(Bisbat d'Urgell) L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, va presidir la Missa solemne de la Patrona del Principat d’Andorra, la Mare de Déu de Meritxell, al seu Santuari-Basílica, al terme parroquial de Canillo, el diumenge dia 8 de setembre. A l’Eucaristia hi van assistir una gran quantitat de devots i pelegrins de la Mare de Déu que des de primera hora del matí van pelegrinar a peu des de totes les Parròquies del Principat per tal de visitar i pregar davant la imatge de la patrona del Principat d’Andorra i que ompliren el Santuari. El cap de Govern Xavier Espot, la síndica general de les Valls, Roser Suñé, el director del gabinet del copríncep francés, Pascal Escande i l’arxiprest de les Valls d’Andorra, mossèn Ramon Sàrries, són algunes de les autoritats presents junt amb els ministres i els consellers que van ser elegits democràticament la passada primavera i que per primera vegada participaven en els seus respectius càrrecs a la Diada Nacional; així com els Cònsols de les set parròquies i els representants dels grups parlamentaris al Consell General. A les onze del matí va començat la celebració amb l’entrada en processó dels concelebrants mentre el Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigit per Catherine Metayer, entonava les estrofes de l’Ave de Meritxell.
A la seva homilia el copríncep episcopal va mostrar la seva satisfacció per la propera visita al Principat d’Andorra del copríncep francès, el President de la República Francesa Emmanuel Macron, prevista pel proper dia 13 de setembre. La trobada dels dos coprínceps en sòl andorrà, l’intercanvi amb les autoritats i sobretot amb el Poble andorrà, directament o a través de les institucions i les parròquies, serà un moment significatiu que el copríncep episcopal va voler destacar.
El Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra d’Andorra van solemnitzar la celebració amb peces de la Missa del músic norueg Ola Gjeilo i en acabar, va interpretar l’himne andorrà, mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Patrona del Principat. Minuts més tard, al claustre del Santuari les autoritats i molts fidels van saludar personalment l’Arquebisbe al temps que les notes d’una cobla convidava els pelegrins a una ballada de sardanes per cloure la diada festiva, tot compartint un tast de coca i vi dolç.
En l'homília, l'arquebisbe va reflexionar sobre els 80 anys de l'inici de la segona guerra mundial, un conflicte "irracional". Per això va demanar interrogar-se sobre si "¿No creieu que serà educant les joves generacions i fonamentant la vida pública en criteris ètics i en el respecte als drets humans, que podrem bastir un futur de pau?". En concret, va insistir en transmetre "a les generacions més joves un estil de vida i una cultura inspirats en la solidaritat i l’estimació dels altres, una 'cultura de l’encontre', com reclama el papa Francesc". Alhora, el cristianisme, "que ha configurat tan profundament els valors espirituals del continent europeu, i de la nostra Andorra, hauria de ser una font d’inspiració constant amb la seva doctrina de la persona creada a imatge de Déu, que pot contribuir al creixement d’un humanisme integral renovat".
Homilia de la Festa de la M. de Déu de Meritxell 2019
Joan Enric Vives, arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra
Hem pujat al Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell en aquest diumenge per honorar i celebrar la Nativitat de la Verge Maria, i encomanar a la nostra Patrona el nou curs que s’estrena i les activitats que s’acosten. Encomanem-li les nostres famílies, les nostres persones, amb totes les necessitats materials i espirituals. Deixem, un any més, que Meritxell ens porti la certesa de la misericòrdia i l’amor de la nostra Mare del cel. Agraïm la seva protecció sobre el nostre Principat d’Andorra, que Ella acompanya, des d’una humil gavernera plena de llum celestial, des de fa tants segles.
Estimats, fem festa en la Diada de Meritxell, ja que la Mare de Déu és Mare nostra i no deixa mai de protegir-nos, acompanyar-nos i donar-nos el seu Fill, Jesucrist. Seguint la llarga tradició, “pugem” a Meritxell, ni que sigui només amb el nostre pensament i les nostres peticions. Maria mai no decep ningú, i a la muntanya de Meritxell, en la cruïlla dels camins seculars andorrans, tots hi trobem la nostra Mare, la Verge Maria, plena de tendresa pels malalts, els pecadors, els necessitats, els qui caminem enmig dels desànims i els problemes del món d’avui. Ella, reina coronada però calçada amb els humils esclops, s’ha fet molt nostra. Ella és “el nostre consol i la nostra esperança”.
Avui a Meritxell ens sentim molt joiosos per la propera visita del copríncep francès, Sa Excel·lència el President de la República Francesa Emmanuel Macron. La trobada dels dos Coprínceps en sòl andorrà, l’intercanvi amb les autoritats i sobretot amb el poble andorrà, directament o a través de les institucions i les parròquies, farà que el coneguem més de prop i que ell ens conegui. L’estimació reclama el coneixement i la comunió en uns ideals compartits. Aquesta visita ens ajudarà a estrènyer els llaços d’afecte i de consideració per la persona del nostre Copríncep el President francès. I li agraïm ja des d’ara els seus esforços com a cap d’estat per liderar com a copríncep d’Andorra, el present i el futur del nostre país. En la Diada de Meritxell és bo de recordar-ho, de fer-ne pregària a la Mare de Déu i de celebrar-ho joiosament i amb autoestima, perquè ja són 741 anys ininterromputs els que ha funcionat el nostre co-senyoriu, convertit en Coprincipat. És pedra miliar de la nostra història com a poble que volem defensar, mantenir i responsablement omplir de sentit per al present i per al futur.
