Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/ CR) Ni és una mesquita ni s'ubica a la 'zona zero'. Malgrat això, tothom l'anomena així. Ho lamenta en una conversa amb Catalunya Religió el reverend Ted Pardoe, que va visitar setmanes enrere Barcelona en el marc un programa d'intercanvi entre l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i grups interreligiosos de Nova York i Escòcia
 
Pardoe viu a Nova York i ha estat un dels mediadors per la construcció d'aquest complex islàmic situat al sud de Manhatan, a prop de les Torres Bessones però no dins de la 'zona zero', com es coneix el recinte destruit pels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001.
 
La malanomenada 'mesquita de la zona zero' va estar a l'ull de l'huracà mediàtic a finals d'estiu, quan dies abans de conmemorar-se el novè aniversari d'aquests atemptats, un pastor d'una petita comunitat evangèlica fonamentalista de Florida va anunciar cremaria exemplars de l'Alcorà per impedir la construcció d'aquest complex.
 
"Un periodista d'Internet ho va veure i va començar a circular" i a partir d'aquí es va muntar un sidral que segons Pardoe, ha qüestionat el dret a la llibertat religiosa que estableix la legislació dels Estats Units des dels seus inicis.

Parole recorda que molt a Manhattan hi ha un centre cultural jueu, 'The Jewish Museum' i precisament, el centre islàmic que es vol fer al sud de Manhattan pretén ser això. "Un centre cultural islàmic obert, no una mesquita, però sí que hi ha haurà un espai per a pregar. Però això no és una mesquita", insisteix.
 
Islamofòbia
 
El principal repte que tenen les organitzacions dels Estats Units que es dediquen al diàleg interreligiós és combatre la islamofòbia, diu Pardoe.
 
A diferència de molts països europeus com el nostre, on tot això de la diversitat religiosa era inexistent fins fa poc més d'un segle, i invisible fins fa pocs anys, els Estats Units s'han caracteritzat per la convivència dins del judeocristianisme.
 
Diferents religions -cristians i jueus-, diferents esglésies -catòlics i protestants- diferents denominacions evangèliques -presbiterians, metodistes, germans, pentecostals, baptistes, episcopals (anglicans) i luterans- i també sensibilitats diverses dins de cada tradició.
 
Tots han conviscut amb perfecta harmonia sota un mateix estat, els Estats Units, que també és bressol de noves cosmovisions, sobretot a finals del segle XIX i principis del segle XX, com prova el naixement de mormons, adventistes, pentecostals i Testimonis de Jehovà.
 
Després dels atemptsts de l'11-S, i coincidint també amb l'ampliació del pluralisme religiós cap a les tradicions orientals i també el món musulmà, sembla que aquest clima de convivència que caracteritza els EUA es comenci a trencar. "Abans de l'11-S, no hi havia pressió contra els musulmans. És llavors quen comença a donar-se una visió negativa a través d'alguns mitjans de comunicació:", explica el reverend de l'Església Episcopal (anglicana).
 
El problema és que després dels atemptats, va començar a calar en sectors de la societat dels Estats Units que l'Islam era incompatible amb els "princips dels Estats Units", i això es va contagiant a la resta de països occidentals.
 

Pardoe troba aquesta islamofòbia en mitjans de comunicacío de masses com la cadena de televisió Fox, de l'imperi de Robert Murdoch. Tot i això, aprecia que la islamofòbia encara no ha penetrat en el discurs polític ni de republicans ni de demòcrates, ni tampoc en el Tea Party, l'ala més dura del Partit Republicà. "En el discurs del Tea Party, públicament no hi ha islamofòbia però sí que hi ha un discurs subterrani", assegura.