Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escolapis) Desembre arriba carregat de moments especials a les nostres escoles. S’acaba el quatrimestre i ho fa a ritme de nadales i pastorets, activitats solidàries i intercanvi de postals.
 
El Nadal sembla inundar-ho tot, oferint moltes oportunitats per aprofundir i treballar alguns valors amb els alumnes i companys. Així ho expliquen Rafel Tresserras, coordinador de Pastoral a l’Escola Pia d’Olot i Joan Gómez i Segalà, sociòleg. Gómez i Segalà és coautor del llibre Les altres religions. Minories religioses a Catalunya, col·labora amb la revista Dialogal i actualment treballa a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, des d’on ha coordinat la Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius.
 
Avui a casa nostra, el Nadal és una festa religiosa o una festa secularitzada?
Joan Gómez: Avui, a casa nostra, gairebé tothom el celebra, tingui o no creences religioses. Cadascú el celebra a la seva manera: és una festa popular. Per això és convenient que es treballi a l’escola, sigui pública o concertada, i fer-ho d’una manera que no pressuposi una determinada fe per part de l’alumnat. Es poden recitar nadales o muntar el pessebre, però en canvi només convé celebrar una pregària o una eucaristia quan estigui d’acord amb l’ideari de l’escola.
Rafel Tresserras: A casa nostra, el Nadal és una festa sobretot cultural, de tradicions, de valors. Per una gran majoria de persones, ha perdut el seu sentit religiós, però els sentiments que ens descobreix ens ajuden com a persones. És cert també que a l’altre plat de la balança, trobem el nadal del consum, de la desmesura, el nadal de l’opulència i mercantilisme. Estem convençuts que té sentit celebrar-ho a les escoles, que és una festa on tots hi podem participar, ja que el mateix esperit del Nadal és obert i intercultural. 
 
Quins valors compartits per diferents tradicions simbolitza, el Nadal?
JG: Els valors comuns serien la família, la generositat i segurament, la il·lusió. Ara, el fet de traduir aquests valors en uns símbols ja és propi d’uns i no d’altres, encara que tothom en reconegui l’origen religiós. En tot cas, els cristians també viuen en el Nadal els valors de la solidaritat, l’acolliment o l’austeritat, en record del naixement de Jesús.
RT: Simbolitza la llum, l’esperança per a un món millor, la pau, l’apropament a l’altre, la força de la família, la tendresa de la maternitat, la festa per retrobar-nos, les tradicions viscudes i compartides per  avis, pares i fills. El Nadal és també alegria, joia, és amor. És pensar en els altres, és regalar estimació.
 
Què hauríem d’aprofitar per treballar amb el Nadal? Per a què ens ha de servir?
JG: Ens ha de servir per treballar els valors, com ja hem comentat, però també els símbols. Això sí, valors d’anada i tornada: els valors que aquí té el Nadal explicar quan els celebra cada tradició. Els musulmans, per exemple, viuen la Festa del Sacrifici amb gran generositat i reunint la família. Pel que fa als símbols, cal veure quins i com els utilitza cada cultura. Un sudamericà o un romanès celebrarà el Nadal però ho farà de manera diferent. A més de símbols com el pessebre, el tió, els pastorets i els tres reis, també ens hem fet nostres l’avet o el Pare Noel, que ens han arribat de la cultura nòrdica. En canvi, en alguns països d’Amèrica Llatina, celebren ‘las posadas’, una tradició que ve del segle XVII i inspirada en quan Josep i Maria buscaven posada abans del naixement del seu fill.
RT: El Nadal a la nostra escola, volem que sigui un espai compartit. Una vivència conjunta. Tot celebrant el Nadal, volem fer escola i alhora treballar i viure un seguit de valors com són l’estimació, l’esperança, la pau, el coneixement de l’altre, el conviure plegats. Ens ha de servir per contrarestar el Nadal dels grans magatzems, de les despeses enormes, del consumisme desenfrenat.Ens ha de servir per viure la nostra dimensió interior. Ens ha d’ajudar a reflexionar sobre el món que ens envolta i la manera com hi podem actuar.
 
