Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Faulí –CR) Quan s’inicia una obra d’art mai no se sap com acabarà. Si això és vàlid per a les obres de tots els bons artistes, era diàfanament cert en la de Domènec Fita. El seu treball creatiu de contínua evolució creixia i agafava forma en les seves llibretes, amb una perseverant i dura tasca de rigorosa i sincera recerca de la forma essencial des de la seva gènesi fins a la seva contemplació en el lloc definitiu. En paraules seves: “Reduir les formes a una simplificació no és perdre; és guanyar en síntesi i en noves expressions de valor espiritual”. I així, els trets que es mantenen en l’obra després del seu itinerari són els fonamentals per a la seva expressivitat, per comunicar la vida que contenen i l’esperit que emanen.

Era un artista integral, en tots el moments del dia, en tots els camps (pintura, escultura, elegants vitralls, ceràmica, etc), expressió artística abstracta o més realista, materials  i formes. Amb senzillesa donava forma als sentiments i creences profunds, per compartir-los.

La seva generositat el portava a rebre tothom amb calidesa a l’estudi de Montjuïc de la seva Girona estimada, acompanyat de l’Àngela. Tot hi respirava art i les seves converses eren sempre amicals i alliçonadores, només sabia greu de poder estar robant temps a la seva activitat creativa. Allà, conjuntament amb els pares claretians, vam gestar com situar i visitar el bellíssim sepulcre de marqueteria que creà per al pare Claret a Vic. El seu gust afinat aportava sempre els criteris estètics més ajustats a cada cas, que expressava amb senzillesa després que els seus ulls ja els haguessin anunciat.

A la Sagrada Família li agraïm que amb la seva obra hagi enriquit el Temple i ens alegrem de tenir unes belles creacions ben diverses, complexes i ben executades: les imatges dels sants Pere Nolasc i Antoni Maria Claret situats a les façanes, les quatre imatges del tetramorf de les columnes dels evangelistes al centre del creuer i el paviment de pòrfir de l’entrada per la Façana de la Passió, que expressa l’alegria i l’entusiasme que acompanyen l’entrada de Jesús a Jerusalem. La seva recerca i experimentació el portà a usar solucions tècniques noves amb bons resultats, com el vidre acolorit esmicolat al damunt del metracrilat el·lipsoidal de les representacions del tetramorf.

Recordo com en les visites al Temple descobria lúcidament les qualitats i les intencions de les formes arquitectòniques del projecte de Gaudí, i me les feia veure.

Continuarem trobant en els paisatges del seu i nostre país belles i inconfusibles imatges fruit de la seva austera i prolífica creativitat i ens la faran present, com els majestuosos Sant Benet del monestir de Montserrat, l’abat Oliba de Vic i molts d’altres. I sempre conservarem a la memòries els pregons sentiments espirituals i religiosos que provoquen la bellesa i l’austeritat del Crist jacent de la Catedral de Girona, del crucifix d’Albons, del crucifix i la Maradedéu dels Carmelites de Terrassa,  del Sant Andreu, i tants d’altres.

Fita, bon amic i savi mestre, gràcies per tot!

Jordi Faulí és arquitecte director de la Basílica de la Sagrada Família