Vés al contingut
Catalunya Religió

Per saber-ne més

Arxius adjunts

(Laura Mor –CR) Han passat cinc anys des que la Xarxa d'Entitats Socials d'Església va convocar una primera jornada de treball, que ha aglutinat congregacions i organitzacions molt diverses. Fins ara el grup no ha comptat amb cap estructura jurídica i en aquest moments es plantegen seure i valorar el seu futur. Ho faran dissabte en el marc de la trobada anual d'aquesta xarxa, que tindrà lloc al Centre d’acollida de Sant Joan de Déu, al carrer Hort de la Vila de Barcelona.

“Portem uns anys treballant temes que ens preocupen, com els valors, la identitat, l'espiritualitat o com volem atendre la gent” –diu Manuel Lecha, membre de l'equip motor de la xarxa “i en aquest moment estem mirant si fem un pas endavant, dotant la xarxa d'estructura, o si ja hi ha massa coses al món i no fa falta crear-ne una de nova”.

Lecha presentarà dissabte les perspectives de futur d'aquestes Entitats Socials d'Església per tal d'elaborar aquesta reflexió interna, que ell resumeix així: “Podem tenir molta musculatura, però si nosaltres som esquelètics, caurem a terra”.

Els exclosos reclamen espiritualitat?

La cinquena jornada vol respondre també a la pregunta de 'Com anunciar la Bona Notícia als exclosos?'. En parlaran, en taula rodona, M. Carmen de la Fuente de la Fundació Migra Studium, Mercè Puig Pey de Sant Joan de Déu i Albert Sabater de l'Obra Social Filles de la Caritat.

S'ha previst una estona de diàleg amb la resta de participants i també una breu presentació d'algunes "bones pràctiques" entorn de la qüestió plantejada, a càrrec de l'equip de les plataformes socials dels salesians i d'Oriol Xirinachs, de l'equip de reflexió socio-pastoral.

Les entitats que en formen part

Actualment la xarxa fa quatre reunions i una jornada l'any i és el jesuïta Carles Marcet qui assumeix les tasques de secretaria. En formen part Càritas, la Fundació Pere Tarrés, els jesuïtes, els maristes, els salesians, les oblates, les Filles de la Caritat, Sant Joan de Déu, els Centros Socio-sanitarios Católicos de Catalunya, la Unió de Religiosos de Catalunya, i el Secretariat de Marginació de Barcelona.

El mes de març de l'any passat, la xarxa va promoure una recerca qualitativa, publicada per Claret, sobre la contribució de les entitats socials d'església a la cohesió social. L'equip tècnic que coordina l'estudi, de la Fundació Pere Tarrés, es troba en aquests moments en la fase quantitativa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.