"Una vocació de servei per a tota una vida”

(GIEC) Cada any, el diumenge més proper a Sant Josep, les diòcesis catalanes celebren el Dia del Seminari, que aquest any té com a lema “Apòstols per als joves”, en sintonia amb la preparació del Sínode dels Bisbes del proper mes d’octubre sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”.

El Dia del Seminari se celebra des de l’any 1935 amb l’objectiu de suscitar vocacions sacerdotals mitjançant la sensibilització, dirigida a tota la societat, i particularment a les comunitats cristianes. Aquesta Jornada ens convida a resar pels seminaristes i a col·laborar en la seva preparació per al sacerdoci.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquest esdeveniment.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, afirma que una pregunta freqüent que es fa als joves que es preparen per al sacerdoci és “com se’t va acudir anar al seminari?”. Diu que “els camins de Déu són infinits”, que un pot sentir-se cridat a través d’un argument d’un llibre, d’una experiència familiar, la conversa amb un amic o l’exemple d’un sacerdot, obrint-se així el període de formació de seminarista per a preparar-se en el seu cor i el seu cap “per a alguna cosa que supera una professió: una vocació de servei per a tota una vida”. Destaca que el Dia del Seminari “és un bon moment cada any per pregar perquè Déu enviï noves vocacions i perquè les famílies siguin receptives quan un fill es plantegi aquesta possibilitat”, demana contínuament a Déu “per la florida de vocacions sacerdotals i religioses” i posa “en mans de la Mare de Déu i de sant Josep l’esclat d’una primavera vocacional”.

