D'on ve la tradició de “l'ou com balla” per Corpus?

Josep Gordi –CR La festa del Corpus o “Corpus Christi” és una festa de l’Església catòlica que venera el sagrament de l’eucaristia i la presència del cos de Crist en la consagració. La va instituir el papa Urbà IV el 1262. En aquell moment encara es mantenien ritus pagans, sobretot els relacionats amb l’arribada de la primavera, el triomf de la vida i l’esclat de la fertilitat després del llarg hivern. Ara, coneixem el Corpus pel famós "ou com balla", les processons o les flors. Però, quins simbolismes amaguen totes aquestes tradicions?

El Corpus és una festa mòbil dins del calendari litúrgic. Se celebra 60 dies després del Diumenge de Resurrecció i aquest 2023 es commemora aquest diumenge, 11 de juny. Al voltant de la festa, s'organitzen manifestacions diverses. Unes de les més antigues són les processons, documentades des del segle XIV a Girona i Barcelona. La processó de Corpus és una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament per les principals places i carrers del poble o ciutat. Com en tota activitat pública hi participaven totes les autoritats o forces vives de la localitat.

Des del mateix segle XIV quedà documentada l’aparició -entremig d’aquestes processons- d’escenificacions de passatges de les Sagrades Escriptures; se les conegueren amb el nom “entremesos”. Amb el pas dels anys aquests actes teatrals van anar perdent valor catequètic i guanyaren força festiva. Per a alguns estudiosos del folklore, és aquí on hi ha l’antecedent de les cercaviles de les festes majors.

També del caràcter festiu que prenen aquests actes de carrer nasqué la Patum de Berga, on tots els entremesos i bullícies del Corpus es convertiren en comparses festives que es desplegaven per tots els racons de la vila. El nom primigeni de la Patum era el de "bulla" o "bullícia" del Santíssim Sagrament.

Hi ha altres manifestacions festives lligades al Corpus. De les més conegudes podem esmentar “l’ou com balla” i les catifes de flors arreu del país. L’ou com balla és un ou buit que balla damunt d’un brollador d’aigua que, a la seva base, està guarnit de plantes i flors. El del claustre de la Catedral de Barcelona resta documentat des del 1440.

Un dels simbolismes d’aquesta activitat és el paral·lelisme que s’estableix entre l’ou, elevat pel raig d’aigua, i l’elevació de l’eucaristia davant l’altar en el moment de la consagració. Una altra interpretació és relacionar l’ou amb la fertilitat, la plenitud i la presència de flors que evoquen la fecunditat, la bellesa o l’espiritualitat.

Pel que fa a les enramades o catifes de flors, actualment perviuen encara en municipis diversos. Destaquem les d’Arbúcies, la Garriga o Sitges i tants d’altres. Originalment, eren un ornament efímer ubicat als carrers per on havia de passar la processó de Corpus. La primera enramada documentada és la d’Arbúcies, és del 1589.

El nom "enramada" fa referència al fet d’ornamentar els carrers amb brancatges d’arbres propers, podien provenir de verns, freixes o avellaners. Més endavant, van incorporar-s’hi les flors i altres materials. Les flors de bon antic simbolitzen, en el seu conjunt, la bellesa i la naturalesa efímera de l’existència. Històricament, s’han associat a rituals diversos ja des de l’antiguitat grecoromana sabem que els morts i les tombes es cobrien de flors. També a les noces, les flors són l’expressió de la fertilitat, virginitat i puresa i representen la sacralitat de la unió dels esposos. En alguns indrets catòlics el ram nupcial es deixa als peus d’una estàtua de la Verge Maria.

Les festes al voltant de Corpus se situen sempre a finals de maig o a principis de juny. Per tant, coincideixen amb la celebració de les festes primaverals, com la de “l’Arbre de Maig” amb la qual es vol festejar el retorn de la força vegetal i alhora demanar fertilitat enfront de les futures collites. No és gens estrany, doncs, que totes les manifestacions de Corpus restin envoltades de flors i altres elements vegetals. És el seu moment, el seu bell temps.