Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Ignasi Escudero –CR) La sala d’actes de Cristianisme i Justícia ha fet un “ple covid” –un terç de l’aforament– per donar la benvinguda a la nova edició dels Dilluns dels Drets Humans en un format presencial reduït i amb emissió en línia en directe. El silenci interessat del públic ha evidenciat que la nova normalitat conserva moltes inquietuds de l’antiga.

La metgessa del Centre d’Atenció Primària (CAP) del Bon Pastor (Barcelona) Nani Vall-llossera i el responsable de la sala de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, Felipe García, han conjugat la realitat prèvia a la pandèmia i l’actual, fent la lectura d’un sistema sanitari que porta “aguantant més de deu anys de retallades” i que ha hagut de “sobreviure a la pandèmia amb tot el personal dels hospitals treballant de 7 del matí a 10 de la nit, de dilluns a diumenge” en els moments més durs.

Pels metges, “hem pogut fer front a la Covid-19” amb moments de molta tensió –a dia d’avui més de 13.400 persones han perdut la vida a causa d’aquest virus a Catalunya– “però no hem pogut garantir el dret a la salut”. “Sense recursos, especialment en l’atenció primària i salut pública”, afegeix Vall-llossera, “no ens en sortirem”.

La sanitat de proximitat

“Els metges de la primària hem hagut de lluitar perquè no ens tanquin els CAP” ha reivindicat Vall-llossera. Per la metgessa, l’atenció primària, a peu de barri, té un coneixement de les persones i les seves circumstàncies que permet donar una “resposta integral” i l’ambulatori és, per a moltes persones, un espai de referència al qual acudir en cas de necessitat. “Ens vam trobar que si tancàvem els CAP molta gent es quedaria desatesa” ha afirmat, ja que la por a anar als hospitals ha estat “molt gran, no volien anar-hi a emmalaltir”.

Segons estudis científics -ha dit la metgessa del Bon Pastor- la relació entre un metge o infermera i el seu pacient, en un tracte continuat i de confiança professional, salva la vida a les persones. Aquest fet s’anomena “longitudinalitat” i en la majoria de barris de classe treballadora, on la població no té cobertura mèdica privada, és un servei públic que “s’ha de garantir”.

Vall-llossera, que abans de la pandèmia ja denunciava com les retallades en el sistema d’atenció primària han afectat a la població més vulnerable, ha assenyalat que “quan els hospitals arriben al punt de saturació, la primària ja hi ha arribat fa temps”.

Els hospitals a l’ull de l’huracà

Els hospitals “han hagut de fer un esforç titànic per poder tirar endavant” i s’han trobat en situacions en les que “no sabien com tractar als pacients” perquè es tractava “d’una malaltia nova, de la qual no hi havia evidència científica” ha explicat García des de la seva experiència a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Per l’especialista en malalties infeccioses, “aquesta pandèmia era previsible” ja que al llarg del “segle XX n’hem viscut 3 o 4”. Una de les més letals i silenciades és la que ocupa la seva feina habitual: el VIH. “Més de 35 milions de persones han mort a causa del VIH” ha assenyalat, una pandèmia que només s’ha vist superada en el darrer segle per la grip espanyola, que “segons els càlculs actuals va provocar la mort a 50 milions de persones”.

A l’Hospital Clínic han viscut situacions molt dures, ha relatat, i han estat especialment doloroses les “morts en soledat”. Els metges s’han vist en un dilema ètic en el que es debatia entre “frenar l’expansió del virus” i “poder estar acompanyats en un dels moments més importants de la vida, com és la mort”.

Segons García, la “població més vulnerable és la que mereix més cura”, un principi que creu s’hauria d’aplicar quan hi hagi una vacuna efectiva: “un cop s’hagi vacunat el personal sanitari de tot el món, les vacunes han d’anar a les poblacions amb menys recursos, com per exemple a determinades zones del continent africà”. No obstant, García no s’ha mostrat gaire optimista amb l’obtenció d’una vacuna a curt termini -que sigui apta per a tota la població i no causi efectes secundaris- i ha vaticinat que els 2 o 3 propers anys encara poden estar marcats per la presència de la Covid-19.

Dos metges que fan silenci

Davant situacions de gran dolor cada facultatiu busca la seva estratègia per “poder sobreviure”, una de les més habituals -han afirmat els dos doctors- és “allunyar-se del pacient, mostrar-se fred i distant”.

Per a Vall-llossera i García, membre de l’àrea social de Cristianisme i Justícia, aquesta opció no afavoreix al pacient ni a la relació mèdica. Tots dos han coincidit que a l’arribar a casa necessiten una “estona de pregaria”, de silenci. És fonamental “buscar suport en Déu, però també en la família i els amics amb els qui comparteixes el dia a dia”, han afirmat.