Autories
Galeria d'imatges
Bernat Vivancos estrena el seu projecte musical "Ora et Honora" a l'església de Sant Joan de Boí durant l'eucaristia de Sant Joan Baptista
L'església de Sant Joan de Boí ha acollit el dimecres 24 de juny l'estrena d'Ora et Honora, el nou projecte musical del compositor català Bernat Vivancos, en el marc de l'eucaristia de la solemnitat de Sant Joan Baptista presidida pel bisbe d'Urgell, Josep-Lluís Serrano. El Cor Cererols, sota la direcció de Marc Díaz, i l'arpista Ester Pinyol han estat els encarregats d'interpretar els primers salms del nou repertori davant de més de 150 fidels.
El projecte, patrocinat pel bisbat d'Urgell, neix arrelat en la tradició montserratina que ha marcat la formació musical i espiritual de Vivancos i s'inspira en la riquesa del patrimoni romànic de l'Església d'Urgell. La iniciativa vol posar la música al servei de la pregària i oferir a l'Església un repertori accessible tant per a la celebració litúrgica com per a la pregària personal.
Tres salms per estrenar un repertori
En la presentació del projecte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha agraït la implicació del bisbat d'Urgell en la iniciativa. A continuació, Vivancos n'ha explicat els trets principals abans que el Cor Cererols i Pinyol interpretessin les tres primeres peces del nou repertori: Des de l'abisme (salm 130), dels Salms Romànics; Feu que conegui, Senyor (salm 24), dels Salms Romans; i Beneeix el Senyor, ànima meva (salm 102), dels Salms Romàntics.
L'estrena ha tingut lloc en el context de la celebració litúrgica de Sant Joan Baptista, concelebrada per diversos preveres de la diòcesi i amb el servei del diaca Gilbert Bea i els seminaristes de l'Església d'Urgell. En la seva homilia, el bisbe Serrano ha glossat el lema del projecte —pregar i honorar el germà— com "tot un programa de vida per a un bon cristià", i ha llegit el temple romànic com un llibre obert.
El bisbe s'ha aturat en tres icones que sovint passen desapercebudes: la bèstia que es mossega la cua, l'elefant vora el presbiteri i el gall de la porta lateral. De la primera, apunta que "el mal sempre torna, és circular, repetitiu". "Déu trenca el cercle amb la seva potència salvadora", concreta Serrano, "i dóna a l'ésser humà la guia i la capacitat, en la fe, de practicar les virtuts que interrompen la potència del mal". Tot plegat, una estrena que ha unit patrimoni, litúrgia i creació contemporània en un dels temples romànics més emblemàtics de Catalunya.