Què aporta conèixer el sentit i origen d’aquesta celebració?
JG: No podem pressuposar que tots els catalans ho celebrin igual. A l’hora d’explicar aquesta festa, fóra bo que els alumnes tinguin l’oportunitat d’explicar com ho celebren. Així no exposarem una única manera sinó que demostrarem com cadascú es fa seu el Nadal. Val la pena conèixer l’origen d’una festa tan antiga, encara que l’escola sigui laica, i que cadascú es pot fer seva, per tal d’entendre per què es celebra. Entendre per què els altres ho celebren de manera diferent t’ajuda a entendre els seus valors i a aprofundir els teus.
RT: Conèixer el sentit i origen del nadal aporta un referent cultural i alhora de pensament per a tots els alumnes, per a tota l’escola.  La nostra tradició, la nostra cultura;  festes, tradicions, gastronomia, llengua, religió, .. prové del món judeocristià amb la influència i presència d’altres móns  culturals d’altres tradicions o d’altres corrents de pensament.Conèixer el sentit i origen d’aquesta celebració ens ajuda a saber qui som, i també ens ajuda a poder parlar dels valors que envolten la celebració del nadal.
 
Viure el Nadal de manera inclusiva ha generat problemes a les escoles?
JG:Viure el Nadal de manera inclusiva suposa no imposar una única manera d’entendre el Nadal i per tant, no genera problemes. Per exemple, pots ensenyar la cançó de cagar el tió que surt a TV3 o pots demanar que cada noi o noia ensenyi la de la seva família. Això és inclusiu: que tothom aporti la seva.
RT: No ha generat cap mena de problema. El Nadal és una festa que s’espera amb molta il·lusió a l’escola, tot i la feina que comporta.  I el conjunt d’activitats que es fan dins l’aula, amb relació amb altres classes, tota la comunitat educativa, i colze a colze amb entitats i associacions del nostre entorn, són moltes,  molt diverses i molt riques en contingut i simbologia. A l’aula es treballa de manera vivencial i participativa, per a tots els alumnes de l’aula.
 
És bo fer el pessebre?
RT: El pessebre és una part de la nostra cultura,  i també d’altres cultures. El pessebre ens explica d’una manera un xic bucòlica, un element cabdal de la vida, que és el naixement d’un infant.
 
I les Nadales?
JG: Les Nadales tenen ja més de popular que de fidelitat a l’Evangeli. En aquest sentit, els catòlics les utilitzen per Nadal però això no significa que siguin patrimoni exclusiu de persones amb conviccions cristianes. Avui, cantar nadales no és una expressió de fe sinó una tradició catalana. El mateix passa amb els villancicos o les Christmas carols.
RT: El pessebre, les nadales, els poemes de Nadal, no deixen de ser uns testimonis de la nostra cultura, de la nostra manera de ser i de fer, i per tant cal treballar-los, fer-los viure. Són elements de la nostra societat, són maneres d’expressar uns missatges per a tothom. No cal que inventem adaptacions estranyes d’uns elements que a la nostra escola es viuen amb molta normalitat. Estem convençuts que el Nadal ens permet treballar amb els alumnes i amb les famílies, un seguit de continguts, de valors, que fan d’aquesta festa, una de les més viscudes, sentides i recordades a l’escola.
 
Hi ha altres festes interessants per treballar a l’aula?
JG: No només cal respectar les tradicions religioses, sinó també les que s’oposen als seus excessos. En aquest sentit, el Carnaval, una festa contraposada a la Quaresma, va néixer en un context de rebel·lia contra una Església que s’imposava en tots els àmbits. Ara aquest sentit ha desaparegut perquè les prescripcions quaresmals no s’imposen a ningú.
 
I festes d’altres tradicions diferents a les nostres?
JG: A l’aula, ens podem trobar amb molts alumnes que celebren festes que ara per ara no són populars a Catalunya. Tan absurd és no celebrar una festa d’aquí perquè algun alumnes no són cristians com obviar per part nostra que ells en celebren d’altres. L’escola ha de reflectir tant l’entorn més proper, com el nacional. Cal tenir en compte el barri, on viuen els nens i joves, i que en alguns municipis amb molta immigració s’hi viuen al carrer les festes islàmiques o sikhs. Per treballar aquests aspectes, la comunicació entre famílies, escola i alumnes és molt important. Des de la Direcció General d’Afers Religiosos vam elaborar La Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius, conscients que ens trobem en un espai especialment delicat. La guia forma part d’una col·lecció – per a hospitals, tanatoris, cementiris, presons…- però sens dubte aquesta era una de les més delicades perquè l’escola és el lloc per excel·lència de transmissió de valors i perquè cal ser molt curós en el respecte de la llibertat religiosa en el treball amb menors. En qualsevol cas, era una guia necessària perquè el perfil de l’alumnat ha canviat molt i això ha generat grans debats a les escoles sobre la seva funció. 
 

Rafel Tresserras (EP Olot) i Joan Gómez i Segalà (D.G Afers Religiosos)