Vedruna ofereix el seu llegat a tota la comunitat educativa de Catalunya

Començar una jornada d’una xarxa educativa amb un grup d’alumnes interpretant aquella cançó que ens defineix com un “malalt d’amor pel meu país” és tota una declaració d’intencions. Aquest dissabte l’escola Vedruna de Catalunya ha celebrat una jornada de debat al CCCB de Barcelona on ha posat sobre la taula el seu llegat i propòsits i els ha ofert a tota la comunitat educativa. 

Una iniciativa social amb la voluntat de transmetre als alumnes un llegat i un pòsit que ha forjat un país i una manera de ser. I malalts. Una paraula que en un altre sentit és molt significativa per Joaquima de Vedruna. Fa 200 anys va fundar una congregació que desplegava una tasca educativa pionera, amb una mirada femenina i d’acollida, però també centrada en l’atenció als malalts, que ella mai oblida. I l’amor, en aquest cas en majúscules. L’Amor de Déu que genera vida. Vedruna és una institució malalta d’amor pel seu país. 

Montserrat Espinalt va obrir la jornada que va aplegar uns 300 membres de les 39 escoles que formen la xarxa de la Fundació Vedruna Catalunya Educació. L’acte s’inclou en la celebració dels 200 anys de les Vedruna, que culminarà el 2026. Segons Espinalt, cal centrar-se en “ser capaços de cercar com ens fundaria avui santa Joaquima de Vedruna”. 

Les diverses ponències van repassar els dos elements del títol de la jornada: “Del pòsit al propòsit, aportació Vedruna a l’educació”. L’escriptor Lluís Calvo va alertar del perill de trencar la transmissió del llegat entre generacions i va recordar que fins i tot Torras i Bages deia que la Tradició no pot ser estàtica. La germana Mabel Burgell i Ramon Rial, de l’equip de formació de la Fundació, van recordar l’excepcionalitat de Santa Joaquima, com a dona emprenedora, amb una gran capacitat de crear xarxa. I com va ser pionera en concertar serveis amb l’administració, un model que avui continua tenint sentit. Burgell va sintetitzar el pòsit cristià que va deixar la fundadora. Joaquima Vedruna, mai parla del temor de Déu en una època d’una religiositat molt tancada, sinó que “sempre parla de l’Amor de Déu”. Un amor que “genera un estil de vida”.

Amb una perspectiva més de present i futur, la pedagoga Anna Jolonch, va defensar que “en el projecte educatiu Vedruna hi batega un projecte molt potent i necessari per al nostre país”. En el context actual va recordar com l’educació s’ha reconegut com un dels principals fronts per “construir la pau”. I, en el cas concret d’una escola cristiana, com “en un moment en el que hi ha sector cristians que volen replegar-se cap a dins, Vedruna fa una crida a anar cap enfora”. Va resumir-ho amb una cita del papa Francesc: “Perquè tenim escoles? La única cosa a fer en el camp de l’educació és l’esperança en una humanitat nova, en un altre món possible”.

Per la seva banda, Josep M. Esquirol, va parlar de l’escola com un espai on l’important és que hi ha persones: “Darrera del llindar d’una escola hi ha algú, això és el determinant i no les instal·lacions o els dispositius tecnològics: algú que sigui capaç de la trobada personal”. I perquè aquesta trobada sigui educativa cal passió perquè “només quan algú vibra per alguna cosa pot transmetre-la i pot dir: ‘Mireu! Això val la pena’. Educar és fer aquest senyal”. 

La jornada també va tenir una mirada a l’entorn més institucional. En una taula rodona, el director general de Centres Concertats del Departament d’Educació, Xavier Güell, va reconèixer les dificultats que té avui el sistema educatiu, però va afirmar “la voluntat clara i nítida d’aquest Govern del reconeixement de l’escola concertada”. La conselleria coneix els resultats de l’escola concertada i “ho feu bé”. També va explicar que és el moment de tornar a posar els mestres en el centre del sistema educatiu juntament amb els alumnes. “Necessitem recuperar la figura del mestre, del bon mestre i del mestre que és una autoritat” perquè avui “l’alumne reclama un autèntic mestre que li doni continguts”. 

La secretaria general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz, també va recordar tres dels motius que fan imprescindibles xarxes d’escoles com Vedruna en el servei públic d’educació de Catalunya. Perquè els poders públics sols no poden donar resposta als reptes del país: “No ens carreguem la iniciativa social”. Per garantir la pluralitat i que les famílies puguin triar. I perquè davant dels populismes, el consumisme, o l’individualisme, “l’escola cristiana ofereix un relat de sentit que en altres llocs no hi és; una ‘competència samaritana’ que centra la mirada en els altres”. Finalment, el president de la Societat Catalana de Pedagogia, Josep Serentill, també va defensar que els serveis públics necessiten la iniciativa social.

La Jornada es va tancar amb la presentació d'eixos que volen marcar la tasca educativa de la xarxa d’escoles Vedruna els propers anys. També es va per presentar la ruta de Joaquima Vedruna a Barcelona, la ciutat on va néixer i on va morir, malgrat que les Germanes Carmelites de la Caritat les va fundar a Vic el 1826. Pels qui ara segueixen el seu llegat 200 anys després, Meritxell Ruiz va recordar que “Santa Joaquima de Vedruna es va trobar un món bastant més complicat que el nostre” i si va fer tot el que va fer és perquè “el que tenia era un propòsit”.

[Tots els vídeos de la jornada, aquí]