Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) El Vaticà ha publicat un document per ajudar a acompanyar persones amb dificultats psicològiques arran de la pandèmia. L’ha presentat aquest dimecres el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral. El text assenyala quins són els col·lectius especialment vulnerables en l’àmbit de la salut mental i descriu l’experiència de l’angoixa, la desesperació i el pensament del suïcidi. I fa una crida a la comunitat eclesial a acollir, cuidar i sanar aquestes realitats, des dels principis de responsabilitat social i solidaritat.

La salut mental és un capítol destacat del missatge que aquest any han difós amb motiu de la Jornada Mundial de la Salut. Enguany porta per títol ‘Construint un món més just i saludable per a tothom’. El Dicasteri insisteix en què cal aplicar criteris d’equitat i de justícia a l’accés a la sanitat i recorda que les comunitats més vulnerables han estat més exposades a la pandèmia.

Una mirada integral de la salut

El prefecte del dicasteri, el cardenal Peter Turkson, signa el missatge en què demana “repensar el concepte de salut com a salut integral”. Assegura que el coronavirus ha marcat “un abans i un després” i demana “situar els valors de germanor, justícia, equitat, solidaritat, inclusió al centre de les nostres accions”.

Denuncia les “desigualtats inacceptables que neguen la salut a una gran part de la població de les ‘perifèries del món’”. Tal com ja van fer amb un comunicat a l’ONU a raó del repartiment desigual de vacunes, ara insisteixen que cal “una distribució equitativa de les instal·lacions sanitàries i dels recursos econòmics” a partir dels “principis de solidaritat i subsidiarietat”.

Turkson aposta per una mirada integral de la salut “que tingui en compte les dimensions física, psicològica, intel·lectual, social, cultural i espiritual de la persona”. I, alhora, diu que “assegurar-se que tothom rep l’assistència sanitària necessària és un acte de justícia”.

 

Podeu llegir el Missatge de la Jornada Mundial de la Salut 2021 en català a continuació:

‘Construint un món més just i saludable per a tothom’

El Dia Mundial de la Salut se celebra cada any el 7 d’abril, establert per la primera Assemblea de la Salut el 1948, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre un tema específic de salut i posar en relleu qüestions de gran urgència i prioritat en el món de la salut. El tema d’aquest any posa de manifest la urgència de treballar per eliminar les desigualtats en l’accés a la salut, per “construir un món més just i saludable per a tothom”.

L’any 2020 serà recordat com un any de separació d’aigües, amb un abans i un després. La pandèmia ha afectat profundament les nostres vides i la nostra societat; ha agreujat antics problemes socials, especialment les desigualtats, com les dels de l’accés a les cures. L’impacte de la pandèmia ha estat més fort a les comunitats més vulnerables, més exposades a la malaltia, amb menys possibilitats d’accedir a serveis sanitaris de qualitat.

Vivim una crisi, però, com recorda el papa Francesc, d’una crisi no sortim igual, o en sortim millor o en sortim pitjor. Aquí teniu la invitació d’aquest Dia Mundial de la Salut, “Construir un món més just i saludable per a tothom”. Aquest any difícil també ens ha recordat la importància de la solidaritat humana i la consciència que ningú no es salva sol. En aquest sentit, el Papa ens convida a animar i a situar els valors de germanor, justícia, equitat, solidaritat, inclusió al centre de les nostres accions per no deixar que els nacionalismes tancats o les lleis de mercat ens impedeixin viure com una veritable família humana. [1]

La salut pertany al valor de la justícia

La pandèmia ha agreujat la gran bretxa entre els països més avantatjats respecte els que tenen menys avantatges en l’accés a l’atenció i als tractaments sanitaris, un fet lamentable que persisteix malgrat que la situació ha estat denunciada en diverses ocasions per diverses institucions; disparitats i desigualtats inacceptables que neguen la salut a una gran part de la població de les “perifèries del món”. A la humanitat li costa reconèixer que “el dret fonamental a la protecció de la salut pertany al valor de la justícia, segons el qual no hi ha distincions entre pobles i nacions, tenint en compte les seves situacions objectives de vida i desenvolupament, a la recerca del bé comú, que és alhora el bé de tots i de cadascú, del qual se n’ha d’encarregar, sobretot, la comunitat civil” [2]. És desitjable que “l’harmonització del dret a la protecció de la salut i del dret a la justícia s’asseguri mitjançant una distribució equitativa de les instal·lacions sanitàries i dels recursos econòmics, d’acord amb els principis de solidaritat i subsidiarietat” [3]. Sobre aquests dos principis es poden construir sistemes de salut més equitatius i més justos. Però, per fer-ho, primer hem de repensar el concepte de salut, com a salut integral.

