Pasar al contenido principal
Data de l'esdeveniment
Nom del lloc
Cinemes Girona
Adreça (carrer i número)
Carrer de Girona, 175
Municipi
Barcelona
Preu
8.00
Nom de l'entitat organitzadora
Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes 
Diòcesi on es realitza l'esdeveniment

Cinema amb Dharma

XI Jornada de Budisme a Catalunya

Les històries narrades mitjançant imatges sobre una pantalla exerceixen un gran impacte i fascinació. La tècnica cinematogràfica està molt madura i permet de narrar històries reals o imaginàries sense límit.

Si abans de l’any 2000 la producció cinematogràfica de temàtica obertament budista era escassíssima ara hi ha moltíssimes obres disponibles, moltes de qualitat, i no poques realitzades fins i tot per mestres budistes de reconegut prestigi en el mateix àmbit budista.

La CCEB no podia ignorar l’extraordinari poder del cinema. El llenguatge cinematogràfic arriba directament al cor sense passar per gaires filtres.

Després de 10 Jornades de Budisme en les què hem tractat molts temes interns de la nostra pràctica budista, a la d’aquest any ens fiquem a la sala fosca i donem llum a una història inspiradora i suggeridora que afavoreix el diàleg i l’intercanvi d’idees, preparant el col·loqui i la reflexió posteriors.

Hem escoltat molts ensenyaments dels nostres mestres, però això és només una part de la feina que s’espera de nosaltres.

Després cal reflexionar sobre allò vist o escoltat per entendre-ho bé i finalment posar-ho en pràctica a la nostra vida diària.

Els formats que afavoreixen la reflexió col·lectiva han estat sempre l’objectiu principal dels nostres projectes, com correspon al nostre compromís d’aglutinar els practicants budistes d’aquest país i fomentar la consciència de ser una gran família budista unida.

Si aquesta experiència dóna el resultat que esperem estarem en condicions de continuar explorant aquest mitjà amb activitats més completes i complexes. Si us plau reserveu la data a les vostres agendes.

L’aportació individual a aquesta jornada és de 8 euros per al públic en general i de 5 euros per a les persones que formen part de centres membre de la CCEB o que són amigues de la CCEB. L’import s’abonarà a la sala mateix el dia de la projecció. Si us plau, si no és molta molèstia, porteu l’import exacte per agilitzar l’accés a la sala, on es projectarà una pel·lícula, al final de la qual s’obrirà un diàleg sobre què és el budisme i com es transmet.

Formulari d'inscripció: http://bit.ly/XI-Jornada-Budisme-Catalunya

-

A continuació una informació útil sobre el desenvolupament de la cinematografia budista:

El budisme al cinema occidental com a temàtica explícita té una producció relativament recent. No obstant això, es troben alguns preliminars en obres clàssiques, com “Horitzons Perduts” de Frank Capra. El cinema, i en general la producció audiovisual occidental, ha recollit normalment el budisme de manera molt soterrada; bé disfressant-lo de cristianisme o bé ignorant-ne la presència.

La mítica sèrie de televisió “Kung-Fu”, que acabaria derivant en una pel·lícula de menor èxit, estava protagonitzada per David Carradine i va acostar molts occidentals a moltes idees bàsiques del pensament d’Orient. Si bé no ofereix a penes ni un ensenyament budista de manera explícita i que mai o potser gairebé mai no es nomena Buda, sí que va aconseguir mostrar, fins i tot de vegades de manera magistral, trets molt importants de la visió budista sobre la vida.

Excepte excepcions puntuals, en moltes pel·lícules relativament recents les històries de les quals se situen en països netament budistes, com per exemple la francesa “Indoxina” de Régis Wargnier (1992), també es comprova com sovint l’absència d’estàtues budistes o de túniques de monjos rondant per la pantalla és una constant, tot i que es fa realment difícil concebre tal cosa en algunes escenes que es mostren.

