Wilhelm Dancă: “Rússia i Ucraïna són semblants a Caín i Abel”

(CR/Tribuna Joan Carrera) El degà de la Facultat de Teologia de Bucarest, Wilhelm Dancă, ha demanat aquest dimarts que es respectin les aspiracions d’Ucraïna a la integritat territorial i a l’autonomia política i religiosa. Ho ha reclamat durant la segona edició de la Tribuna Joan Carrera, una iniciativa del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i El Punt Avui, amb el suport de vint entitats, que s’ha celebrat a Barcelona amb un centenar de persones i ha presentat el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, i ha moderat Meritxell Joan.

Durant la seva intervenció, Dancă ha analitzat els elements religiosos en el conflicte d’Ucraïna. La primera d’aquestes característiques, ha explicat, és el fet que Ucraïna i Rússia són repúbliques exsoviètiques en les quals hi van quedar molt pocs sacerdots ortodoxos, i també molt pocs sacerdots catòlics i pastors protestants.

Durant la ‘perestroika’, però, desenes de milers de persones van ser batejades, encara que, afirma, “la majoria de les vegades el bateig no era tant un acte de fe, com una afirmació de pertinença a la pròpia comunitat nacional”. Més tard l’Església es va dividir en dos camps: els conservadors i els reformadors. Les tensions entre els dos camps es van intensificar, explica, després de la dissolució de l’URSS, “quan l’Església russa es va tornar cada cop més conservadora”.

La situació a Ucraïna és lleugerament diferent, ha reconegut. Segons una enquesta del 2019, d’una població de 44 milions, el 62,3% són ortodoxos, el 9,5% greco-catòlics, l’1,5% protestants, l’1,2% catòlics romans, el 8,9% cristians sense confessió, el 15,2% sense religió i el 0,6% d’altres religions, com ara musulmans, jueus i budistes.

La segona característica de la configuració religiosa a Ucraïna i Rússia és la de la relació entre l’Església i l’Estat. A les antigues repúbliques soviètiques de l’URSS, ha recordat, l’Estat va prohibir l’activitat de l’Església a l’espai públic. Tota la vida de l’Església es limitava a l’espai litúrgic. “L’Església estava — i està— controlada institucionalment i es subordina als interessos del règim”.

Partint d’aquests dos pilars, la política religiosa soviètica ha tingut tres tipus d’Església a l’URSS i a l’Europa de l’Est: les esglésies suprimides, com les esglésies greco-catòliques a Ucraïna i Romania; les esglésies integrades al règim, com ho van ser les esglésies ortodoxes a l’URSS, inclosa Ucraïna, Romania i Bulgària; i les esglésies tolerades com, per exemple, les Esglésies Catòliques Romanes, tant on eren majoritàries, com a Polònia i Hongria, com on eren minoritàries, com a Romania, Ucraïna i l’URSS.

Trenta anys després de la dissolució de l’URSS, el panorama eclesial de les antigues repúbliques soviètiques és diferent, en el sentit de que ja no hi ha esglésies suprimides. Aquestes han estat re-fundades, però han aparegut ruptures dins de les Esglésies integrades, com a Ucraïna i a la República de Moldàvia, on cadascun dels països té dues Esglésies ortodoxes.

La tensa relació entre el Patriarcat de Moscou i el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble constitueix la tercera característica del context religiós a Ucraïna.

En el conflicte d’Ucraïna, però, la prioritat, ha reconegut Dancă, “no és la religió o la teologia, sinó el poder polític i militar. La religió s’utilitza com a arma ideològica”. Per què Rússia va envair Ucraïna?, s’ha preguntat el teòleg i filòsof. “Perquè pot, seria la resposta fulminant. Podem parlar, en casos com aquest, de la síndrome de Caín. De fet, Rússia i Ucraïna són semblants a Caín i Abel”. El germà gran, afirma, lamenta l’enfonsament de l’estructura política anomenada URSS, en la qual la ideologia dominant era el marxisme.

Per això, explica, el va substituir per la ‘Santa Rússia’, en què la ideologia “és l’ortodoxisme, amenaçat per dos perills. El primer la influència negativa dels no-valors derivats de l’Occident decadent; el segon, la fragmentació o pèrdua total dels territoris canònics de l’Església Russa”.

Avui, ha reconegut, “el successor del perseguidor soviètic és un admirador de l’Església Ortodoxa perseguida. En assenyalar-se com a defensor dels valors cristians, guanya adeptes i conrea relacions econòmiques o polítiques amb els representants dels fonamentalistes occidentals que utilitzen la religió com a arma ideològica”.

A tall conclusiu, Dancă creu “que entrarem en una guerra usurària de llarga durada”. L’Església Ortodoxa Russa pot fer alguna cosa per aturar la guerra fratricida amb Ucraïna?, s’ha interrogat. “No ho crec. Crec, però, que hi ha un Déu que pot salvar l’Església Ortodoxa Russa i Rússia”.

Els actes de la Tribuna tenen el suport de vint entitats, que són Animaset, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Cristianisme al segle XXI, Cristianisme i Justícia, Effathà-cristiansdebase.cat, Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, El Pregó, la Fundació Catalunya Religió, la Fundació Albert Bonet, la Fundació Casa de la Misericòrdia, Fundació Centesimus Annus, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la Fundació Joan Maragall, la Fundació Pere Tarrés, Justícia i Pau, el Grup Cristià del Dissabte (País Valencià), el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Santa Anna-Hospital de Campanya i la Unió de Religiosos (URC).

L’activitat, en format de dinar col·loqui, i que preveu fer-se dues o tres vegades l’any, té per objectiu recollir i actualitzar les inquietuds en la trajectòria del bisbe Joan Carrera, redactor del document Arrels cristianes de Catalunya. Pretén abordar la situació del cristianisme, les experiències de diàleg, la comunicació i la participació social per tal de potenciar la presència del fet religiós en la societat catalana.

[Escolteu-lo al podcast]