(Glòria Barrete –CR) 4000 infants, joves i monitors es trobaran el cap de setmana del 14 i 15 d'abril a Vilafranca del Penedès per participar de VÈRTEX, la trobada general del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCEC) de la Fundació Pere Tarrés.
Una trobada única i multitudinària que comptarà per primer cop també amb la participació d'infants des de primer de primària i que posarà el punt i final a la commemoració del 60è aniversari de l'inici de les activitats de la Fundació Pere Tarrés junt amb la commemoració també de la 5a assemblea de Montserrat, la primera del MCECC català.
L'objectiu principal de la trobada és "reivindicar que l'esplai és com un tresor", explica Núria Martínez, vicepresidenta del MCECC. VÈRTEX és el nom de la trobada i vol simbolitzar "que és un punt de trobada, un punt d'arribada i un punt de sortida". Des del MCECC volen emfatitzar la idea que la celebració dels 60 anys és l'excusa per dir "a partir de l'endemà mateix la gent ha de continuar fent esplai per molts anys més".
L'esplai, actor de transformació social
El lema de la trobada és 'L'esplai multiplica', i durant el cap de setmana a través de diferents activitats es treballarà aquest ítem. Durant el dissabte hi haurà tres trobades paral·leles per franja d'edat tot i que l'arribada serà conjunta. Hi haurà la franja dels petits, dels mitjans i dels grans. Diumenge sí que serà un dia més conjunt i celebratiu, amb una activitat conjunta i el dinar.
Els petits treballaran la idea del jo, "del fet que anar a l'esplai no em deixa indiferent i em fa multiplicar el meu jo com a persona". Els mitjans treballaran la idea del grup i com multiplicar l'amistat i la relació amb els altres. Els grans treballaran per multiplicar l'entorn a nivell de societat, "remarcant la idea que el fet que en un barri o poble hi hagi un esplai també el multiplica, es crea una certa dinàmica i vida comunitària".
60 anys de les primeres colònies
La trobada es realitza a Vilafranca del Penedès , lloc emblemàtic per a la Fundació Pere Tarrés perquè és el lloc on es van organitzar les primeres colònies després de la Guerra Civil. La zona també es pionera en l’edificació de la primera casa de colònies de Catalunya, la Casa de Colònies Penyafort (Pontons). Les activitats d’estiu que es van organitzar a la casa de colònies van ser el germen d’alguns centres d’esplai de Vilafranca, com el Grup Esplai Parroquial (GEP). El GEP és un dels prop de 200 centres d’esplai federats al MCECC de la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran de Catalunya els centres del qual acullen més de 21.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària de més de 3.500 monitors i monitores voluntaris.
Però com mobilitzar durant un cap de setmana a 4000 persones? Núria Martínez explica que han hagut de crear una comissió específica de logística. "S'ha treballat molt amb l'Ajuntament de Vilafranca pel tema desplaçaments de gent i pel tema de dormir". Els més petits dormen en diferents escoles al centre de la ciutat, els mitjans en un pavelló firal molt gran, i els més grans estan en dues escoles on es plantaran tendes.
Un altre dels handicaps de la trobada que calia assumir era que els monitors que sovint ajuden en les trobades del MCECC aquest cop no estarien disponibles. "Els monitors han de ser amb els nens perquè aquesta vegada participen els més petits també". Des del Moviment van Hem fer una crida que ha obtingut com a resultat 250 persones voluntàries que "viuran la trobada per darrere, muntant, servint àpats, ajudant en els desplaçaments", una tasca imprescindible.
L'educació en el lleure, prou reconeguda?
Aprofitem la conversa amb la Núria per preguntar-li sobre el paper social dels esplais a casa nostra i la importància que tenen a nivell educatiu. Martínez reconeix que dins el món educatiu l'esplai "s'ha anat guanyant un rol si més no de coneixement". Afirma que potser hi ha actors que encara no li donen el valor educatiu que té però "sí que com a mínim saben que hi som".
Ara bé, Martínez explica que encara falta conèixer a fons la tasca educativa que té un esplai. "Sovint hi ha mestres o professors que fins que no porten els fills a l'esplai no diuen 'caram, realment hi ha un treball educatiu darrere que no m'imaginava'". Recorda que la gent sap que si un nen va a l'escola aprèn i en canvi a l'esplai es veu que el nen s'ho passa bé. "Els que no han conegut de prop la realitat d'un esplai o d'un agrupament no coneixen prou la tasca educativa que aporta un esplai als infants i de retruc a la societat".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.