Vés al contingut
Catalunya Religió

Per saber-ne més

(Museu Episcopal de Vic) Des d'aquest dissabte ja es pot visitar al Museu Episcopal de Vic (MEV) l’exposició «Oliba episcopus», la mostra més important que s’ha realitzat fins ara sobre la figura d’Oliba de Cerdanya (971-1046). L’exposició s’ha inaugurat aquest dissabte i es podrà veure al fins al 10 de febrer. El bisbe i abat Oliba va ser un dels personatges més rellevants de la Catalunya Medieval «Oliba episcopus» contextualitza la figura del que va ser bisbe d’Osona i Abat de Ripoll i Cuixà tot reunint els testimonis materials i documentals més importants d’Oliba, procedents de col·leccions d’art de tot Europa.

Entre les obres que es poden veure a «Oliba episcopus» destaquen les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, i que juntament amb fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, són testimonis únics de l’art català i europeu de fa mil anys, i que es retroben en aquesta exposició per primer cop des del segle XI. L’exposició també permet visitar virtualment la desapareguda catedral romànica de Vic. Aquesta exposició s’ha dut a terme en el marc de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Obra Social “la Caixa” i forma part del projecte «Episcopus» del Bisbat de Vic.

El director del MEV, Josep Maria Riba ha destacat en la roda de premsa de presentació que s'ha fet aquest divendres la importància d’«Oliba episcopus» per visualitzar un «Oliba social» amb una figura que, a partir de la seva condició de bisbe, va ser un líder en molts altres àmbits. El Bisbe de Vic i president de la Junta de Govern del MEV, Romà Casanova, subratllava la importància d’Oliba i com el projecte «Episcopus» vol posar en valor la seva figura. El delegat del Departament de Cultura de la Generalitat, Lluís Serarols i la directora d’Àrea de Negoci de Caixabank a Osona, Imma Puig, han posat l’accent en com la suma de sinergies públic i privat permet treballar en el patrimoni, fet que s’han materialitzat en programes com «Romànic obert» o «Cellers Cooperatius». La regidora de Cultura i Museus de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura, ha destacat el treball cooperatiu amb altres agents de la ciutat com la Farinera. Centre d’Arts Visuals de Vic que ha realitzat la recreació virtual de com era la catedral de Vic en el període d’Oliba.

L’exposició vol actualitzar la visió sobre la figura d’Oliba, contextualitzar-la en l’època en què va viure i ressaltar alguns dels aspectes de la seva trajectòria com el seu origen comtal, la conversió que va fer a la vida monàstica i l’elecció abacial, la seva ordenació com a Bisbe d’Osona ara fa 1000 anys, el seu paper en la creació artística i la promoció cultural, el seu paper polític i social i com la seva actuació en temps convulsos l’ha convertit en un dels personatges més importants de la història de Catalunya. La figura d’Oliba es troba en situació privilegiada per fer entendre al visitant el món fascinant i canviant de l’Europa occidental a inicis del segle XI.

Els testimonis més importants de la vida d'Oliba

«Oliba episcopus» exhibeix els testimonis materials i documentals més importants de la vida d’Oliba conjuntament amb altres de coetanis, procedents de diferents col·leccions de Catalunya i d’Europa (Vic, Barcelona, Girona, Madrid, París, Hildesheim, Ciutat del Vaticà). Les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, juntament amb els fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, es reuneixen en aquesta exposició per primer cop des que van ser realitzades i es podran observar en detall gràcies a recursos tecnològics que permeten navegar per algunes de les seves pàgines. Les bíblies de Ripoll i de Roda han estat cedides per la Biblioteca Vaticana i la Biblioteca nacional de França, mentre que l’Arxiu Municipal de Banyoles ha cedit un foli de la Bíblia de Fluvià.

A l’exposició també es podrà veure en format de vídeo una reconstrucció virtual de la catedral romànica de Vic cap a mitjan segle XI. Després de més de dos anys de treball científic i gràcies a un acord entre el MEV i la Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, la investigació i l’escaneig 3D han permès reconstruir els dos edificis que tenia el conjunt catedralici d’Oliba: l’església principal de Sant Pere i l’església de Santa Maria «la Rodona», on es va adoptar la nova tècnica constructiva del «primer art romànic».

Altres joies que es podran veure en aquesta mostra són bons exemples del que podrie haver estat algunes creacions artístiques d’Oliba, documentades però no conservades. Entre aquestes destaquen els canelobres de Bernward, bisbe de Hildesheim (Alemanya) que, com Oliba, és conegut pel seu interès en la producció d’art litúrgic; també el primer sudari de Sant Lambert (Bèlgica) que és un espectacular teixit de l’Àsia central que servia per embolcallar relíquies, o el bàcul en forma de bastó, dit de Santa Austreberta (França), que és un dels únics bàculs que es conserven sencers del segle XI.

El comissari de l’exposició, Marc Sureda, conservador del MEV, destaca el fet que «Oliba episcopus» permetrà entendre «la dimensió europea» d’un personatge la importància del qual transcendeix el marc geogràfic de Catalunya. Sureda destaca el fet que la mostra es faci ara quan fa 1000 anys que Oliba va ser nomenat bisbe d’Osona perquè «moltes de les seves iniciatives, com els sínodes de Pau i Treva, no les hauria pogut desenvolupar simplement com a abat».

Un ampli catàleg

A més d’estar acompanyada d’un catàleg de més de 300 pàgines, l’exposició està complementada per ampli programa d’activitats. Entre aquestes destaquen el congrés «Oliba de Vic. Un bisbe de 1000 anys enrere» (8, 9 i 10 de novembre), organitzat conjuntament per l’Ateneu Sant Pacià, la UAB i el MEV; una jornada sobre el conjunt catedralici d’Oliba (febrer 2019) i diverses conferències. A més d’oferir visites guiades a l’exposició (cada diumenge a les 13 h), el MEV també ofereix una visita inèdita (cada dissabte a les 17 h) que començarà al museu i acabarà a la catedral on, de manera exclusiva, es podrà veure la sala romànica de la Canonja, edificada a mitjans del segle XI en el període d’Oliba i que ha estat la darrera descoberta arqueològica de la Catedral de Vic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.