(CR) Quan la vedruna Maria Dolors Bosch dóna el seu testimoni sobre el Concili, es nota la vocació educativa de les germanes d'aquesta congregació fundada per Sant Joaquima Vedruna. Bosch explica en l'espai de Memòria del Vaticà II el que va suposar la recepció del Vaticà per la seva generació. Parla d'un primer moment molt vivencial, que la gent se sentia com una caixa de ressonància, en el que arribàvem els gestos i les novetats però en el que no hi havia ni melodia ni consciència. Després, en el postconcili, es van posar les cordes, on hi havia les que es tensaven, les que estaven fluixes i també les que donaven el to. Però el desllorigador és "la mà que toca aquestes cordes, l'Esperit Sant, que amb melodies que no podem sospitar dóna la nota quan convé".
Aquesta vedruna que ara viu a Tarragona explica també com va assumir ràpidament el Vaticà II seva congregació. Concretament com en el Capítol General de les Vedruna de 1969 "els documents són un plagi del Concili" i com es van deixar "enrere les estructures calcades al que s'havia fet sempre". El que té molt clar és que avui "no hi ha marxa enrere perquè l'Esperit ho porta i va endavant". Per Maria Dolors Bosch, "el món canvia i l'Església necessita adequar-se al món canviant".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.