De bon matí, autocars arribant des de tots els punts del país. "Hem sortit al un quart de vuit de Palamós i quasi arribem justes per culpa d'una retenció", ens expliquen des de Vedruna Palamós. Mestres, alumnes voluntaris i famílies buscant la seva porta d’accés. Membres de les 39 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació s'han aplegat aquest dissabte a Tarragona per celebrar l’acte central del bicentenari de la congregació. La cita, al Tarraco Arena, no era només commemorativa: ha servit també per presentar el nou Projecte Educatiu que guiarà la xarxa a partir del curs 2026-2027.
El llegat que “si el regues, dona fruit”
Després dels parlaments institucionals, la celebració ha pres un to més íntim i simbòlic. Dues germanes històriques de la congregació, Teresa Carrió i Roser Galceran, han aparegut a l’escenari per conduir un relat sobre el llegat Vedruna. “El llegat, si el regues, dona fruit”, han afirmat, en una metàfora que ha continuat durant tota la jornada.
Amb veu pausada, han convidat el públic a un exercici de memòria compartida: “Us convidem a tancar els ulls i a pensar en aquella germana Vedruna que us vingui al cap”. A la pantalla gegant, mentre elles parlaven, anaven desfilant els noms de les dues-centes germanes Vedruna a Catalunya. Un rere l’altre. Lentament. El simbolisme del traspàs, de l’herència rebuda i del fil que uneix generacions, s'ha convertit en un dels eixos emocionals de la jornada.
“Les escoles Vedruna sou casa”
“Les escoles Vedruna sou casa”, remarcava en el seu parlament Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. I, precisament, la casa ha estat el gran recurs visual i conceptual de tota la presentació del nou projecte educatiu.
Sobre l’escenari, peça a peça, es va construint simbòlicament una casa. Cada bloc del projecte correspon a una part de l’edifici, en una metàfora clara: per créixer cal tenir fonaments sòlids, estructura, espais habitables i, sobretot, persones.
El nou Projecte Educatiu Vedruna és fruit d’un llarg procés de reflexió compartida. Tota la comunitat educativa —mestres, personal d’administració i serveis, famílies i alumnat— ha participat en la seva elaboració a través de la formació institucional ‘Perfer’. L’objectiu ha estat actualitzar la proposta pedagògica a la llum dels reptes actuals, sense perdre l’arrel fundacional.
Sis eixos del nou projecte que han anat explicant-se amb frases, conceptes i actuacions musicals i teatrals. El primer, la identitat. "Sense fonaments no hi ha casa. L’escola es defineix com un espai on infants i joves poden créixer amb identitat pròpia, descobrir qui són i situar-se al món amb sentit de pertinença".
El segon, els aprenentatges, les parets mestres. "Les parets que sostenen la casa són els aprenentatges, construïts des de la comunitat educativa. El coneixement no es desvincula dels valors, i el procés d’ensenyar i aprendre es viu com una experiència compartida".
El tercer, el clima escolar: el carisma Vedruna. "La casa ha de ser habitable. El carisma Vedruna posa l’accent en l’acollida, en un espai on tothom és reconegut i acompanyat". El quart, les competències per a la vida. En diàleg amb assessores pedagògiques de la Fundació com Montserrat Jiménez i Coral Regí, s'ha subratllat que, en un context de transformació tecnològica accelerada, "les virtuts humanes són més necessàries que mai". S'ha defensat que educar en criteri, sentit crític i empatia serà clau, i també s'ha reivindicat la llengua: defensar el català és defensar “el patrimoni i la nostra ànima”, en referència a Mercè Rodoreda.
El cinquè eix, fer comunitat: arrelats a l’entorn. El poeta Josep Pedrals ha ofert una rapsòdia sobre el mot “Vedruna”, jugant amb els sons i les arrels del nom per evocar territori, compromís i xarxa. "L’escola es presenta com a espai connectat amb el seu entorn, compromès amb el bé comú".
I el sisè, la persona, la llibertat per ser. "Al centre de la casa, la persona. El projecte defensa que educar és ajudar a construir una identitat sòlida i lliure, amb capacitat de transformar el món amb sensibilitat i criteri".
Cultura, música i sentit de pertinença
La jornada ha comptat també amb la participació de la dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés, exalumna Vedruna, que ha aportat la seva mirada artística i emotiva sobre el llegat de l’escola. La música ha acompanyat tota la celebració amb actuacions de Magalí Sare, Suu, Blaumut i el mateix Josep Pedrals, en un format que combinava recital i intervencions poètiques.
Després del dinar a peu dret, amb el recinte convertit en una gran trobada informal de comunitat educativa, ha arribat un dels moments culminants: l’estrena multitudinària de la cantata del bicentenari. Quasi dos mil alumnes Vedruna han omplert l’escenari i la graderia amb una interpretació coral de la cantata creada especialment pel bicentenari.
