Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) Aquest diumenge les Germanes Carmelites de Caritat Vedruna han iniciat el Capítol General a la casa mare de Vic. La reunió de representants de les comunitats Vedruna de tot el món se celebra cada sis anys. El Capítol s'ha obert amb una eucaristia presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova.

L'entra a la Sala Capitular s'ha fet de manera solemne, agrupant-se les participants de diversos països al voltant de la llum de quatre espelmes que representaven els quatre continents on tenen presència les Vedruna.

Després de la invocació a l'Esperit Sant, cantada en diferents llengües, la superiora general, María Inés García, ha fet una salutació inicial en la que va definir la realitat actual de la Congregació "com una gran comunitat intercultural". Una realitat que "ens desafia a pregar, conviure, treballar i decidir juntes" sabent que "les diferències que portem cadascuna, la diversitat del que som, no seran obstacle. Aquest temps de tants canvis, de moviments de població a nivell mundial, de la violència que generen les diferències a tants indrets, demana de nosaltres obrir el cor i la ment, posar a punt la sensibilitat per tal d’exercitar-nos en l’escolta, la comprensió i l’acollida. A fi de ser artesanes de pau i de reconciliació".

La superiora general va posar també l'accent en "com intentem resoldre les nostres necessitats i de quina manera donem continuïtat a la missió actualment, tant a països de pobresa com en els de més recursos; de com compartim els bens per tal que els menys afortunats tinguin l’indispensable. Ens plantejarem el nostre estil de vida per tal que vivint senzillament, d’altres puguin senzillament viure".

Descobrir primer per on ens porta l’Esperit

Fidelitat, amb renovació i innovació, i amb creativitat, va ser un altre dels eixos de presentació: "La innovació no serà tema només de les generacions joves, també els ancians poden ser profetes. Però estem d’acord que necessitem hereves, generacions més joves que juntament amb tota la família continuïn la història amb saba nova".

"L’esperança és clau en els moments que ens toca viure, de la història dels pobles, de l’Església i també de la Congregació"; una esperança fonamentada en Crist Ressuscitat, va remarcar la germana Inés García. Per això recordar que "No és tant l’Església la que envia sinó l’enviada per l’Esperit. Per això és important que la Vida Religiosa, més que programar la missió, intenti descobrir primer per on ens porta l’Esperit i seguir els seus senyals. La Vida Religiosa val la pena quan l’Esperit omple la casa, quan Jesús es reconegut en les germanes i germans, quan hi ha un clima de pobresa, d’oració i d’alegria".

La plenària del primer dia va estar dedicada a les qüestions organitzatives i la jornada va finalitzar amb una actuació de balls tradicionals.