CR La campanya de restauració de la campana de Granyena de Segarra busca recaptar 25.000 euros perquè 82 anys després la campaneria torni a sonar. Va ser l’any 1941 quan la campana de l’Església Parroquial va quedar esquerdada pel gel i des d’aquell moment va quedar en desús. Els veïns de Granyena conjuntament amb el bisbat de Solsona han impulsat aquesta campanya per traslladar l’instrument a Innsbruck, Àustria, on hi ha un taller especialitzat de reparacions.
A més a més, el projecte també busca la instal·lació d’un rellotge per recuperar les funcions que tenia la campana: els tocs en dies assenyalats i les hores. Durant aquestes vuit dècades ha estat una segona campana, que data de l’any 1777, la que ha sonat pel toc de difunts i de missa.
Per poder finançar el projecte s’estan impulsant diverses iniciatives, com una jornada de portes obertes per donar a conèixer la campana i el projecte de restauració. També s’ha proposat fer una degustació de vins al campanar i una ruta turística. A més d’això, es preveu que el bisbat de Solsona també contribueixi econòmicament.
Una campana històrica
El 16 de març de 1747 Francesc Martrus, campaner i fonedor de Lleida, va fondre el bronze d’aquesta campana per encàrrec del poble de Granyena. L’abril d’aquell mateix any es va col·locar al campanar de la Primitiva Església Parroquial i a l’octubre es va beneir.
Anys més tard, entre 1783 i 1804, amb la construcció de l’actual Església Parroquial, es va traslladar la campana al finestral nord-est del pis de campanes on recordava les hores i festejava els dies assenyalats als veïns del poble.
Va ser la nit de reis de l’any 1941, mentre es feia toc festiu que la campana es va esquerdar i fins al present no s’ha pogut gaudir més de la seva veu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.