Censures laïcistes

Carta Dominical de l'arquebisbe metropolità de Tarragona, Joan Planellas i Barnosell, corresponent al diumenge 10 de juliol de 2022. Planellas diu que “d’ençà que fou reconeguda la llibertat d’expressió, el concepte de censura ha deixat de ser vigent, almenys oficialment”, però que “continua havent-hi tipus de censures «no oficials»”, com ara l’autocensura o la censura velada, que “és la que afecta les creences religioses, no pas a causa de la laïcitat legítima de l’Estat i de la societat, sinó a causa del laïcisme militant que impregna tota la nostra cultura”. Recorda que “el diari La Vanguardia va donar a conèixer, en el suplement Cultures del 24 de desembre de 2021, tot un seguit de joves autors que han escrit sobre la seva experiència religiosa”, autors que “senten la llibertat de manifestar la seva confessionalitat, tot i saber-se ciutadans d’un Estat i una cultura laiques”. Autors com Ignacio Peyró (Un aire inglés), que “és conscient que viu en un món que tot i haver deixat de ser catòlic «inercialment», no ha impedit que «el catolicisme continuï patint l’hostilitat que tenia quan era hegemònic»”; com Ana Iris Simon (Feria), que “està convençuda que els atacs cap a la seva persona venen donats per la seva creença en l’existència d’un sentit de la vida”; o com Jesús Montiel, que “percep clarament en els joves de la seva generació «un redescobriment de la creença, un cansament del nihilisme i una reivindicació del sagrat». Afirma que “alguns escriptors entrevistats han arribat a assegurar que no fan públic el seu credo perquè saben que, automàticament, seran considerats «autors de veta de mercat», quan no directament menyspreats”. Finalment, reprodueix unes paraules de la “periodista Pilar Rahola en un article publicat la darrera Pasqua: Ens trobem amb «un anticlericalisme que no s’escandalitza amb totes les religions, sinó especialment amb la cristiana, derivant ben sovint cap a una patètica cristianofòbia»”.