Per a una salut integral

Per a un món més just i saludable és necessari adquirir una visió diferent de la salut i la cura de les persones que tingui en compte les dimensions física, psicològica, intel·lectual, social, cultural i espiritual de la persona. L’adquisició d’aquesta mirada integral ens permet entendre que assegurar-se que tothom rep l’assistència sanitària necessària és un acte de justícia, és a dir, donar a la persona allò a que té dret. Qui es preocupa pels malalts i els sofrents ha de tenir aquesta visió general, inspirada contínuament en una visió holística de l’atenció: els treballadors sanitaris i pastorals per unanimitat per a la salut integral dels seus pacients.

Estenem la nostra estima i agraïment als cuidadors que, malgrat les moltes mancances i deficiències dels sistemes de salut, no han renunciat i han lluitat per la salut dels seus pacients; han estat fidels a la seva pròpia vocació que troba la seva font en la compassió. “La compassió també és una manera privilegiada de construir justícia, ja que, posant-nos en la situació de l’altre, no només ens permet afrontar la seva fatiga, dificultats i pors, sinó també descobrir-los, dins de la fragilitat que caracteritza tot ésser humà ser, preciositat i valor únic, en una sola paraula: dignitat. Perquè la dignitat humana és el fonament de la justícia, mentre que el descobriment del valor inestimable de cada home és la força que ens impulsa a superar les disparitats amb entusiasme i abnegació” [4].

Per un món més sa

En l’experiència actual de la pandèmia, descobrim que som germans, tots en el mateix vaixell, responsables els uns dels altres, que el nostre benestar també depèn del comportament responsable de tots [5]. La humanitat redescobreix el sentit de la interdependència mútua: una llar comuna, una cura comuna de la creació i de les persones que l’habiten. En la veritable fraternitat, l’individualisme i l’egoisme poden ser derrotats per la reafirmació que només la recerca del bé de tots pot conduir al meu bé. La pandèmia, en particular, ens ha ensenyat que la salut és un bé comú, de manera que, protegint la pròpia salut, es protegeix la salut de l’altre i de tota la comunitat.

Un tema que mereix una atenció especial és la salut mental severament provada en aquesta època de pandèmia. En aquest sentit, el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral ha preparat un document, disponible al seu lloc web [6], titulat: ‘Acompanyar de persones en dificultats psicològiques en el context de la pandèmia COVID-19. Membres d’un sol cos, estimats per un sol amor’. El document ofereix alguns elements de reflexió per a les persones properes a les persones afectades per la pandèmia i per a tots aquells que estan cridats a acompanyar-los, tant a les famílies com als centres sanitaris.

És urgent tenir cura dels que han tingut cura de nosaltres. Els governs i els responsables de les polítiques econòmiques i sanitàries tenen la responsabilitat de garantir millors condicions de treball per als treballadors de la salut. Això requereix inversions econòmiques mesurades, prudents i ètiques, destinades a acompanyar el desenvolupament del potencial humà; així mateix, apunta la formació dels treballadors sanitaris en salut integral com a actiu de les persones i de la comunitat; això requereix la promoció de la prevenció, el tractament i la pedagogia per a l’educació integral de la salut.

També s’hauria de prestar una major atenció a les institucions sanitàries, en particular a aquelles que no reben el suport econòmic de l’Estat, com les de l’Església i les comunitats de fe, que en diversos racons de la terra, sovint remots, són l’únic mitjà per a garantir l’accés a l’atenció sanitària.

Les desigualtats en salut són injustes, però també es poden prevenir amb estratègies que tinguin com a objectiu garantir un accés igualitari a l’atenció sanitària, especialment per als grups més vulnerables i marginats. Una major equitat en la protecció de la salut al món només es pot aconseguir mitjançant un renovat compromís moral dels països amb més recursos per als més necessitats. És desitjable que es garanteixi una cobertura sanitària universal a totes les persones i a totes les comunitats. És un objectiu urgent que s’ha d’assolir per construir un món més just i saludable, un món millor, un món de pau que somiem i creiem que encara és possible [7].

 

El cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson
Prefecte del Dicasteri al Servei del Desenvolupament Humà Integral, en ocasió de la Jornada Mundial de la Salut 2021

_____________________

[1] Francesc, Missatge Urbi et Orbi – Nadal 2020, 25 desembre 2020.
[2] Nuova Carta degli Operatori Sanitari, n. 141
[3] Francesc, Missatge als participants de la XXXII Conferència Internacional sobre el tema: Affrontare le disparità globali in materia di salute, 18 novembre 2017.
[4] Francesc, Missatge als participants de la XXXII Conferència Internacional sobre el tema: Affrontare le disparità globali in materia di salute, 18 novembre 2017
[5] Cf. Francesco, Lett. enc., Fratelli Tutti, n. 32
[6] Cf. https://www.humandevelopment.va/it/news/2021/accompagnare-le-persone-in-...
[7] Cf. Ritorniamo a sognare. La strada verso un futuro migliore (Piemme, dicembre 2020) e Dio e il mondo che verrà (Piemme-LEV, marzo 2021), llibre-entrevista del Papa Francesc