(Jordi Llisterri-CR) Tot i que no es recorda prou, sempre s’ha dit que hi ha catalans que van perdre la Guerra Civil dues vegades. Primer per catòlics en la persecució religiosa durant la guerra, i després com a catalans durant la repressió franquista. Aquest és el perfil al qual ha donat relleu el president Quim Torra en l’homenatge que s’ha fet aquest dimecres al Cardenal Vidal i Barraquer al Palau de la Generalitat: “els catòlics que van patir les dues repressions”. L’acte s’ha celebrat en la commemoració de l’Any Vidal i Barraquer.
Francesc d’Assis Vidal i Barraquer és una de les figures més visibles d’aquesta doble persecució. Va haver de fugir el 1936 protegit pel Govern de la Generalitat i no va poder fer res per evitar l’assassinat del seu bisbe auxiliar Manuel Borràs i de centenars de capellans. Després va morir a l’exili el 1943 perquè Franco no el va deixar tornar per haver-se negat a signar la Carta Col·lectiva dels bisbes espanyols en suport a la “cruzada”.
El president Torra ha recordat la visita que va fer fa pocs dies a la cartoixa suïssa de Valsainte on va morir el cardenal. Ha explicat que allà va recordar altres noms que van patir el mateix exili i repressió com Rafael Patxot, Ramon Sugranyes de Franch, Carles Cardó... “L’exemple dels catòlics represaliats per aquest doble compromís són gent a tenir molt en compte”, ha remarcat Torra, perquè “és una història amb més matisos del que sempre ens volem imaginar”.
Segons Torra, recordar figures com Vidal i Barraquer, “és un acte de dignitat”. “Tinguem ben present el llegat del cardenal de la Pau que, al costat del seu país, va apostar per la pau, pel respecte, per l’humanisme i per la cultura”. En les paraules del president Torra i de la resta d’intervencions també ha estat present la situació política actual i la denúncia de l’exili i la presó dels líders polítics i socials catalans.
Diàleg entre institucions
L’acte al Palau de la Generalitat ha estat promogut per la direcció general d’Afers Religiosos del Departament de Justícia. La consellera Ester Capella, ha remarcat la “modernitat i vigència del cardenal tarragoní. “Va ser pioner en la defensa de la separació Església-Estat” i va mostrar com “un estat laic pot conviure amb la tradició religiosa practicada per la societat”. Alhora Vidal i Barraquer també demostra que “és necessari el diàleg constant entre les institucions públiques i les autoritats eclesiàstiques”.
L’alcaldessa de Cambril, Camí Mendonza, ha agraït que la Generalitat s’hagi sumat a la commemoració promoguda per l’Ajuntament de la vila natal del cardenal Vidal i Barraquer.
A l’acte hi ha assistit el cardenal Lluís Martínez Sistach; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo; l’abat de Poblet, Octavi Vilà; el vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Norbert Miracle; el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el diputat Joan Capdevila; i el director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan.
La coral Verge del Camí de Cambrils ha participat en la celebració i al final de l’acte el president Torra els ha fet una petita visita a la galeria gòtica i la capella de Sant Jordi del Palau. A l’homenatge també hi han assistit diversos familiars del cardenal Vidal i Barraquer.
La consciència de Vidal i Barraquer
La part central de l’acte ha estat una conferència d’un dels màxims experts en el cardenal Vidal i Barraquer i en el període republicà i de postguerra a Tarragona, Manuel Maria Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Mossèn Fuentes ha posat l’accent en la coherència entre el pensament i l’acció de Vidal i Barraquer, i especialment en la voluntat pacificadora del Cardenal de la Pau. Per això l’ha definit com “un home cristià que apel·la a la nostra consciència”.
Fuentes ha explicat que en tot moment “va treballar sempre per assolir una pau justa i negociada”. Alhora, defensava “la llibertat de l’acció pastoral de l’Església” en qualsevol règim polític legítim. Com deia el mateix cardenal “no és missió dels bisbes posar o treure governs” i creia que “els catòlics també han de tenir el seu lloc” en un estat republicà. Això és el que va portar a no signar la carta de suport a l’aixecament militar i alhora, des de l’exili, a buscar ajuda humanitària per als afectats per la guerra de tots els bàndols: “es va guiar sempre per principis evangèlics i humanitaris”.
Durant l’exili, els franquistes el van acusar de no denunciar l’assassinat de catòlics en la zona republicana, calumnia que Fuentes ha desmentit amb la documentació dels diversos informes que Vidal i Barraquer va fer arribar a la Santa Seu: “És una infàmia que cal denunciar”
Al seu compromís per la pau, s’hi suma “preocupació per la fòbia anticatalana dels militars revoltats i dels partits que hi van donar suport”. També ho va denunciar clarament i va voler fer veure al Vaticà que el respecte a la llengua “afecta la pastoral a Catalunya” i que “l’Església també d’atendre la realitat catalana”. Com deia Vidal i Barraquer, “l’Església, per ser catòlica, estima les llengües de tots els països”.
Els actes de l’Any Vidal i Barraquer encara s’allargaran a Cambrils fins a principis de 2019.
La #consellera @estercapella i el #director d’@afersreligiosos @joanalsinella participen a l’homenatge del @govern al cardenal Vidal i Barraquer amb el #president @QuimTorraiPla al #Palau de la Generalitat. pic.twitter.com/dNXprGpMCj
— Justícia (@justiciacat) 7 de novembre de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.