(CR) A la porta d'entrada a la Placeta Ramon Amadeu del centre de Barcelona hi penja una pancarta on s'hi pot llegir "Tancada, vaga de fam. Empadronament, papers, nacionalitat per a tothom". La portalada del temple és més plena de motxilles, caixes de menjar i voluntaris que de costum. Aquest dissabte 16 de desembre un grup de persones es van tancar a l'Església de Santa Anna a Ciutat Vella per reclamar el canvi l'actual llei d'estrangeria. De la vintena de persones que participa en la tancada, vuit estan duent a terme una vaga de fam, supervisada en tot moment per un equip mèdic.
Aquest dilluns la vaga continuava. Amb una visita es pot comprovar com familiars, amics i voluntaris els acompanyen i procuren que no els falti aigua ni abric. Està previst que la protesta duri set dies, allargant-se així fins al 23 de desembre. Juntament amb la tancada s'han programat activitats complementàries que fan difusió de la problemàtica de l'acollida a Catalunya, tals com projeccions o bé una exposició fotogràfica.
El rector de Santa Anna, Peio Sánchez, explica com des de l'església es vol donar suport a aquesta iniciativa: "La proposta és d'un grup d'immigrants que desitjava fer patents les seves reivindicacions, sobretot per les persones que estan en dificultats pels papers. Sense papers tenen problemes amb el cens, la sanitat pública, l'escola, la protecció social i el treball. També hi ha entitats com Papers per a tothom i Stop Mare Mortum que els han donat suport".
A l'interior del temple les parets són plenes de fotografies que capten la violenta odissea de molts immigrants que han hagut de creuar les tanques de filferro espinós a Ceuta i Melilla. La història que reflecteix l'exposició explica al visitant una història semblant a la de molts dels residents actuals del temple, que han fugit de la seva terra buscant resguard a Catalunya.
El papa demana acollir
Des del gener del 2017 Santa Anna obre cada dia les seves portes a la gent sense sostre. Poden trobar-hi sostre i menjar. Peio Sánchez explica el perquè de la decisió de convertir aquesta església del centre de Barcelona, també en un temple-refugi: "La nostra opció de ser una Església oberta, va en la direcció que demana el Papa de cara als més vulnerables. Per això hem obert les portes a aquesta reivindicació. Tenen tot el nostre suport, volem seguir el que diu la carta de l'1 de gener del Papa on demana acollir, protegir, promoure capacitats i integrar les comunitats. Pensem que això posa en marxa aquestes idees".
No té la mateixa dimensió, però rector de creu que "encaixa amb les reivindicacions del 2001 a l'Església de Pi. Des de llavors les coses no han canviat massa, més aviat s'han complicat i tenim moltes més persones en aquesta situació". Llavors, el rector de Santa Maria del Pi va acollir centenars d'immigrants i es va aconseguir que el problema centrés l'atenció dels mitjans i dels politics. Ara, l'Església s'implica una altra vegada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.