(Direcció General d'Afers Religiosos) Manuel Maria Fuentes i Gasó (Bellmunt del Priorat, 1961) és prevere i historiador. Director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.
Vidal i Barraquer ja era una figura reconeguda abans de la Guerra Civil. Quines eren les seves principals aportacions en aquella època?
Abans de la Guerra Civil, el cardenal Vidal i Barraquer, d'acord amb la doctrina social de l'Església dels papes Lleó XIII i Pius XI, ja havia defensat la no submissió de l'Església al poder civil. Considerava que no era un instrument de l'estat. La necessitat de la llibertat d'acció pastoral de l'Església a Catalunya el va portar de defensar, d'acord amb els concilis provincials Tarraconenses, el dret de l'Església a emprar públicament el català a la predicació, a la catequesi i a les publicacions religioses. Això el va enfrontar amb el Directori militar de Primo de Rivera. Aquesta ferma actitud li va comportar, per sempre més, que fos considerat un "separatista". També va ésser un bisbe que va promoure i potenciar una pastoral molt més renovadora i europea (exercicis parroquials, fejocisme, etc.).
El gest que va tenir més transcendència va ser la negativa a signar la Carta Col·lectiva de l’episcopat espanyol l’any 1937. Què va significar per a ell?
El cardenal Vidal i Barraquer no va signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de 1937 per imperatiu de la seva consciència. Malgrat el dolor que sentia per la persecució religiosa no va acceptar que la carta es convertís, com de fet es va convertir, en un aval dels bisbes espanyols a la rebel·lió militar del general Franco contra el govern legítim de la República.
Què pretenia en negar-se a signar la Carta Col·lectiva?
Durant tota la contesa bèl·lica es va esforçar per trobar camins de pau per a acabar amb el conflicte. Ell mateix es va oferir com a hostatge per tal de que els seus capellans, religiosos i seminaristes que restaven a la presó poguessin ésser alliberats. Sempre va considerar que una pau fonamentada sobre l'extermini i la humiliació dels vençuts no podia anomenar-se pau. I també que, l'Església que renaixia recolzada en els fusells dels vencedors, en un futur no massa llunyà esdevindria hipotecada i apareixeria com còmplice dels vencedors i, per tant, seria totalment rebutjada pels vençuts.
Els seus col·laboradors li van fer costat?
Probablement ni els seus col·laboradors més immediats van comprendre gaire el seu posicionament que, si bé el feia coherent amb el seu comportament passat, de fet l'allunyava decididament de l'episcopat i de gran part dels fidels cristians de l'època.
Com va canviar en l’exili?
Considero que l'experiència de la persecució religiosa i de l'exili van incidir d'una manera decisiva en ell. El 21 de juliol de 1936, quan sortia del palau arquebisbal de Tarragona per anar cap a Poblet, el que marxava era un cardenal de l'Església catòlica romana confós i derrotat, però en definitiva un príncep de l'Església. Durant el seu episcopat durant l'època republicana (1931-1936) va ésser un bisbe amb una gran capacitat negociadora amb la República, segurament fruit de la seva formació jurídica. Fins i tot va ésser un bon governant. Tanmateix, l'home que va morir el 13 de setembre de 1943 era un home, un cristià i un bisbe molt més humà que finalment empatitzava de veritat amb els seus preveres i cristians i cristianes. L'exili el va despullar de la porpra, tanmateix el va acabar revestint de dignitat com a persona i com a bisbe
Per què mereix ser recordat l’any 2018?
El cardenal Vidal i Barraquer mereix ésser recordat durant aquest any 2018 perquè va demostrar, com ja ho havia fet anteriorment, que sempre existeix la possibilitat d'una altra resposta. Ara bé, també va ensenyar, amb la seva pròpia mort a l'exili, que sempre la dignitat i la coherència comporten un preu. Sovint el preu el considerem tan elevat que preferim mirar cap a un altre lloc. El cardenal Vidal i Barraquer no ho va fer pas això. Així, doncs, no ens ha de fer por ni hem de tenir vergonya d’afirmar i de reconèixer que l’epitafi del gran papa Gregori VII s’escau a qui fou considerat “el cardenal de la Pau”: “He estimat la justícia i he odiat la iniquitat; per això moro exiliat”.
Què destacaríeu de la seva figura?
Hi ha tres coses que darrerament he descobert i voldria compartir. En primer lloc, el cardenal Vidal i Barraquer va actuar segons l'imperatiu de la seva pròpia consciència. Aquesta actitud em sembla molt contemporània.
També voldria destacar que davant d'una guerra que ambdós bàndols consideraven inevitable i volien guanyar, va treballar per la pau, també a nivell internacional. Tanmateix, el més important, per mi, és que, quan la guerra semblava ja totalment decidia envers els militars rebels va recordar a Franco que fins i tot la guerra tenia regles. No es podia allargar innecessàriament per tal d'exterminar totalment l'enemic i no podia sotmetre a la població civil a una crueltat indiscriminada i sense mesura.
I sobre la postguerra?
Finalment, preveient durant la immediata postguerra una repressió indiscriminada i ferotge, va denunciar l'ús indiscriminat de la repressió sobre la població civil pel sol fet d'haver estat en el bàndol republicà. I va fer notar, com ja hem dit que un clima de venjança, humiliació i extermini de cap manera podia bastir un pau duradora i sobretot fonamentada en la justícia i, que a més, el recolzament de l'Església al nou règim, agraïda per haver estat alliberada de la persecució religiosa, acabaria implicant-la amb els vencedors convertint-se, juntament amb l'exèrcit amb la principal valedora d'un règim dictatorial.
Què s’ha fet per homenatjar-lo en aquest 150è aniversari?
Durant aquest any, impulsats per la comissió de l'Any Vidal i Barraquer de l'Ajuntament de Cambrils, s'han fet i s'estan fent una gran quantitat d'actes. Moltes d'altres entitats també s'hi han sumat. L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, evidentment, també n'està participant. Tanmateix, cal recordar que el nostre arxiu l'any 2013 ja va celebrar un Any cardenal Vidal i Barraquer, tot recordant el setantè aniversari de la seva mort a l'exili.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.