El cardenal Joan Josep Omella comunica que a Barcelona han anat organitzant “unes trobades amb tots els capellans de la diòcesi (també amb els seminaristes) que acompanyen joves” i que el tema que els ocupa aquest curs és precisament l’acompanyament personal dels joves. Explica que els joves els diuen que necessiten els preveres, “la nostra disponibilitat, el nostre temps i la nostra atenció”, que “el millor regal que podem fer als joves és escoltar-los sincerament i sense prejudicis”; recorda que els joves d’avui “són desconfiats davant dels qui, com diuen ells, els volen «escalfar el cap»” i que, “més que els mestres, prefereixen i escolten els testimonis” i “demanen principalment veracitat i coherència de vida”. Finalment, el cardenal Omella ens anima a pregar pel nostre Seminari i també a ajudar-lo en les seves necessitats materials amb la nostra contribució en la col·lecta que es fa diumenge a totes les esglésies.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, adverteix que “tots a l'Església estem urgits a fer una veritable "conversió pastoral" cap als joves i la seva cultura, per ser acompanyants del seu itinerari personal i comunitari de creixement humà i existencial, de plantejament de la vida com a vocació i de confessió de fe en Crist”; diu que el Dia del Seminari “fixa la nostra mirada en l'etapa de la formació "inicial" dels futurs sacerdots, que després té la seva continuïtat en la formació "permanent" al llarg de tota l'existència”, seguint el Pla fonamental per a la formació dels seminaristes de tot el món, “El Do de la vocació presbiteral”. Informa que actualment “a Urgell tenim 6 seminaristes majors” i que “el total de Catalunya és de 86, i aquest any passat van ser ordenats 9 preveres”. I acaba destacant que “els joves que es preparen per ser "apòstols per als joves" i sacerdots sants, formen una constel·lació de llum que dóna esperança a la nostra fe” i demanant que “donem gràcies en el Dia del Seminari per tota l'obra bona que Déu ja ha començat en els nostres futurs sacerdots”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, reconeix que “ens apressa la manca de vocacions al ministeri sacerdotal” i agraeix al Senyor poder comptar avui, a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, “amb nou seminaristes, però necessitem molts més per cobrir les necessitats futures del Poble de Déu”. En el context d’una Església de la resta que denomina “Església purificada”, suggereix tres consideracions, citant el profeta Daniel, l’evangelista Mateu i sant Pau, i acaba el seu escrit dient que “servidors, evangelitzadors, treballadors en el camp del món al servei del Regne de Déu, profetes i responsables a l'Església, poden ser molts i variats. Tots sorgeixen de la mateixa Església: si en ella no hi ha veritable vida de l'Esperit, no hi haurà vocacions. Menys encara vocacions al ministeri sacerdotal, que per voluntat de Jesucrist, és essencial a l'Església”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, tracta el seu escrit “sobre les vocacions pensant en els joves”, diu que “els joves cerquen el bé i la veritat; estan necessitats d’Algú que els cridi pel seu nom per a un gran ideal”, diu també que “com a complement de les seves aspiracions més profundes, cal promoure una cultura vocacional que connecti amb aquestes inquietuds i pugui ajudar a satisfer la seva set de sentit, de felicitat i de compromís” i que “aquest marc de cultura vocacional demana que el misteri de la vocació sigui objecte d’una atenció constant per part de la comunitat cristiana”. Així mateix, afirma que “la vocació és una crida a realitzar el pla de Déu en tres àmbits: la vocació a la vida, la vocació a la vida en Crist, i les vocacions específiques” i acaba demanant que “preguem avui especialment per les vocacions, ajudem el Seminari i acompanyem els seminaristes de la nostra diòcesi”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la presència de Crist en la seva Església és la nostra esperança. I aquesta presència té un sagrament on la realitat és profundament i fonamentalment vivificadora i edificadora de la comunitat cristiana”: l’Eucaristia. Afirma que “hi ha un servei humil en la comunitat que té la seva raó fonamental en aquesta presència de Crist, enmig de la seva Església i enmig del món; aquest és el servei dels sacerdots” i que el poble cristià “vol la presència del sacerdot enmig d’ells i prega perquè no manqui mai aquest servei de Crist per al bé de tots”. Finalment, diu que “mentre hi hagi comunitats cristianes que, posant en la confiança en el Senyor, demanen humilment i confiadament al Senyor pastors que facin present Crist enmig d’ells (...), mentre hi hagi un poble que així prega i així espera no mancaran mai pastors en l’Església”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en aquesta jornada “preguem pels seminaristes que s'estan preparant per al sacerdoci (tres al nostre bisbat), i li demanem al Senyor que els joves cristians visquen amb la inquietud de descobrir la missió que Déu ha disposat per a ells i tinguen la generositat per respondre positivament a la seua crida”, diu també que “la decisió de seguir a Jesús en el sacerdoci i, fins i tot, la decisió de contraure el sagrament del matrimoni per formar una família cristiana, són opcions personals, que no s'entenen més que des del desig de viure en amistat amb el Senyor” i que aquesta situació “té conseqüències en la pastoral amb els joves, que ha de ser, abans de res, un acompanyament personal que els ajude a conèixer al Senyor”. Finalment, destaca que els joves d’avui “necessiten que algú els convide personalment a seguir a Crist i els acompanye en el discerniment de la seua vocació, que siguen per a ells apòstols que els porten al Senyor”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, explica que el lema del Dia del Seminari “vol referir-se a la missió de l’apostolat que tot sacerdot exerceix en la seva vida diària i a la qual aspira tot seminarista en els anys de formació i, al mateix temps, la paraula “joves” que fixa l’etapa vital de la majoria dels alumnes i la vinculació amb el pròxim Sínode de Bisbes”, especifica que la proposta és una crida a tots els joves del món perquè coneguin a Jesucrist i s’impliquin en un servei més proper i compromès amb els seus germans i demana “que hi hagi joves oberts a la crida, que els formem adequadament segons ens demana l’Església i que se sentin preparats per respondre els desafiaments que comporta l’evangelització de la seva pròpia generació i de les que han de venir”, una gran tasca –conclou- “que ens compromet a tots els cristians”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirma que “una de les preocupacions actuals és constatar que són pocs els nois que es preparen al seminari per esdevenir capellans: tres en el nostre seminari de Girona” i que les causes d’aquesta pobresa vocacional són múltiples, “però la principal pot ser la poca vitalitat de les nostres comunitats cristianes”. En aquesta jornada, però, vol destacar “altres pensaments que ens retornin l’esperança”, com ara que Jesucrist “continua cridant” i “necessita joves disposats a dir-li que sí, per contribuir a la revolució de l’amor, perquè l’Església els necessita perquè pugui continuar la seva missió avui, i que també la societat els necessita com a sal, llum i servidors..., com a capellans”. Afegeix que cal proposar la missió als joves i ajudar-los a respondre “Sóc aquí” i acaba el seu escrit demanant que col·laborem amb el seminari i ajudem els nostres seminaristes.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla del lema del Dia del Seminari, “Apòstol per als joves”. Diu que els futurs capellans han de ser “apòstols itinerants que fundin comunitats vives i rejovenides”, “dedicats a l’oració”, “capaços d'iniciar en les primeres passes del coneixement i del seguiment de Jesús i d'organitzar comunitats vives missioneres i acollidores. Comunitats que s'alegrin quan l'apòstol les visita per a guiarlos en les grans decisions, santificar-los amb els sagraments i ensenyar-los amb la predicació” i que "per als joves" vol dir “per a aquells joves-adults de 25 a 35 anys que, casats o aparellats, viuen i treballen en el nostre territori”. Finalment, diu que té un gran interès que els seminaristes “tinguin una profunda formació espiritual i intel·lectual, una sòlida i delicada formació humana” i que és per això que vol que “participin i coneguin tantes iniciatives i formacions que aquests darrers anys ens obren a una pastoral missionera, engendradora de comunitats vives i joves”.