Vés al contingut
Catalunya Religió
12-vida-religiosa
Fotografia: Vatican News.

Què ha canviat en els deu anys del papa Francesc?

Màxim Muñoz –CR Globalment, podem dir amb claredat que aquests 10 anys del pontificat del papa Francesc han estat molt positius per a la vida religiosa i consagrada en general. Certament, ha influït el fet que ell mateix és religiós jesuïta i coneix perfectament aquest estil de vida des de dins. Això es nota en les seves intervencions, orals o escrites, sobre la vida religiosa, especialment en els diàlegs espontanis que ha mantingut en diversos fòrums importants com ara les assemblees generals de Superiors Generals (USG) i Superiores Generals (UISG).

D'altra banda, el nom triat i el títol de dues de les seves encícliques (Laudato si’ i Fratelli tutti) remeten a Francesc d'Assís, religiós i fundador de diverses famílies religioses i posa en evidència la riquesa que l'Esperit aporta l'Església amb els seus carismes. Crec també que el procés sinodal i la creació d'un petit consell de cardenals per ajudar-lo en el govern de l'església tenen la seva inspiració en quelcom molt característic de la vida religiosa: l'estil col·legial i sinodal d'entendre l'autoritat i la presa de decisions. Un estil que podem percebre sobretot en el procés dels capítols provincials i generals marcat per dinamismes de participació en l'elecció dels delegats, l'elaboració dels documents o l'elecció dels governs. D'altra banda, podem veure clarament l'empremta jesuítica en la insistència en el discerniment per prendre les decisions, fruit no de majories democràtiques sinó de l'escolta de l'Esperit i la llibertat interior.

Va ser molt significativa la seva iniciativa de convocar, al poc d’assumir el càrrec, l'Any de la Vida consagrada, inaugurat el 29 de novembre del 2014 i clausurat el 2 de febrer del 2016. El motiu era el 50 aniversari de Perfectae Caritatis (1965), el document del Vaticà II que impulsava la renovació de la vida religiosa. El seu objectiu no era només seguir impulsant aquesta renovació, sinó sensibilitzar tota l'Església sobre la importància de la vida religiosa. Hi va haver un munt d'iniciatives, també a casa nostra, que van ajuda a conèixer i valorar la vida religiosa com a essencial per a l'Església així com per fer balanç i autocrítica dels 50 anys de renovació conciliar.

El Papa insisteix: L'escassetat de vocacions exigeix renovació

En la carta que Francesc va escriure a la vida consagrada amb motiu d'aquesta efemèride, així com en les nombroses intervencions sobre aquesta forma de vida, posa l'accent en diversos aspectes importants: el seu caràcter profètic dient "desvetlleu el món!"; la importància del seu testimoni en una evangelització de contagi i no de proselitisme, especialment el testimoniatge de l'alegria i de la vida comunitària; el retorn a la centralitat de l'evangeli i a l'experiència original dels fundadors i primeres generacions, com a font de renovació permanent; i el discerniment de les presències actuals amb una invitació a anar cap a les perifèries i a destinar edificis al servei dels més necessitats. També ha insistit en la necessitat d'un treball conjunt entre les congregacions.

Cal destacar també la forma esperançada amb què invita a viure el moment de feblesa i disminució, de manca de vocacions, que travessa en general la vida religiosa, com oportunitat per purificar i enfortir la fe i la vocació. Amb tot, no deixa d’indicar que l’escassetat de vocacions exigeix renovació.

Han estat significatius també els nomenaments dins de la Congregació vaticana per a la Vida Consagrada, que ja va iniciar Benet XVI. Francesc va confirmar el cardenal brasiler Bras de Aviz com a prefecte i va nomenar el franciscà José Rodríguez Carballo (que era el ministre general en exercici) com a sotssecretari. Aquests canvis, i el personal capteniment del Papa, van representar un canvi notable en les tenses relacions existents entre la congregació vaticana, especialment amb l'anterior prefecte Franc Rodé i les conferències de religiosos i religioses, que s'havia traslladat a la relació entre bisbes i religiosos en diverses conferències episcopals, entre elles l'espanyola.

Jo mateix vaig poder captar-ho en les assemblees generals de la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER). En concret en una intervenció, molt protestada, que hi va tenir Franc Rodé. Algunes manifestacions públiques i fins a alguns documents eren força crítics amb la vida religiosa, amb la seva suposada "secularització" de costums i excessiva "autonomia" respecte dels bisbes. Es feia una crida a tornar a elements tradicionals com l'hàbit i es lloaven sobretot les congregacions més “observants”, algunes de recent fundació, que, per cert, han hagut de ser inspeccionades i redreçades per temes relacionats amb l'economia o l'abús sexual i de poder.

Francesc ha modificat alguns punts del dret per fomentar l'autonomia de les congregacions respecte dels permisos abans reservats a Roma

Un altre signe de la valoració de la vida religiosa és el nombre de religiosos que el papa Francesc ha anat nomenant com a bisbes o per altres càrrecs importants de la cúria vaticana.

En l'àmbit de normativa, el papa Francesc ha modificat alguns punts del dret en la línia de fomentar major autonomia de les congregacions respecte dels permisos abans reservats a Roma i l’accés dels religiosos germans als càrrecs de superiors en les congregacions en què també hi ha preveres.

Els canvis més importants els ha fet amb relació a la vida contemplativa i de clausura femenina. Hi va dedicar la constitució apostòlica Vultum Dei Quaere, completada per la seva instrucció aplicativa Cor orans. Certament, cal valorar molt positivament la forma com va posar en relleu la importància i bellesa d’aquesta forma de vida i els canvis, molt convenients, introduïts en temes com la formació, l’autonomia dels monestirs o convents i la federació entre ells, així com l’atribució a les abadesses de competències abans reservades als bisbes. Però es manté una definició massa “física” de la clausura i la, cada vegada menys justificable, diferència de tracte entre la vida contemplativa masculina i la femenina, deixant aquesta encara sota la tutela de barons, bisbes o superiors generals de congregacions masculines. Aquí queda camí per recórrer.

Faig, doncs, un balanç molt positiu de l’actitud i actuació del papa Francesc respecte de la vida religiosa i consagrada en general, que ha creat un bon clima de diàleg, col·laboració i estímul, però també de conversió i exigència.

Màxim Muñoz és claretià i és el consultor-prefecte d'espiritualitat i formació de la província de Sant Pau dels missioners claretians.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.