Hi ha una primera eclosió de cinema de temàtica directament budista als anys 90. En aquests anys trobem pel·lícules que mostren un budisme en excés idealitzat, i que sovint es proposa com a solució màgica per al perdut occidental en la seva recerca espiritual. Alhora, mostra grans llacunes a l’hora d’exposar el que és bàsic de la filosofia o bé ho fa de manera enormement simplista, sense cobrir el forat que permeti a l’espectador observar com s’aplica a la vida real.

Una segona onada molt més fresca i realista apareix a partir de l’any 2000, encapçalada brillantment per “Saviesa garantida” de Doris Dörrie. Aquestes pel·lícules s’estan fent ressò d’un coneixement més gran del budisme a occident, i ja mostren una cosa molt més immersa en la vida real. El budisme s’hi mostra igualment com una poderosa eina per beneficiar l’ésser humà però ja sense recórrer a la beateria fàcil o aquesta fe cega en les fàcils solucions orientals.

Pel que fa al cinema oriental, aquest arriba a occident en determinades dosis. Si bé a Àsia la gent està ara més preocupada pel progrés material, no obstant podem certificar que aquesta mateixa línia de frescor i realisme occidental que neix a partir del 2000 també és present en pel·lícules com “Primavera, estiu…” del coreà Kim Ki-duk o “Samsara” de Pa Nalin. Aquestes suposen un bon contrapunt a l’hora de sondejar com els directors asiàtics encaren el mateix tema.

El budisme també és una important influència en el pensament contemporani, i així apareix inoculat en una innombrable quantitat de pel·lícules que, encara que no són de temàtica budista, contenen alguna reminiscència de la seva filosofia. Aquest és el cas per exemple de “Matrix”, on es recullen innombrables influències religioses i la budista és una de ben important. Semblant passa amb “Star Wars”, on el seu director assumeix força influències del budisme i la cultura japoneses a l’hora de recrear el mestre Yoda i les lluites d’espases entre cavallers Jedi. “American Beauty” i moltes altres van mostrar a partir dels anys 90 històries on els seus directors i guionistes confessen o mostren maneres d’interpretar la vida influïdes per les filosofies orientals, i on el budisme sovint ocupa un lloc més que destacat.

(font: Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_en_el_cine)

-

Las historias narradas mediante imágenes en una pantalla ejercen un gran impacto y fascinación. La técnica cinematográfica está muy madura y permite narrar historias reales o imaginarias sin límite. Si antes del año 2000 la producción cinematográfica de temática abiertamente budista era escasísima ahora hay muchísimas obras disponibles, muchas de ellas de calidad, y no pocas realizadas incluso por maestros budistas de reconocido prestigio en el propio ámbito budista.

La CCEB, no podía ignorar el extraordinario poder del cinema. El lenguaje cinematográfico llega directamente al corazón sin pasar por muchos filtros. Después de 10 Jornadas de Budismo en las que hemos tratado muchos temas internos de nuestra práctica budista, en la de este año nos metemos en la sala oscura y alumbramos una historia inspiradora y sugerente que favorece el diálogo y el intercambio de ideas, preparando el coloquio y la reflexión posteriores.

Hemos escuchado muchas enseñanzas de nuestros maestros pero eso es solo un parte del trabajo que se espera de nosotros. Después hay que reflexionar sobre lo visto o escuchado para entenderlo bien y finalmente ponerlo en práctica en nuestra vida diaria. Los formatos que favorecen la reflexión colectiva han sido siempre el objetivo principal de nuestros proyectos, como corresponde a nuestro compromiso de aglutinar a los practicantes budistas de este país y fomentar la conciencia de ser una gran familia budista unida.

Si esta experiencia da el resultado que esperamos estaremos en condiciones de seguir explorando este medio con actividades más completas y complejas. Por favor reservad la fecha en vuestras agendas.

