Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Des de l’inici del procés de vacunació del Covid-19, arreu del món s’ha generat molta controvèrsia pel que fa a la seguretat de les vacunes, als seus possibles efectes secundaris, i fins i tot a les garanties morals que les envolten. La suma d’aquests factors han causat un rebuig a vacunar-se per part d’alguns sectors de la població, provocat en gran part per la desinformació.

A casa nostra, una de les inicitatives més recents per ajudar a resoldre els dubtes relacionats amb les vacunes i la seva fiabilitat, l’han dut a terme els Jesuïtes de Sarrià. Ho han fet a través de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), que aquest dimarts ha organitzat un Webinar per explicar als alumnes de Batxillerat quina és la tasca i el procés dels investigadors que desenvolupen vacunes per frenar el coronavirus.

La sessió ha anat a càrrec de Cristina Fornaguera, que juntament amb Salvador Borrós lidera un grup d’investigació a l’IQS que treballa en una nova vacuna per prevenir el Covid-19.

“Les vacunes del Covid-19 s’han desenvolupat ràpidament perquè hi havia molta feina feta”

Fornaguera ha dedicat la primera part del Webinar a explicar detalladament el desenvolupament de les vacunes, un procés en el qual el seu equip ja tenia experiència: “El nostre laboratori ja fa temps que treballava amb vacunes terapèutiques pel càncer de pulmó, que entrenen al cos perquè ataqui el tumor. Vam veure que el Covid-19 es podia atacar igual, i a partir d’aquí vam començar la primera etapa d’investigació”.

Aquesta similitud amb altres vacunes és una de les claus per entendre el perquè de la rapidesa en la seva elaboració, ja que el procés per fer una vacuna pot ser molt llarg: “En general, sumant les diferents etapes per desenvolupar una vacuna poden passar fins a 24 anys fins que no se’n fa un ús massiu, però les vacunes del Covid-19 s’han desenvolupat ràpidament perquè hi havia molta feina feta”.

Per entendre-ho, Fornaguera ha posat l’exemple de la fase d’investigació bàsica i preclínica de la vacuna que s’està desenvolupant al laboratori de l’IQS. La seva durada acostuma a ser de 10 anys però en aquest cas ja estava gairebé acabada des de l’inici, perquè “el laboratori ja tenia feta una investigació bàsica de nous compostos, i només ha hagut de seleccionar els que actuen millor amb el Covid-19”.

Pel que fa a aquesta vacuna, com ha explicat Fornaguera, ja es troba a la recta final, i de moment els resultats de les proves conviden a l’optimisme: “Des de que l’Estat ens va finançar l’estudi, la nostra vida s’ha convertit en un treball constant per la vacuna. Els assajos amb ratolins han sortit molt bé, gairebé tenim una eficàcia del 100%, i ara el següent pas és el de la fase preclínica regulatòria, però necessitem una inversió molt elevada i estem buscant finançament. Seguim avançant, i també estem estudiant si funcionarà amb les noves mutacions del virus”.

“Les vacunes les fem de manera sintètica, artificialment”

En l’última part del Webinar, els alumnes han tingut l’oportunitat de resoldre tots els seus dubtes, i han preguntat a Fornaguera sobre els temes més recurrents als mitjans de comunicació, com son la seguretat, la possible modificació genètica provocada per les vacunes, o els materials que s’utilitzen per fer-les.

Fornaguera ha defensat en tot moment les diverses vacunes que tenim actualment, i ha confirmat la seva fiabilitat: “La seguretat de les vacunes del Covid-19 està garantida al 100%. L’Agència Europea dels Medicaments és molt restrictiva, i podem afirmar amb els ulls tancats que totes les vacunes que aproven son segures”. D’altra banda, la mateixa doctora ha recordat que mai a la vida s’havia fet un assaig clínic amb tantes persones, i que per estadística, el risc de patir un trombo tenint el coronavirus és molt més alt que no el que puguin causar les vacunes, posant l’exemple de l’AstraZeneca: “Si a Espanya tothom es vacunés amb AstraZeneca quatre persones agafarien un trombo. Hi ha molts medicaments, com l’ibuprofè, on el risc es més alt”.

Fornaguera no ha acabat la sessió sense resoldre una de les qüestions que més han preocupat a les comunitats religioses de tot el món, com és el del possible ús de cèl·lules procedents d’embrions avortats a les vacunes. En aquest aspecte, ha estat contundent i ha volgut deixar clar que no hi ha motius per preocupar-se: “Les vacunes les fem de manera sintètica, articialment. Per això no hem de patir”.

Precisament per combatre les notícies falses i els rumors, entre les comunitats cristianes fa un mes que es va crear un consorci internacional de mitjans de comunicació catòlics i agències d’informació, del qual Catalunya Religió en forma part com a soci fundador.