Vattamattam: “La quarentena no és un temps de vacances, sinó de missió profètica”

(Claretians) El superior general dels missioners claretians, Mathew Vattamattam, ha adreçat una carta a tota la congregació demanant que la quarentena sigui per als missioners “un temps per a complir la nostra missió profètica destriant respostes 'urgents, oportunes i eficaces' en cada situació”. És la quarta setmana de confinament del govern a Roma per la pandèmia de COVID-19. I també és aquest el quart missatge que publica des que va començar la crisi sanitària. Aquesta vegada, a les portes de l’inici de Setmana Santa, demana “viure l’actual realitat de la pandèmia mundial a la llum de la resurrecció”.

Vattamattam alerta que el confinament no es pot confondre amb unes vacances per als missioners. En el text els anima a seguir practicant solucions creatives per mantenir una “connexió espiritual més profunda” i també demana ser sensibles amb les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat i “participar de qualsevol manera possible per alleujar la seva difícil situació”. Recuperant la intenció que fa una setmana feia servir el papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà aquest dijous Vattamattam assegura que “el Senyor està amb nosaltres enmig de la tempesta” i defensa que en aquest context de dificultat “l’esperança animada per l’amor al proïsme i sostinguda per la fe en el Senyor de la vida ens impulsa a seguir endavant”.

Podeu llegir el missatge a continuació:

Estimats:

La majoria dels nostres germans estan en situació de “quarantena” en la majoria dels països, col·laborant amb les autoritats civils per evitar la propagació del COVID-19. L’extensió de la infecció ha arribat a 200 països i territoris. El nombre dels recuperats està augmentant i la pràctica de distanciament físic, el rentat de mans i altres mitjans proposats estan donant lentament resultats positius. Tot i que encara estem desconcertats per aquest esdeveniment mundial sense precedents històrics, l’afrontem amb fortalesa cristiana i ens unim a totes les persones de bona voluntat que comparteixen el millor de nosaltres per lluitar contra el virus pandèmic. El Senyor està amb nosaltres enmig de la tempesta. L’esperança animada per l’amor al proïsme i sostinguda per la fe en el Senyor de la vida ens impulsa a seguir endavant, malgrat les provocacions, les notícies falses, les profecies de perdició i les teories de conspiració que abunden en les aigües turbulentes dels mitjans de comunicació. Ens mantenim ancorats en l’Evangeli de l’amor.

Recordem el que ens ensenyen les nostres Constitucions: “Compartint les esperances i les alegries, les tristeses i les angoixes dels homes, principalment dels pobres, pretenem oferir una estreta col·laboració a tots els qui busquen la transformació del món segons el designi de Déu” (CC 46).

M’alegra saber que els missioners claretians, en la majoria dels llocs, ens hem pres seriosament aquesta amenaça de virus i estem responent a ella de forma creativa i responsable. Després de les persones infectades, les persones més afectades són les que estant vivint en una situació de “precarietat” en l’actual quarantena. Són els pobres els qui sempre reben quan les coses s’escapen al control. Seria una terrible irresponsabilitat per part dels éssers humans si la fam matés més persones que el virus en molts països en quarantena. Hem de ser sensibles a la situació dels nostres germans i germanes que ens envolten, que estan afectats de diverses maneres, i participar de qualsevol manera possible per alleujar la seva difícil situació.

La quarantena del COVID-19 no és un temps de “vacances” per a nosaltres missioners. És un temps per a complir la nostra missió profètica destriant respostes “urgents, oportunes i eficaces” en cada situació. Aquest any, les estacions del viacrucis estan als hospitals, a les habitacions dels malalts, en els llocs de quarantena i en els refugis dels pobres. Vet aquí algunes formes en què podem ser un Simeó portant la fusta de la creu al costat de Jesús.

1. Quan sigui necessari, les nostres institucions han d’estar obertes per respondre a la situació d’emergència de la pandèmia. En alguns llocs hem ofert les instal·lacions dels nostres edificis per respondre a les necessitats d’emergència, arribant a una entesa adequat amb les autoritats civils.
2. En molts llocs els nostres germans han començat a organitzar la distribució d’aliments o altres ajudes per a les persones afectades per la quarantena, unint les seves mans amb les d’altres en una missió compartida.
3. Sempre que sigui apropiat hem d’unir les nostres mans amb les d’altres per oferir el suport necessari de cara a aquells serveis humanitaris, o altres ajudes necessàries, com a voluntaris o col·laboradors i, per descomptat, prenent les degudes mesures de seguretat de manera responsable.
4. Dedicar un rosari comunitari o 30 minuts d’adoració diària a les comunitats, i com a compromís congregacional de portar a la humanitat que pateix davant el Senyor en l’oració. A través d’aquest gest ens unim a tota l’Església, que camina cap a la llum de el Senyor Ressuscitat, per implorar l’alliberament de la pandèmia.

És meravellós que s’estiguin prenent moltes iniciatives en tots els nostres organismes Majors compensant el “distanciament físic” amb una “connexió espiritual” més profunda fent ús d’internet i dels mitjans socials. Em sento orgullós que els nostres germans donin passos innovadors per continuar realitzant la pastoral educativa en línia, els serveis litúrgics a través de streaming, i els programes catequètics i bíblics a través de zoom, go-to-meet, google hangout, o oferint cursos professionals online. Trobar una mica de temps personal per arribar a persones properes o llunyanes que poden estar soles o necessitades d’una paraula de consol, més enllà del cercle d’amics i familiars, és una forma tangible de teixir la nostra fraternitat humana en el nostre món. Certament, només quan aprenguem l’art d’arribar al més profund del nostre ésser, a la font de l’amor perdurable de Déu i en el silenci dels nostres cors, podrem realment arribar als altres amb el do de l’amor en les seves diverses manifestacions. La quarantena és un moment per aprofundir en aquesta dimensió mística de la nostra vida missionera.

El nostre germà Mons. Javier Travieso està millorant dia a dia. Vaig rebre la notícia que un dels nostres missioners claretians de Valladolid (Espanya), i alguns familiars de missioners claretians estan afectats pel COVID-19. Els mantenim en les nostres oracions. Dono gràcies al Senyor per mantenir als nostres germans sans per servir els altres. A Roma vivim la quarta setmana de quarantena amb serenitat.

La ja ben propera Setmana Santa ens convida a contemplar el misteri de la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor com el misteri de la nostra Salvació que ens permet viure l’actual realitat de la pandèmia mundial a la llum de la resurrecció. En el silenci de la quarantena, procurem no oblidar el murmuri del Senyor en els nostres cors: “No tinguis por, jo sóc amb tu” (Is 41, 10).

Fraternalment,

P. Mathew Vattamattam, CMF

superior General