La aportación individual a esta jornada es de 8 euros para el público en general y de 5 euros para los que forman parte de centros miembro de la CCEB o son amigas/os de la misma. El importe se abonará en la propia sala el día de la proyección. Por favor si no es mucha molestia traed el importe exacto para agilizar el acceso a la sala, donde se proyectará una película, al final de la cual se abrirá un diálogo sobre qué es el budismo y como se transmite.

Formulario de Inscripción: http://bit.ly/XI-Jornada-Budismo-Catalunya

A continuación una información útil sobre el desarrollo de la cinematografía budista tomada de la wikipedia.

El budismo en el cine occidental como temática explícita tiene una producción relativamente reciente. No obstante se encuentran algunos preliminares en obras clásicas, como «Horizontes Perdidos» de Frank Capra. El cine, y en general la producción audiovisual occidental, ha recogido normalmente al budismo de manera muy soterrada; bien disfrazándolo de cristianismo o bien ignorando su presencia.

La mítica serie de televisión «Kung-Fu», que acabaría derivando en una película de menor éxito, estaba protagonizada por David Carradine y acercó a muchos occidentales a muchas ideas básicas del pensamiento de Oriente. Si bien no ofrece apenas ni una enseñanza budista de manera explícita y de que nunca o quizás casi nunca se nombra a Buda, sí que logró mostrar, incluso a veces de manera magistral, rasgos muy importantes de la visión budista sobre la vida.

Salvo excepciones puntuales, en muchas películas relativamente recientes cuyas historias se sitúan en países netamente budistas, como por ejemplo la francesa «Indochina» de Régis Wargnier (1992), también se comprueba como a menudo se la ausencia de estatuas budistas o de túnicas de monjes rondando por la pantalla es una constante, a pesar de que se hace realmente difícil concebir tal cosa en algunas escenas que se muestran.

Existe una primera eclosión de cine de temática directamente budista en los años 90. En estos años encontramos películas que muestran un budismo en exceso idealizado, y que a menudo se propone como solución mágica para el perdido occidental en su búsqueda espiritual. A la vez, muestra grandes lagunas a la hora de exponer lo básico de la filosofía o bien lo hace de manera enormemente simplista, sin cubrir el agujero que permita al espectador observar cómo se engarza con la vida real.

Una segunda oleada mucho más fresca y realista aparece a partir del año 2000, encabezada brillantemente por «Sabiduría garantizada» de Doris Dörrie. Estas películas se están haciendo eco de un mayor conocimiento del budismo en occidente, y muestran ya algo mucho más inmerso en la vida real. En ellas el budismo se muestra igualmente como una poderosa herramienta para beneficiar al ser humano pero ya sin recurrir a la beatería fácil o esa fe ciega en las fáciles soluciones orientales.

Respecto al cine oriental, este llega a occidente en determinadas dosis. Si bien en Asia la gente anda ahora mayormente preocupada por el progreso material, no obstante podemos certificar que esa misma línea de frescura y realismo occidental que nace a partir del 2000 también está presente en películas como «Primavera, verano…» del coreano Kim Ki-duk o «Samsara» de Pan Nalin. Estas suponen un buen contrapunto a la hora de sondear cómo los directores asiáticos encaran el mismo tema.

El budismo es también una importante influencia en el pensamiento contemporáneo, y así aparece inoculado en una innumerable cantidad de películas que, aunque no son de temática budista, contienen alguna reminiscencia de su filosofía. Tal es el caso por ejemplo de «Matrix», en donde se recogen innumerables influencias religiosas y la budista es una bien importante. Parecido ocurre con «Star Wars», donde su director asume bastantes influencias del budismo y la cultura japonesas a la hora de recrear al maestro Yoda y las luchas de espadas entre caballeros Jedi. «American Beauty» y muchas otras mostraron a partir de los años 90 historias en donde sus directores y guionistas confiesan o muestran maneras de interpretar la vida influidas por las filosofías orientales, y en donde el budismo a menudo ocupa un lugar más que destacado.

(fuente: Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_en_el_cine)