Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR) El dejuni del Ramadà és ple de virtuts personals i comunitàries. Així ho transmetia el secretari general de la Federació Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Halhoul, als representats institucionals que van assistir aquest dimarts al vespre a l’Iftar de la mesquita de Cornellà.

Durant els dies del Ramadà hi ha a Catalunya nombroses celebracions de l’Iftar, l’àpat del vespre que trenca el dejuni diari. En moltes celebracions es convida a la ciutadania, amics d’altres confessions o representats de la societat civil. El Centre Cultural Islàmic Al-Tauba va acollir un d’aquests actes amb l’assistència de la consellera de Justícia Ester Capella, l’alcalde Antonio Balmón. També hi va participar la subdelegada del Govern de l’Estat a Barcelona, Montserrat Garcia Llovera i representants de les forces de seguretat.

Una de les virtuts del l’Iftar és que la celebració és una oportunitat per la comunitat musulmana per obrir els seus centres i donar-se a conèixer. Els convidats a l’iftar van poder visitar la mesquita de Cornellà, un dels sis recintes islàmics de nova construcció que hi ha a Catalunya. Després d’escoltar la pregària de l’imam es va fer el trencament compartit del dejuni.

Un desafiament íntim

“Amb aquest acte volem celebrar els valors compartits”, va explicar el president d’Al-Tauba de Cornellà de Llobregat, Larbi Cherki BenZair. I ho va presentar com una mostra de la voluntat de “no escatimar l’esforç en treballar pel bé comú de la nostra societat”.

En els parlaments, Mohammed Halhoul va explicar el sentit del dejuni, “una de les bases de l’Islam més seguides al món i aquí”. Inclou una “espiritualitat del desafiament íntim, la única pràctica de l’Islam que no es visualitza externament i que només es fa per agradar Déu”. Des del punt de vista comunitari, també el dejuni és “una pràctica que ens iguala a tots: no hi ha rics ni pobres”.

Reconeixement i convivència

Els representants institucionals van posar l’accent en la necessitat de generar espais de reconeixement de la societat i de convivència entre les diverses tradicions religioses presents en els barris i municipis catalans.

La consellera Capella va incidir en que la “neutralitat religiosa no ha d’impedir que els poder públics valorem positivament el fet religiós”. “Sense privilegiar ni afavorir cap confessió”, va afegir que l’administració ha de treballar perquè no hi hagi “cap privació” de la llibertat religiosa. En aquesta sentit va destacar la difusió d’informacions pràctiques sobre la celebració del mes de ramadà que s’ha realitzat des de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat.

L’alcalde Balmón ho resumia dient que “el que volem és portar-nos bé entre nosaltres, desmuntar els rumors i les desqualificacions, i treballar junts”. Junts, com el fet de compartir una celebració tradicional i religiosa de la comunitat musulmana catalana.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.