D’on ve la pedra de la Sagrada Família?

(Sagrada Família) Com la majoria d’edificis històrics de Barcelona, la Basílica de la Sagrada Família es va concebre amb la idea de construir-la majoritàriament amb la pedra més idònia, tenint en compte tant la proximitat com la duresa i la resistència a la degradació ambiental, és a dir, la seva durabilitat. Tots aquests requisits es complien en l’anomenada pedra de Montjuïc, ja que els afloraments que n’han permès l’explotació des de fa més de dos mil anys se situen únicament a la muntanya de Montjuïc.

Una roca sedimentària unica al nostre país

La pedra de Montjuïc és una pedra sorrenca. A Catalunya en tenim moltes, de pedres sorrenques que es comercialitzen, però la de Montjuïc és única en tractar-se d’una sorrenca silícica. Això implica que la majoria dels grans que la componen ―com a roca sedimentària que és― són de quars, que és de composició silícica, com també ho és el ciment que els uneix. Aquesta característica li confereix una durabilitat molt superior a la de les pedres sorrenques de la resta de Catalunya, que no presenten aquesta proporció de sílex ni en els grans de quars ni en el ciment, que sol ser majoritàriament de naturalesa calcítica.

Alhora, una altra característica de la pedra de Montjuïc també molt important és la variabilitat cromàtica. Així, trobem pedres amb tons que van des dels blanquinosos als grisosos, passant pels vermellosos, els rosats, els beixos i, fins i tot, els blavosos.

Malauradament, però, amb el tancament de les darreres pedreres de Montjuïc, al voltant dels anys setanta del segle passat, la continuïtat de la construcció de la Basílica amb aquesta pedra s’ha vist limitada a l’aprofitament dels enderrocs d’altres construccions i a petits estocs acumulats per diverses empreses o institucions per a possibles restauracions arquitectòniques.

A la recerca d'una pedra semblant

És des d’aquest moment, doncs, que es comencen a utilitzar altres pedres com a substitutes de la de Montjuïc per a les diverses fases de construcció de la Basílica. Això ha comportat una recerca constant de noves pedres que aconsegueixin reproduir al màxim les característiques de color, textura, capacitat de ser treballada i composició química i mineralògica que té la pedra de Montjuïc, així com les seves propietats mecàniques i durabilitat.

A més d’aquestes característiques, les noves pedres també han de complir amb els requeriments de subministrament de les pedreres, ja que, amb els elevats volums de pedra necessaris per a la construcció de la Basílica, de res serveix trobar-ne alguna que sigui pràcticament igual a la de Montjuïc si no en pot sortir prou volum per abastir les nostres necessitats. Aquest ha estat un dels colls d’ampolla que sovint ens ha afectat més, i una de les solucions ha estat incorporar, en el ventall de pedres, diferents granits torrats de gra fi, ja que estèticament i química són molt semblants a la pedra de Montjuïc, encara que no ho siguin des del punt de vista genètic.

La recerca, feta a Catalunya, Espanya, Europa i a la resta del món, ha donat els seus fruits i ara com ara les diferents pedres utilitzades com a substitutes de la de Montjuïc són les següents:

Pedra de Fraguas: procedent de Galícia. Es tracta d’un granit torrat de gra fi que actualment ja no utilitzem, ja que se’n van tancar les pedreres. Pedra de Moray o Clashach: ve d’Escòcia. És una pedra sorrenca de gra fi i de colors que van de marronosos a rosats. Actualment, l’usem de manera restringida a causa del baix potencial de la pedrera. Arcosa de Blavozy: ens arriba de França. És una pedra sorrenca de gra fi a microconglomerat i de color gris. Li passa com a la de Moray, que ara com ara l’emprem molt poc perquè no hi ha massa reserves a la pedrera. Pedra de Brinscall o Beix Anglès: ve d’Anglaterra. És una pedra sorrenca de gra fi a gruixut i de color beix. Pedra de Vargas: aquesta ens arriba de Cantàbria. Es tracta d’una pedra sorrenca de gra fi i de colors que van des de blanquinosos fins a cremes. Silvestre moreno: procedent de Galícia. És un granit torrat de gra fi.Silvestre fino: també ve de Galícia. És, com l’anterior, un granit torrat de gra fi. Aquests últims quatre tipus de pedra són les que actualment estem fent servir més.

Aquesta recerca constant de noves pedres segueix sent activa avui dia, perquè l’elevat ritme constructiu actual marca unes exigències, tant en els volums de subministrament de la pedra com en la seva qualitat. D’aquesta manera, es fa necessari l’augment de proveïdors per complir aquestes expectatives i evitar situacions de risc per les possibles fallides d’alguna de les pedres, sigui per esgotaments de la pedrera, per disminució de la qualitat, per fallida de l’empresa, etc.