Per una xarxa eclesial de mitjans de comunicació catalans

(Jordi Llisterri-CR) "L'Abadia de Montserrat, Catalunya Religió, l'Editorial Claret, Animaset, Ràdio Estel, Catalunya Cristiana... no ho podríem federar tot això?". Aquesta és la proposta que es va llançar aquest cap de setmana en el XIX Simposi de la Fundació Claret sobre cristianisme i mitjans de comunicació. El catedràtic i exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras, va formular aquest repte per respondre a una mancança de l'Església catalana: "No tenim un sistema comunicatiu propi".

Tresserras va insistir en la necessitat d'aprofitar millor els recursos de comunicació que ja té l'Església i que s'eviti l'actual dispersió de mitjans: "Només un sistema comunicatiu solvent pot donar a conèixer la vida real dels cristians a Catalunya". El que va definir com un "sistema nacional de comunicació de l'Església". Va reconèixer que ja "hi ha molts periodistes cristians treballant en aquest àmbit però estan desaprofitats". Alhora, "un sistema comunicatiu competent acostuma a donar periodistes competents".

El catedràtic no va negar les dificultats perquè "els catalans som així" i, per exemples, "quan es van fer les primeres traduccions de la Bíblia en català van sortir tres versions diferents". Però tot i que els catalans "no som d'unir-nos, si que som de federar-nos". També va demanar que en aquest procés es faci confiança en els professionals: "quan els capellans i els bisbes donen consells als periodistes, és com si jo donés consells a un metge".

Altres intervencions del Simposi que es va fer dissabte al matí a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret van avalar aquesta proposta. El president de la Fundació Claret, Màxim Muñoz, va remarcar en cloure el Simposi que una de les conclusions és que "les eines hi són, les experiències hi són; el que ens falta és la capacitat de posar en comú, de col·laborar".

Necessita l’Església un canvi d’estratègia?

El Simposi d'aquest any de la Fundació Claret d'aquest any va analitzar com els relats dels mitjans de comunicació creen una determinada opinió, que molt sovint es converteix en negativa sobre el cristianisme i l'Església. Amb el títol "El cristianisme en els relats mediàtics. Necessita l’Església un canvi d’estratègia?", la sessió va posar en diàleg representants del món eclesial i del periodisme religiós amb responsables i periodistes dels mitjans generalistes.

En la presentació, el claretià Màxim Muñoz va remarcar que l'objectiu és "deixar de queixar-nos i passar ser més proactius" i per això "cal fer oportuna crítica però també l'autocrítica"

La sessió, que va omplir la sala Pere Casaldàliga, tenia dues ponències principals, la de Miquel Tresserras, i la del periodista Rafael de Ribot. Una segona part incorporava la visió de tres periodistes de mitjans generalistes que tracten la temàtica religiosa en la seva tasca diària.

Les notícies no contenen mai tota la veritat

Miquel Tresserras, sense restar importància a la comunicació, va destacar que "la fe cristiana no es juga en els mèdia, es juga en la comunitat". Però alhora, "el cristianisme no pot ser pensat fora del nostre temps" i per tant sense tenir en compte els relats que generen els mitjans de comunicació. I no només a través de les notícies, sinó sobretot a través de les series o de la ficció: "No recordem una notícia d'ahir, però si que recordem una sèrie o una pel·lícula".

Tresserras va senyalar "que tota narració és parcial; ningú no és neutre" i que les notícies no contenen mai tota la veritat: "En les notícies sobre abusos sexuals probablement no hi ha mentides, però no hi ha tota la veritat. Els capellans que han donat la vida per als altres, han de passar pel mateix sedàs?". Alhora, "la postveritat és un dels grans desastres actuals" perquè trenca la confiança i l'honestedat que esperes dels qui emeten un relat.

Finalment, Miquel Tresserras va convidar a que "l'Església pensi més en Jesucrist que en la pròpia institució" i que es compti amb els professionals de la comunicació aquest àmbit.

