el document sencer.