(Laura Mor –CR/Tarragona) Començar un nou curs escolar no acostuma a tenir un tarannà gaire èpic per als docents. Llargues reunions de claustre se sumen al vertigen d'una renovada responsabilitat. Res més lluny de la celebració que va tenir lloc divendres al Palau de Congressos de Tarragona. Uns 1.600 mestres, professors i personal d'administració i serveis de les 36 escoles Vedruna de tot el país van celebrar públicament la creació d'una nova fundació educativa. Amb el lema 'Si anem junts és millor' van mostrar sobre l'escenari el carisma compartit i una vocació educativa en clau de servei.
Hereus d'una tradició pedagògica
La germana general de la Congregació, Maria Inés García, va fer un reconeixement públic a la tasca educativa de les Vedruna a casa nostra i va felicitar als equips que han fet possible la constitució de la nova Fundació Vedruna Catalunya Educació. També es va referir a la perplexitat viscuda després dels atemptats del 17 d'agost: “És necessari continuar en el compromís de forjar una societat oberta, acollidora i multicultural, lliure de prejudicis”. En aquesta línia va demanar als presents de transmetre al seu entorn “la convicció que la pau només és possible des de la convivència i l'encontre”.
La germana Montserrat Espinalt, com a presidenta del patronat, va posar l'èmfasi en el naixement de la nova Fundació Vedruna Catalunya Educació: “L'1 de setembre del 2017 esdevé una data simbòlica en la història de la nostra institució”. “El fet d'aplegar totes les escoles en una única fundació ens fa sentir hereus d'una mateixa tradició pedagògica” va afegir-hi.
Una tradició que neix amb Santa Joaquima de Vedruna quan va reunir les primeres noies al Mas Escorial l'any 1826. Des de llavors, “Vedruna ha sabut llegir els signes dels temps”, va dir Espinalt. I va encoratjar mestres i professors a “dur el projecte a la realitat” a fer-ho des d'una òptica molt concreta: “al servei de l'educació dels nois i noies del nostre país”.
“Sou un far per la política educativa de Catalunya”
En el seu primer acte oficial amb mestres i professors, la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, va assenyalar que “l'escola Vedruna encarna els valors del compromís social, la justícia i la fraternitat”. En concret, va definir els seus centres com a “escoles sensibles a la immigració” i n'ha agraït “la tasca ingent d'acolliment i d'integració social”. També s'hi va referir en termes d'innovació educativa. I va matisar així el tarannà de l'escola Vedruna: “La innovació vosaltres la feu allunyats de tota visió comercial”.
Ponsatí va valorar l'aportació d'aquesta institució al conjunt del sistema educatiu: “A Catalunya tenim una llarga tradició d'implicació de la societat civil en educació. És molt valuosa l'aportació que fan les institucions religioses, les fundacions, les cooperatives i altres entitats socials que han fundat i promouen escoles de molta qualitat arreu del país”. “El compromís, la professionalitat, la qualitat i l'esperit de servei em fan dir que sou un far per la política educativa de Catalunya”, va concloure la consellera.
“Una proposta de consciència col·lectiva”
Els darrers mesos les escoles Vedruna de Catalunya han treballat per a cada etapa educativa –infantil, primària i secundària– sis reptes diferents que han derivat en la definició d'un nou Projecte Educatiu. En l'acte celebrat al Palau de Congressos de Tarragona van presentar amb detall els sis eixos que l'estructuren: la persona, l’entorn, les actituds d’aprenentatge, les maneres d’aprendre, les competències del segle XXI i el moll de l’os del Projecte.
Uns continguts que es van anar desgranant amb la projecció de diversos vídeos de producció pròpia i amb fragments de pel·lícules seleccionades per a cada temàtica. De fons, van mostrar com la idea de xarxa és “una proposta de consciència col·lectiva”. I sobre l'escenari també van expressar el convenciment que “l'educació és l'eina més potent per canviar el món”.
“No sabeu la influència que teniu!”
La periodista i dinamitzadora cultural Elisabet Carnicé va coordinar un debat per analitzar aquests eixos. El docent Miquel Martínez hi va aportar la reflexió pedagògica i l'experiència del vincle personal amb la institució Vedruna, la van encarnar diverses personalitats del món de la cultura, l'empresa, la política i l'esport.
“Santa Joaquima podria haver estat una senyora pija, però com que va viatjar, va veure que hi havia moltes nenes que no tenien accés a l'educació”. Així va recordar la fundadora de la institució la il·lustradora Pilarín Bayés, que també en va destacar “un pensament molt feminista”. Des del món de l'esport, Santi Carda va destacar el treball en equip com a element clau de l'escola i el periodista Arcadi Alibés ho va relacionar amb la filosofia de l'esforç i la tenacitat.
“Les aules s'han d'assemblar al país”
L'actriu Mont Plans va explicar com manté un record viu i molt positiu del seu pas per l'escola Vedruna d'Artés: “No sabeu la influència que teniu!”, va exclamar. La secretària general d'Esquerra Republicana i diputada diputada Marta Rovira també va compartir com “l'entorn de l'escola és absolutament familiar”, en el seu cas, referint-se a l'Escorial de Vic. I va defensar que “les aules s'han d'assemblar al país, que és molt divers en cultures”. Una realitat molt present en aquest centre, del que la coordinadora general del PdeCat i diputada Marta Pascal, també en va ser alumna. Pascal va subratllar la necessitat de cooperar i de compartir la informació en un món que tendeix a ser competitiu.
A l'acte s'hi van fer presents l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, el jesuïta Enric Puig; l'alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros; el director de Jesuïtes Educació, Enric Masllorens i el director de relacions corporatives Josep Menéndez; el secretari general de les institucions educatives de l'Escola Pia de Catalunya, Toni Burgaya; el Director de la Xarxa d’Obres Educatives de La Salle, Jordi Jover; el delegat de pastoral de La Salle, Javi Núñez; i Jordi Civit en representació de Fedac, entre d'altres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.