Que l'Església parli més del que fa que del que pensa

Rafael de Ribot va oferir la seva visió des d'una llarga experiència en els principals mitjans de comunicació de Catalunya com TV3, La Xarxa, Catalunya Ràdio o Rac1. Ribot va coincidir amb el perill que "el relat acabi relativitzant els fets". Però també va recordar "que cap institució està satisfeta en com surt reflectida en els mitjans. I això és bo perquè sinó seriem agents de propaganda. El contracte el tenim amb l'audiència".

El periodista va donar algunes de les claus en l'exercici de la comunicació que no sempre aplica l'Església: la resposta ràpida, la facilitat dels periodistes per accedir a les fonts d'informació, la transparència, la utilització d'un llenguatge comprensible o la necessitat d'avançar-se als temes.

També va explicar que una manera de guanyar credibilitat i presència és que "l'Església parli més del que fa que del que pensa". Alhora, el poc coneixement del món eclesial i la manca de prejudicis sobre el fet religiós dels més joves, també és una oportunitat.

Finalment, Rafael de Ribot va explicar que els mitjans estan cada vegada més pendents de la resposta de l'audiència, i que, per tant, "si els responsables dels mitjans de comunicació detectessin un interès es parlaria més de religió". I que també pot ser un bon testimoni que "l'Església quan hagi de comunicar ho faci de manera diferent, coherent amb els seus valors".

L'escassa presència de la informació religiosa

La segona part del Simposi va comptar amb una taula rodona amb tres periodistes de diversos mitjans, moderada pel periodista Jordi Roigé, director de l'agència de comunicació i consultoria especialitzada en l'àmbit religiós Animaset Mèdia i Comunicació. Roigé va situar com a punt de partida l'escassa presència d'informació de temàtica religiosa en els mitjans amb les dades d'un estudi que situava la presència de la religió en la portada del diaris en un escàs 1% de tota la producció anual.

Paco Niebla, cap de societat de l'Agència Efe a Catalunya, va reconèixer les limitacions del periodisme actual i va lamentar "la politització, la mercantilització i la espectacularització" de la informació: "Sense telèfon mòbil fèiem periodisme més rigorós". Niebla va defensar que el públic també demana espiritualitat però que la història de l'Església al nostre país "pesa molt i ha fet molt mal". Alhora va reclamar a l'Església que disposi de portaveus qualificats.

Pepa Masó, directora adjunta del diari El Punt Avui, va explicar com totes les grans corporacions i empreses tenen potents gabinets de comunicació que marquen els temes que apareixen als mitjans i que sovint fan prescindibles els intermediaris entre la institució i el públic. Alhora va destacar la bona premsa del papa Francesc com un potencial poc aprofitat: "Els joves que hi ha a la redacció són uns fans del Papa. El que cal fer és només recordar que allò que diu Francesc ja s'està fent aquí".

Llúcia Oliva, excorresponsal i periodista a TVE i a TV3, va reivindicar el periodisme de carrer, que escolta a la gent. Arran de la seva experiència com a directora del documental "Santuaris de l'Antifranquisme" , es va preguntar perquè sovint es destaca només el paper de l'Església de suport al franquisme i, en canvi, "hagi passat desapercebuda l'Església compromesa amb les llibertats" o figures com el cardenal Vidal i Barraquer que va ser exiliat pel franquisme. Aquest relat, "en part no ha quedat per culpa dels mitjans de comunicació".

XIX Simposi

Des de fa 19 anys la Fundació Claret organitza cada any un Simposi per debatre sobre temes de frontera entre l'Església i la societat. Entre altres temes, els darrers simposis han tractat de religió i política, de l'aplicacio del Concili Tarraconense, del futur d'Europa, de l'aportació dels cristians durant la crisi econòmica, o de la credibilitat del cristianisme.

En la sessió d'aquest dissabte han van assistit, entre altres, el cardenal Lluís Martínez Sistach; el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell; el president Joan Rigol; el provincial dels Missioners Claretians, Ricard Costa-Jussà; el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig; el secretari general de l'Escola Cristiana, Enric Puig; i el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets.