(CR/Bisbat d'Urgell) Aquest dimarts s'ha celebrat al Palau Episcopal d'Urgell la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra per l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Joan-Enric Vives. En el seu discurs, l'arquebisbe ha destacat la vocació europea de la societat andorrana recollida en la seva Constitució que ara celebrarà els 25 anys.
Vives, "al costat de la valoració de les grans realitzacions fetes", no ha amagat que "hi ha descontentament i frustració de bastants ciutadans europeus". Per això, ha demanat "construir junts l'Europa que no giri sobretot al voltant de l'economia o de les fronteres, sinó de la sacralitat de la persona humana, que està a la base més bella i lluminosa de les arrels europees". L'arquebisbe ha recordat la crida del papa Francesc perquè "el continent recuperi la seva identitat i redescobreixi la seva ànima".
Com és habitual a la recepció hi han assistit els màxims representants de les institucions i de tots els estaments de la societat andorrana amb el Síndic General, Vicenç Mateu, i el Cap del Govern, Antoni Martí.
Aquest és el text del discurs:
Bon Nadal a tots! Fa alegria que les Molt Il·lustres i Honorables Autoritats del País, els representants de les institucions i de les activitats que donen vida al nostre Principat d’Andorra, i a través de Vostès, tots els ciutadans de les nostres 7 Parròquies, i els residents i visitants, estiguin d’alguna manera presents aquí, al Palau episcopal, que és la Casa on s’acullen totes les Institucions i tots els andorrans i on s’estrenyen, avui un cop més, els llaços de l’afecte sincer i del respecte mutu. Siguin sempre benvinguts. Voldria que sentissin la veritat del meu desig, que s’estén a tots, d’unes Santes festes de Nadal i Any nou, un any que arribi ple de les benediccions de Déu per a les llars andorranes i per a tot el Principat d’Andorra.
Celebrar el Naixement de Jesús, a Betlem, en una cova i posat en un pessebre, ens convida tots a acollir un Déu que ens parla des de la pobresa i la feblesa d’un Infant, nascut pobre amb els pobres; i alhora és un estímul a renovar la nostra confiança en l’ésser humà, a qui Jesús, el Fill de Déu, assumint la nostra naturalesa, ha donat salvació i vida nova.
Déu ve a omplir de llum i d’esperança la història humana que desemboca en la vida per sempre, i dóna dignitat al fet de ser persona. En endavant tota persona, home o dona, serà germà del Fill de Déu. Del Nadal en neix el compromís per un futur millor per a totes les persones i els pobles, un futur de justícia i de llibertat, de pau i de dignitat.
En el proper any 2018 que aviat iniciarem, commemorarem el 25è. aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra que ha donat un impuls molt gran al país i ens ha assentat amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. La nostra Constitució és el text legal en el qual es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l'Estat, els límits i les facultats de l'Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. És el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Vint-i-cinc anys és un gran motiu per a viure una joiosa festa democràtica, que ens afermi en el compromís de mantenir una convivència pacífica i una dedicació generosa vers el bé comú de tots els andorrans.
És cert que el món està immers en una profunda transformació dels seus sistemes de valors, la societat ha globalitzat els seus comportaments, i s’han produït canvis significatius en el nostre país i arreu. Vull destacar que Andorra, des de sempre ha tingut una vocació europea clara, tal com el nostre Himne Nacional ho proclama quan es refereix al fet que un dels grans pares d’Europa, l’emperador d’Occident Carlemany, és el nostre pare... Tenim arrels i tradicions molt antigues. “Creient i lliure onze segles...”, continua cantant el nostre Himne.
Som Europeus i ens encaminem a una major adhesió a la gran Institució dels Estats d’Europa com és la Unió Europea, hereva de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer creada el 1951 i de la Comunitat Econòmica Europea creada el 1957, que desembocà en la Unió Europea (UE) del 1993.
També l’1 novembre d’aquest proper 2018 se celebraran els 25 anys de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, que fou el resultat de la resolució separada de diverses negociacions en temes d'unió monetària i política, ja que el tractat de Maastricht va suposar la culminació política d'un conjunt normatiu format pels tractats preexistents i normes noves.
