(Bisbat d'Urgell) L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Joan-Enric Vives, ha ofert aquest dimecres al Palau Episcopal la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra, a la qual han assistit els màxims representants de les més altes institucions del Principat i de tots els estaments de la societat andorrana.
Entre els assistents a la recepció hi eren el Síndic General i la Subsíndica General; el Cap del Govern d’Andorra, acompanyat per diversos Ministres del seu gabinet; el President del Consell Superior de la Justícia; pel President del Tribunal Constitucional d’Andorra; el Representant Personal del Copríncep Episcopal; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra.
També hi han assistit els Presidents dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals així com una àmplia representació dels Consellers dels set Comuns; a més de l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, entre d’altres membres de la Cúria diocesana; i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes. En representació de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell hi han assistit l’alcalde.
Després del discurs del Copríncep Episcopal, i atès que enguany es compleixen les noces d’argent episcopals de l'arquebisbe Vives, el Cor dels Petits Cantors ha volgut obsequiar-lo, i a tots els presents, amb un breu recital de nadales, i tot seguit ha clos l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra.
Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra
Un any més ens retrobem al voltant de la celebració de les festes de Nadal per rememorar el misteri de Déu fet home. Misteri en què es manifesta la generosa estimació de Déu cap a la humanitat però també cap a cada persona en la seva concreta i particular existència, perquè Nadal és el millor anunci d’esperança per a cadascun de nosaltres. Cada persona té la seva pròpia dignitat que tothom ha de respectar i mai menystenir. L’ésser humà no pot ser mai objecte de rebuig, de menyspreu, d’indiferència o de banalització.
Aquest 2018 hem commemorat amb molta joia el 25è. aniversari de la Constitució del nostre Principat d’Andorra, que va donar un impuls molt gran al país i ens va assentar amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. La Constitució Andorrana és el text legal en el qual es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l'Estat, els límits i les facultats de l'Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. Celebrem els valors que ens han permès arribar on som: Estat sobirà i Estat de Dret, però també Estat de pau i de savis equilibris, defensor dels Drets Humans (acabem de celebrar el 70è. aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans) i exemple de pervivència al llarg dels segles, a pesar dels temps convulsos que sempre han acompanyat l’esdevenir de la història, i en els que Andorra sempre ha sabut mantenir-se prudent i indemne.
La Constitució de 1993 és el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Avui podem estar orgullosos de la nostra Llei fonamental, que és llei de lleis. És exponent d’un gran moment d’”encontre”, de trobament, entre Poble i Coprínceps, Comuns i Govern, institucions i ciutadans, nacionals i estrangers legalment residents, sobirania pròpia i obertura a les altres nacions, encontre fecund de drets i de deures per part de tots. Aquell gran pacte social ha de continuar inspirant-nos avui. Coneguem la Constitució del Poble Andorrà, apliquem-la amb seny, defensem-la perquè fixa i promou els drets de tots els andorrans. La Constitució de 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer. “Virtus, Unita, Fortior”. Fonamentats en la confiança i la unitat podrem afrontar tots els reptes que el futur ens obri, i continuarem aportant la nostra singularitat com a Poble al costat i col·laborant amb les altres Nacions de la terra.
Mirant cap endavant, el proper any 2019 celebrarem el 600 aniversari del Consell de la Terra (de 1419), antecessor de l’actual Consell General, gràcies al Decret concedit pel Bisbe d’Urgell Francesc de Tovia l’11 de febrer de 1419, i ratificat mesos més tard pel Comte de Foix Joan I amb la finalitat que els andorrans poguessin elegir alguns representants que tinguessin cura dels assumptes de les Valls. Aquesta Institució fou llavor de l’actual Consell General i és exemple històric d’una incipient democràcia que culminaria 6 segles més tard en l’actual òrgan legislatiu. Aquests 600 anys de vida ininterrompuda converteixen el nostre Parlament d’avui en un dels més antics d’Europa, potser actualment el segon després de Westminster, i ens n’hem de sentir orgullosos. Efectivament, aquell llunyà 1419, els dos senyors d’Andorra, van atorgar als prohoms de les Valls d’Andorra el dret a elegir els representants de cada parròquia que, reunits un cop a l’any, havien de donar solució a les diferents qüestions que se’ls plantejaven. D’aquesta manera es donava legitimitat a les reunions que ja es venien fent amb anterioritat i naixia formalment el Consell de la Terra, òrgan representatiu que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies. A partir de la creació del Consell Executiu, el Consell General, hereu del Consell de la Terra medieval, esdevé l’òrgan legislatiu del Principat d’Andorra, funció que és confirmada posteriorment, l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució.
