Vives: "Com estimem Montserrat"

(Glòria Barrete –CR) "Com estimem Montserrat i la comunitat tan referent dels monjos benedictins que tenen cura de la Mare de Déu que és Mare de tots". Amb aquestes paraules s'adreçava l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, durant la Vetlla d'aquest divendres a Montserrat. "Crec poder interpretar el sentiment dels bisbes i del país si us dic que el poble català i l’Església que fa camí a Catalunya mai no us n’estaran prou agraïts", ha expressat. "Avui els qui pugem a Montserrat també venim a dir que els sentim nostres i que cap defallença ni pecat no ens farà perdre la nostra estimació per Montserrat i el nostre agraïment a la seva mantinguda pregària i acollida".

A ningú se li escapa que aquest inici d'any ha estat difícil per Montserrat i la Vetlla solemne i la Festa de la mare de Déu de Montserrat ha servit també per expressar públicament el suport i reconeixement a la comunitat benedictina. Vives, que ha presidit la Vetlla de divendres, ha demanat també que Montserrat i la comunitat continuï sent lloc privilegiat d’acolliment, de pregària i de misericòrdia.

"Us necessitem per venir a rebre gràcia, pau, fortalesa i consell en les proves. A Catalunya necessitem Montserrat perquè ens sigui lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, i moltes persones s’hi puguin atansar per viure la seva fe i la seva devoció, però també per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i bellesa inspirada en la fe".

Consell que per a Vives també passa per posar davant la Mare de Déu els anhels i necessitats del país. "Que en les eleccions de diumenge a les Corts de l’Estat surtin elegits aquells que millor i més encertadament treballin per la pau i la reconciliació, pel respecte de la nació catalana i de la nostra llengua i cultura, pel diàleg entre tots els pobles que formem l’Estat, cridats a estimar-nos i a col·laborar solidàriament".

Vives ha demanat que els polítics "treballin per una solució al problema català -com l’anomenava el bisbe Ramon Masnou- que superi la dialèctica dels vencedors i els vençuts en el conflicte actual que ha originat sofriments per totes bandes, presons i llunyania de la pàtria". I ha afegit que, com diu el Papa Francesc, s’atreveixin a dissenyar “una cultura que privilegiï el diàleg com a forma d’encontre, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, amb memòria i sense exclusions".

D’aquí, ha remarcat, que també els demani "que actuïn amb responsabilitat en la línia d’aconseguir una economia social que posi interès preferent pels qui menys recursos tenen, i es preocupin de la família, del suport i respecte a la vida, de les esperances del present i del futur per als joves i els aturats, amb treball decent, dels emigrants, i dels més vulnerables, així com la defensa del medi ambient".

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella, ha estat l'encarregat de presidir l'Eucaristia d'aquest dissabte. Omella ha recordat la presència de Maria, "present en els fets decisius de la vida del seu fill, acompanyant després els deixebles". Una presència que dura encara avui, ja que Maria "continua avui entre nosaltres, acompanya sempre a l'Església, des dels inicis i ho fa fins avui i ho farà també en el futur". Omella ha recordat que des de Montserrat Maria "és present en la història i vida del nostre poble", i s'ha interrogat sobre si comptem nosaltres amb ella. "Li obrim el nostre cor i l'acollim com a mare nostra?".

Omella també ha destacat que la segona lectura de l'Eucaristia parla d'expressions que descriuen el pla de Déu per a nosaltres. "També nosaltres podem ser portadors de Déu al món com Maria ho va ser", i ha recordat que "tots estem cridats a la santedat ja que no és per a uns quants, és la nostra meta".

El cardenal de Barcelona també s'ha fixat en l'Evangeli per parlar d'acollida i de sortida a l'encontre de l'altre. El trobament entre Déu i les persones es dona en el silenci i la intimitat del cor, ha reconegut. Una paraula de Déu que ha de brollar del cor i que implica "sortir a l'encontre de l'altre".

"Són tants els qui avui pateixen alguna necessitat", ha afirmat Omella, "Maria i Elisabet van saber veure el que els altres ni tan sols intuïen". "Nosaltres estem atents a veure el Ressuscitat enmig de nosaltres?", ha preguntat. "Aquest fet no és neutre, trenca els esquemes i ens obliga a prendre partit, a prendre posició".