Amb tot, cal prendre consciència que aquests 25 anys no han passat en va, i també Europa està sacsejada pels reptes que ha d’afrontar, i al costat de la valoració de les grans realitzacions fetes i de la pau entre les nacions, hi ha descontentament i frustració de bastants ciutadans europeus. Caldrà, doncs, construir junts l'Europa que no giri sobretot al voltant de l'economia o de les fronteres, sinó de la sacralitat de la persona humana, que està a la base més bella i lluminosa de les arrels europees. S’imposa treballar perquè el continent recuperi la seva identitat i redescobreixi la seva ànima –com els deia el Papa Francesc al Parlament Europeu el 2014-. La imatge d'Europa s’ha tornat una mica envellida i reduïda, potser perquè tendeix a sentir-se menys protagonista en un context mundial que la contempla sovint amb distància, desconfiança i, potser, amb sospita. Només cal pensar en temes com la intervenció en conflictes nacionals llargs i punyents, o en la crisi dels refugiats...
Es fa necessari treballar, també des del nostre petit país, per un futur europeu basat en la capacitat de cooperar junts per superar recels, menyspreus o divisions, afavorint sempre la pau i la comunió entre tots els pobles del Continent. Sabem que el nostre nou Copríncep francès, Sa Excel·lència el President Emmanuel Macron, hi està ben compromès des que fou elegit per una àmplia majoria en les eleccions de la primavera passada a França. Amb ell, volem participar amb responsabilitat en la construcció del nostre ser europeus. I una concreció hauria de ser l’Acord d’Associació que el Govern està negociant amb la Unió Europea, i que requereix una conscienciació general de tots els estaments del Principat, com va passar amb la nostra Constitució del 1993, ara farà 25 anys. Cadascú al seu nivell, amb responsabilitat respecte al tema europeu i a l’obertura econòmica, caldria aportar propostes de futur i d’adaptació, consensuant posicions de país i d’interès general.
El repte existeix i ens hi hem de preparar tots. En aquests moments necessitem que els Andorrans, tot respectant les legítimes diferències que hi puguin haver entre nosaltres, estiguem units, atents a la salvaguarda de la nostra sobirania, però també amb la gosadia de mirar amb esperança i creativitat el futur del país i les adaptacions que caldrà fer. La nostra Constitució de 1993 ens assegura els valors de la llibertat, de la democràcia, de la justícia social i també del reconeixement real i efectiu dels drets de les persones i de la seva dignitat. Per això la seva lletra i el seu esperit ens ajuden a encarar el futur amb confiança.
Hem de poder construir una Andorra, i també una Europa, fetes de ponts i lligams fraterns, i no pas de murs separadors. I que el compromís pels drets humans sigui un fet real. Hem de trobar la manera de tornar a rellançar la proposta als joves i a tots, d’un “nou humanisme” -com deia l’escriptor premi Nobel de la Pau 1986, Elie Wiesel (1928-2016)- que recuperi la memòria del passat i es basi en "la capacitat d'integrar, la capacitat de comunicar i la capacitat de generar", i podem afegir, amb models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no al gaudi d’uns pocs, sinó al benefici de les persones i de tota la societat. Es tracta de desenvolupar encara més i millor els continguts de la nostra Constitució Andorrana, després del grans continguts polítics, els econòmics, amb l’horitzó de la justícia, i els socials. Obtindrem així un millor equilibri de les tres dimensions política, econòmica i social.
Hi trobarem gran ajuda si pensem més en la joventut. Els joves no són pas el futur dels nostres pobles, sinó que ja són ells el present; són els que ja avui amb els seus somnis, amb les seves vides, estan forjant l'esperit andorrà i l’esperit europeu. Tot un bell programa per a les celebracions del 25è. aniversari de la Constitució.
Benvolgudes Autoritats i amics,
En celebrar el Nadal i iniciar un nou Any, els desitjo la pau. En les nostres arrels judeo-cristianes, la Pau significa i engloba tots les béns que Déu ens vol donar. I la pau resumeix, també, tot el que ens fa feliços i tot el que desitgem per a les nostres famílies i per al nostre poble, per a tots els homes i dones del món. Els desitjo, a Vostès i a les seves famílies, un Bon Nadal ple de Pau, i que s’allargui durant l’any que comença.
Visca Andorra!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.