×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Monestir de Poblet) El VII Festival de Música Antiga de Poblet, que compta un any més amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, inclourà en aquesta edició un total de vuit activitats en tres dies, del 16 al 18 d’agost. D’aquesta manera, els assistents tindran la possibilitat de passar tot un cap de setmana intens dedicat a la música, la reflexió, la natura i el patrimoni. En la presentació d’aquesta edició, que ha tingut dilluns al CaixaForum de Barcelona, hi han participat l’abat de Poblet, Octavi Vilà; el director artístic del festival, Jordi Savall; i Valentí Farràs, director del CaixaForum Barcelona en representació de l’Obra Social “la Caixa”, que junt amb la Fundació CIMA col·labora en l’organització del certamen. En aquesta edició, el mestre Savall proposa reflexionar al voltant del concepte de Metamorfosi.

L’eix que vertebra el Festival seran els tres concerts de les formacions creades per Jordi Savall, que tindran lloc cada vespre a l’Antic Dormitori dels Monjos. Abans de cadascun d’aquest concerts, una conferència a la Sala del Cubar proposarà als assistents reflexionar sobre el lligam entre la música que escoltaran i el món actual. Finalment, els matins de dissabte i de diumenge dos grups emergents del panorama de la música antiga escollits pel propi director artístic actuaran a la mateixa Sala del Cubar.

Concerts nocturns

La Capella Reial de Catalunya obrirà aquesta edició del Festival, amb el concert titulat StabatMater. D’acord amb les explicacions de Jordi Savall, “sentirem aquest text en la versió d’alguns dels millors compositors del renaixement i el barroc”, com Josquin des Prés, G. P. da Palestrina, L. Rossi, M. A. Charpentier i D. Scarlatti. Aquesta última, per a deu veus solistes, “és una de les més impactants” de totes les que s’han escrit, ha assegurat.

El segon concert, dissabte, el protagonitzarà el conjunt de violes d’Hespèrion XXI, que interpretarà les Lachrimae or seaventeares de John Dowland. Recull escrit el 1604, aquesta obra evoca els diferents tipus de llàgrimes que podem vessar: de tristesa, de joia... i també, és clar, commoguts per la bellesa de la música. Per tant, són també diferents metamorfosis sobre un mateix tema. “Les pavanes que s’hi inclouen són obres de gran intensitat i riquesa harmònica fabulosa”, ha explicat Savall, per a qui Scarlatti “domina la modulació, l’harmonia i melodia com cap altre compositor del seu temps.”

El concert de diumenge està íntegrament dedicat a El Renaixement musical a Nàpols, i ofereix músiques dels Regnes Catalanoaragonès i Espanyol d’entre 1442-1598. En ell, “cobrim tot un segle que mostra la metamorfosi de la manera amb què es reflecteix en la música la condició cultural d’una ciutat que conserva les seves característiques tradicionals i populars, però també assumeix les diferents tendències dels grans compositors que hi ha a la cort”. “Ens permet entendre per què Nàpols, junt amb Venècia, van ser dues ciutats fonamentals per a la història de la música”, ha conclòs Savall.

El director artístic del festival ha posat de relleu “la dimensió internacional” de les propostes, ja que totes elles es portaran també, en els propers mesos, a escenaris com els Festivals de Fontfroide, Utrecht i Salzburg.

Conferències

Abans de cada concert, diferents experts convidats proposaran al públic una reflexió sobre la música que escoltaran i sobre el seu lligam amb l’actualitat, posant de relleu els ensenyaments que es poden desprendre, també, de la història de la música. Divendres 18, Dolors Bramon establirà un diàleg entre el cristianisme i l’islam en motiu del concert Stabat Mater, un cant gregorià llatí dedicat a Maria. Bramon és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Dissabte, el doctor en Filosofia i professor d’Estètica de la Universitat de Girona Xavier Antich reflexionarà sobre el valor de les arts i les humanitats avui, abans del concert amb música de John Dowland. Diumenge, abans del darrer concert, Stefano Cingolani, historiador medievalista i doctor en filologia romànica, parlarà sobre el regne de Nàpols durant el temps de la Corona d’Aragó, introduint-nos així en la temàtica del programa.

Concerts matinals

Pel que fa als concerts matinals, protagonitzats per grups emergents, aquest any aniran a càrrec dels grups Hirundo Maris i Euskal Barrok ensemble. El primer, dissabte, proposa el programa La Rosa dels Vents, amb cançons de mars i oceans, de mariners i viatgers a través dels països i els segles. Els segons, sota la direcció d’Enrike Solinís, presenta Early standards, un catàleg de danses barroques per a guitarra.

Nou Museu i Centre de Visitants

L’abat de Poblet, Octavi Vilà, ha destacat en la roda de premsa que el cap de setmana del Festival serà el més intens que hem viscut en totes aquestes edicions, ja que “no queda, literalment, temps per posar més activitats respectant, al mateix temps, els horaris de la comunitat monàstica que fa vida al monestir”. “Aquest és un esforç que fem cada any i que no és senzill, però creiem que és necessari fer aportacions d’aquest tipus al panorama cultural català”.

El públic que vingui aquest any, a més, “trobarà dues novetats molt importants en l’oferta cultural de Poblet”, ha avançat Vilà, ja que aquest primer semestre de 2019 culminen dos projectes d’importància cabdal en aquest sentit.

En primer lloc, culmina la reforma integral del Museu de Poblet. Després d’estar anys tancat al públic, s’ha renovat en profunditat i permetrà contemplar la col·lecció d’art del monestir.

Entre les peces que s’hi exposen hi ha exemplars únics com una lipsanoteca, un got de vidre del segle XIV únic a Europa, que servia per contenir les relíquies i estava situat a la base de l’altar de la basílica. Aquest es va trobar als anys seixanta, durant l’adaptació litúrgica fruit del Concili Vaticà II, situat precisament a la columna central de la taula de l’altar de l’església del monestir. Hi ha molt poques peces d’aquest material, el vidre, tan antigues al món. També s’exposarà el recentment atribuït Calvari de Joan de Joanes, un Sant Sebastià de Damià Forment que formava part del retaule major i un Crist d’Ivori donat a Poblet per Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols, que formava part del conjunt funerari creat amb motiu de les exèquies al rei Alfons V el Magnànim.

La segona gran novetat és l’obertura del nou Centre de Visitants, que és un espai audiovisual immersiu que ajudarà les persones que arribin a Poblet a conèixer el com i per què l’orde del Cister va fundar aquest centre espiritual i cultural. D’aquesta manera, es complementa la visita turística al monestir, donant-li una dimensió diferent i incitant a la reflexió sobre els lligams entre el passat, la història, el present i el futur que volem construir com a humanitat.

Valentí Farràs, ha explicat que “des de l’Obra Social “la Caixa”, amb la divulgació de la cultura contribuïm a la millora de la societat”. Farràs ha destacat l’organització de conferències prèvies a cadascun dels concerts, de manera que “s’incrementen els recursos culturals que posem a disposició de la ciutadania acreixen”. A més de la participació en el Festival de Música Antiga, l’Obra Social “la Caixa” ha participat en la remodelació del Museu de Poblet.