D’aquí a pocs mesos els Andorrans elegirem un nou Consell general, del qual n’emergirà un nou Govern del país. Que siguin eleccions respectuoses amb la voluntat popular, que pugui expressar-se sense manipulacions, amb programes i amb veritat, amb bons polítics, que mitjançant el diàleg i els acords puguin tirar el país endavant, amb progrés i justícia. Com acaba de proposar el Papa Francesc per a la propera Jornada Mundial de la Pau, de l'1 de gener, en el seu Missatge fet públic ahir amb el lema “La bona política està al servei de la pau”, el Papa diu que “cada renovació de les funcions electives, cada cita electoral, cada etapa de la vida pública és una oportunitat per a tornar a la font i als punts de referència que inspiren la justícia i el dret. Estem convençuts que la bona política està al servei de la pau; respecta i promou els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es creï entre les generacions presents i les futures un vincle de confiança i gratitud”. Així ho desitjo jo per al nostre estimat Principat.
Crec que convé posar en relleu, també, els esforços que Andorra està fent per obrir-se al món, no de forma rupturista, sinó amb el diàleg, i amb la transparència i la bona fe que han de regir les relacions entre els Estats, i també entre els particulars. Els andorrans estimen les seves institucions que vénen de molts segles. Sabem que els reptes de futur són grans, però el capital humà d’Andorra és fort perquè prové d’una secular tradició, i això no canvia d’un dia per l’altre. Serà bo que puguem comptar amb la col·laboració i el suport dels països veïns perquè esdevingui possible i real un bon encaix d’Andorra a Europa, que és també la nostra casa comuna. Perquè no som una excepcionalitat o una illa, ni ho volem ser. En aquest sentit, crec que és just agrair el treball complex que estan duent a terme tots aquells que d’una manera o altra, participen en la negociació d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea que permeti al nostre Principat cercar noves oportunitats per als joves i obtenir garanties d’estabilitat i de seguretat per a tots.
Pròximament, també durant aquest 2019, tindrem el goig d’inaugurar a Andorra la Secretaria Pro tempore de la Conferència Iberoamericana que ens portarà, en conseqüència, a organitzar la Cimera Iberoamericana el 2020. Andorra tindrà a càrrec seu la presidència i la coordinació del calendari d'activitats preparatòries prèvies a la Cimera Iberoamericana, entre les quals es duran a terme reunions de Ministres de Relacions Exteriors, reunions de coordinadors nacionals, reunions de responsables de cooperació, reunions ministerials, fòrums i trobades sectorials entre entitats, sector privat i societat civil.
Permeteu-me que, abans de finalitzar aquestes paraules, faci esment a la importància del respecte i de la consideració cap a totes les persones, i en especial als més vulnerables i els més necessitats. És difícil creure que es pot construir un futur d’estabilitat i de pau sense tenir en compte els qui, mitjançant el seu treball quotidià, moltes vegades anònim, fan possible el servei a la societat en el seu conjunt però també a cada persona. I, en aquest context, vull destacar la importància de treballar per una efectiva igualtat d’oportunitats per a tothom, aprofundint en els programes de formació i educació, no només per als joves, sinó també per les persones en actiu i inclús per a la gent gran. Es tracta d’escoltar les necessitats reals dels ciutadans. Escoltar-les i cercar-los resolució. És tasca de tots, però especialment dels qui portem el pes d’anar al davant del país, acompanyant-lo, escoltant-lo i servint-lo amb responsabilitat i generositat. És així com, amb el respecte a tothom, voldria posar en relleu els valors de l’equitat, l’honradesa i la justícia per tal de construir un país d’excel·lència al servei efectiu de les persones.
L’any 2018 que ara cloem, a mi com a Copríncep i crec que així ha estat també per als andorrans, ens ha portat a viure un fet humil però molt significatiu per al país, que no voldria deixar passar, perquè ens llença endavant, amb perspectiva de futur obert i solidari, i ens vacuna contra certs populismes. Durant el mes de març, el Consell General del Principat d'Andorra va aprovar per unanimitat una llei específica per permetre l'entrada al país per motius humanitaris persones refugiades, que escapen de la guerra i de la violència. Els nostres veïns Espanya i França hi col·laboraren generosament i permeteren el pas dels refugiats pels seus aeroports. Finalment, el mes de maig, el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi van signar el “Protocol d’entesa entre el Govern d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a la realització del Projecte d’Obertura de corredors humanitaris”. Aquest Acord ha permès l'arribada a Andorra de refugiats sirians que eren al Líban i que han estat acollits a Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Hem d’agrair a la Comunitat de Sant’Egidi i a les nostres Autoritats la seva generositat que ha permès la creació d’aquests corredors humanitaris, per a acollir de forma segura i legal.
El Nadal sempre és nou, perquè ens convida a renéixer en la fe, a ser solidaris, a mantenir viva l’esperança, i a no desanimar-se d’estimar. Aquest any, en particular, ens crida a reflexionar sobre la situació de molts homes, dones i nens del nostre temps -migrants, empresonats, malalts, refugiats- que han de fugir de les misèries provocades per la injustícia social i el canvi climàtic. Per deixar-ho tot -llar, família, pàtria- i fer front al desconegut, han hagut de patir una situació molt dura! No els oblidem! Siguem solidaris!
Els meus millors desitjos del Nadal i Any Nou ple de prosperitat, per a tots Vostès i les seves famílies, les Institucions i entitats que Vostès representen, i tot el Poble Andorrà. Bones festes a tots, i Visca Andorra!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.