Avui han pujat per primera vegada a la Festa de Meritxell com a tals, el cap de govern, la síndica, els ministres i els consellers que van ser elegís en la primavera passada. I a la tardor seran elegits també democràticament els cònsols i els honorables membres dels Comuns. Pensem i agraïm quanta història i quantes generacions darrere aquell Consell de la Terra del qual se’n compleixen els 600 anys, i que donà origen al nostre Consell general, un dels parlaments més antics del món, sempre amb activitat.
Cada renovació de les funcions electives, cada cita electoral, cada etapa de la vida pública és una oportunitat per a tornar a la font i als punts de referència que inspiren la justícia i el dret, la pau i la participació democràtica. Estem convençuts que la bona política està al servei de la pau; respecta i promou els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es pot teixir un vincle de confiança i gratitud entre les generacions presents i futures del Principat. Gràcies, molt il·lustres i honorables autoritats, per la vostra dedicació i entrega. Que La Mare de Déu us protegeixi!
Fa uns pocs dies, el primer de setembre, i amb la invasió de Polònia, començava fa 80 anys la més mortífera i global de les guerres mai vistes, l’anomenada segona Guerra Mundial.
Fou l’”hora de les tenebres”, com digué el papa Sant Joan Pau II en un memorable missatge quan es compliren els 50 anys d’aquell inici del conflicte més sagnant que s’hagi mai donat, amb 55 milions de morts arreu del món. Cal recordar-ho. Tenim el deure de recordar-ho per honorar els morts i per defugir per sempre aquells abismes de crueltat i de desgràcies, i treballar decididament pel perdó i la cooperació internacional. Perquè tenim el deure d'aprendre d'aquest passat de manera que mai més no es produeixi el cúmul de causes susceptible de desencadenar novament els odis i les explotacions.
Aquells foren sis anys de menyspreu per la humanitat, culminant amb l’holocaust nuclear. I de totes aquestes mesures antihumanes, n’hi ha una que sempre serà una vergonya per a la humanitat: la barbàrie planificada i ferotge contra el poble jueu. Amb motiu d’aquest trist aniversari, ens convé a tots un compromís de superar els prejudicis i combatre totes les formes de racisme i discriminació, acceptant reconèixer en tota persona la dignitat fonamental i el bé que hi resideix, per prendre més consciència de pertànyer a una sola família humana, estimada i reunida per Déu.
Les Nacions Unides van néixer, després de la Segona Guerra Mundial, com a instrument de diàleg i de pau, basat en el respecte a la igualtat de drets dels pobles. També s’elaborà després de pocs anys d’acabat el conflicte la Declaració Universal dels Drets Humans, un gran referent per a l’ètica política i social. Igualment, entre les grans condicions per a la pau, cal comptar amb l’elaboració de processos de cooperació, control i desarmament que facin impensable la guerra. Perquè deia Joan Pau II: “La guerra és en si mateixa irracional, i el principi ètic de la solució pacífica dels conflictes és l’única via digna de l’home”. I cal afegir-hi la voluntat d’intensificar la cooperació en altres àrees, incloses les econòmiques i culturals.
¿No creieu que serà educant les joves generacions i fonamentant la vida pública en criteris ètics i en el respecte als drets humans, que podrem bastir un futur de pau?.
Es tracta de transmetre a les generacions més joves un estil de vida i una cultura inspirats en la solidaritat i l’estimació dels altres, una “cultura de l’encontre”, com reclama el Papa Francesc. En aquest sentit, el cristianisme, que ha configurat tan profundament els valors espirituals del continent europeu, i de la nostra Andorra, hauria de ser una font d’inspiració constant amb la seva doctrina de la persona creada a imatge de Déu, que pot contribuir al creixement d’un humanisme integral renovat.
La pau es guanya primer a causa dels valors humans, viscuts i transmesos pels ciutadans i pels pobles. Quan el teixit moral d’una nació s’esmicola, s’ha de témer tot. La memòria vigilant del passat hauria de fer que els nostres contemporanis estiguessin atents als abusos sempre possibles en l’ús de la llibertat que la generació d’aquella època va conquerir al preu de tants sacrificis. L’equilibri fràgil de la pau es podria posar en perill si es despertés en les consciències l’odi racial, el menyspreu de l’estranger, la segregació dels malalts o els vells, l’exclusió dels pobres, l’ús de la violència privada i col·lectiva. Als ciutadans els correspon distingir i escollir, d’entre les propostes polítiques, aquelles que s’inspiren en la raó i els valors morals. I als Estats, els ha de ser molt important assegurar-se que s’aturen les causes de l’exasperació o la impaciència dels grups socials que poden sentir-se discriminats o desafavorits.
Benvolguts, gaudim de la Diada de Meritxell, ja que la Mare de Déu és Reina de la Pau i ens guia per camins de Pau.
Que avui sigui una festa ben joiosa per a tots els andorrans i per a totes les Parròquies del País. Que Maria amb la seva llum poderosa il·lumini tots els racons de la nostra existència com a nació sobirana, nosaltres que diem en el nostre himne nacional : “Creient i lliure onze segles, creient i lliure vull ser”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.