Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) "Quan vius al carrer et falta tot. No hi ha intimitat. No veus un lloc còmode on passar l’estona. No tens menjar. No tens diners, perquè si et queda alguna moneda hi ha persones pendents… ets una presa fàcil per treure-te’l. Et fan mal tots els ossos perquè no descanses en un lloc còmode. Quan plou acabes completament mullat i, de vegades, la roba se t’eixuga posada a sobre. Tens gana i no tens diners per comprar menjar. Has de demanar-la i no sempre te la donen. Passes por, sobretot por. Por a que la teva salut es deteriori. Por a que algú t’ataqui. I, sobretot, por per ser una dona sola vivint al carrer."

Aquest testimoni és real i pertany a la Marisa, que va viure al carrer durant un any i mig. Ella és una de les cares femenines del sensellarisme. I és que, malgrat que la pobresa tingui rostre de dona, el sensellarisme es considera una problemàtica que afecta majoritàriament a homes. El número de dones al carrer és menor (11%) però es troben en una situació de risc major i s’enfronten a majors discriminacions.